L’endemà de la Fira, a més de ser un dia per refer-te dels excessos de tants dies d’esbarjo, és també una bona oportunitat per analitzar l’última edició de l’esdeveniment, comparar-la amb les anteriors i intentar preveure la pròxima. Intentaré posar-hi una mica de tot, però sobretot mirar endavant. Que la Fira cambrilenca és un esdeveniment consolidat, no ho qüestiona ningú. Després de diferents períodes d’incertesa sobre la seva continuïtat ara caminem amb bon peu cap al futur, cap a aquesta cinquantena edició en la seva configuració actual. Hauria de ser el moment per fer aquest “salt cap al futur” que proposa el nostre alcalde.

Tot i que aquest any tampoc l’he pogut veure, m’ha cridat l’atenció la recuperació de l’esperit del que els anys 1976 i 1977 es va conèixer com “la mostra nàutica de la Costa Daurada”. Lamentablement en aquells moments es va abandonar la idea i l’exposició nàutica que va acompanyar la Fira en aquelles dues edicions no va tenir continuïtat i per aquest motiu després moltes altres localitat, pròximes i llunyanes, ens han passat al davant i han anat consolidant un mercat nàutic important. Ara ja és una mica massa tard per recuperar el terreny perdut, però és bo que mantinguem els lligams turístics i mariners amb la Fira. No és comprensible que uns sectors tan importants de l’economia cambrilenca quedin al marge de l’aparador més important que té el nostre poble de cara a l’exterior. Per això és positiu per a la marxa global del certamen incrementar els vincles del món de la mar i tot el que comporta amb la Fira.

A Cambrils disposem d’un teixit econòmic, social i cultural que ens pot ajudar a refer aquesta connexió, aquest pont entre la Fira tradicional, que hem de mantenir, amb aspectes més innovadors que representen l’actual Cambrils. A més a més, l’estructura urbana actual ja no és com la de fa 25 anys, amb dos nuclis totalment separats i amb les dificultats de comunicació que això comportava. Ara segurament hi ha gent que ve a la Fira i aparca a la Riera, prop del Parc del Pescador, o a l’Ajuntament, amb això vull dir que no hi ha distàncies, que podem ofereir perfectament dos espais firals diferenciats perquè tant l’un com l’altre poden tenir vida i personalitat pròpia. A més, sempre tenim la possibilitat d’interconnectar-los a través d’un nexe comú, el que és tradicional de la nostra Fira, “els equips d’amplificació de so de Publicitat Borrell” que des de fa anys i anys ens acompanyen. Segur que ells també sabran fer que, malgrat la distància, una i altra cosa siguin o sembli que són al costat. El que s’haurà de veure i dissenyar és com es configura cadascun. El primer, el tradicional, està molt clar perquè ha anat consolidant-se amb el temps, tot i que amb incorporacions importants. El segon, el mariner, hi ha prou base per configurar-lo i no crec que hi hagi problemes. A més es podria enriquir amb alguna de les magnífiques iniciatives marineres que han sorgit amb força en els últims temps al poble i a les quals augurem un gran futur.

No es tracta de xafar la Festa Major de Sant Pere ara que la comencem a dignificar després de moltíssims anys de menysprear-la, sinó de poder aprofitar alguna cosa i inventar-ne alguna altra per a la Fira marinera. Es tracta de fer-hi alguna pensada, sense pressa, i pegar alguna fanalada per aquí i per allà. Segur que ens inspirem!