Opinió

El mètode Colombo per passar les tardes d’estiu

No sé si algun dia heu practicat el mètode Colombo. Consisteix a aconseguir alguna informació a partir de fer-vos els despistats, com si realment no us importés allò que esteu preguntant. Un dia que em vaig sorprendre a mi mateixa utilitzant la tàctica vaig batejar-la d’aquesta manera en honor al tinent Colombo, un peculiar detectiu de la televisió. Si voleu seguir les seves aventures només cal connectar-vos a TV3 a les 18.20 hores aproximadament, després del programa El Club. Colombo és un detectiu de veu fosca, de rostre descurat però amb una gran intel·ligència. És el que es coneix com l’antiheroi de la novel·la negra. En canvi, la seva capacitat de fixar-se en les subtileses li permet esbrinar el culpable de crims perfectes. Els capítols de la sèrie responen sempre a la mateixa estructura: un personatge, generalment de classe alta, comet un crim perfecte. El tinent Colombo arriba al lloc dels fets, pregunta insistentment –massa per a la paciència de qualsevol– i finalment acaba descobrint el culpable. Abans de la detenció, Colombo explica la seva teoria del crim al sospitós, que finalment accepta, sense violència, que aquell detectiu d’aspecte desmanegat i mirada estràbica és molt més llest que ell.

Malgrat que la trama dels capítols pugui semblar previsible a primera vista, la sèrie Colombo acostuma a tenir un final sorprenent. En els seus guions han treballat figures del prestigi de Steven Bochoco, el responsable de Cançó trista de Hill Street; entre els directors destaquen noms com els de Steven Spielberg o Ben Gazzara, i la llista d’actors convidats és tan luxosa com interminable, des de John Cassavetes fins a Leonard Nimoy o Patrick MacGoohan, tal com recorda Antonio Blanco en el seu llibre Televisión de culto.

L’actor Peter Falk es va fer famós gràcies a aquest personatge creat per Richard Levinson i William Link que primer havia fracassat al treatre interpretat per un altre actor. La sort per a Falk va ser ben diferent, a finals dels 70 era l’actor més ben pagat de la televisió amb 320.000 dòlars per episodi gràcies a aquest detectiu. De fet, cal assenyalar que la interpretació del detectiu Colombo va servir a Peter Falk per guanyar tres premis Emmy: el primer l’any 1975, el segon el 1976 i el tercer l’any 1990, quan després de deu anys el personatge va retornar amb nous episodis.

A més de les peculiaritats del detectiu Colombo que el fan un personatge molt estimat pel públic, cal destacar una curiositat de la sèrie: l’esposa invisible del tinent Colombo. I és que el detectiu parla sovint de la seva dona, a qui anomena Kate, personatge que mai arribarem a veure en pantalla. En canvi, el personatge va tenir la seva pròpia sèrie titulada Kate loves a mistery, que va ser interpretada per l’actriu Kate Mulgrew. Així doncs, la dona de Colombo també va resoldre els seus propis misteris en una producció televisiva que es va emetre el 1979 i en la qual, en justa correspondència, mai va aparèixer el seu marit.

En definitiva, es tracta d’una proposta d’entreteniment, sota el meu punt de vista, saludable que utilitza el misteri per atraure el públic. Ho fa a partir de bons guions i sense recórrer a la morbositat per atraure les masses. Així doncs, tot i que personalment prefereixo l’entranyable escriptora Jessica Fletcher, protagonista de la sèrie S’ha escrit un crim, que s’emetia la temporada anterior a TV3, reconec que la sèrie és un dels programes més dignes que es pot veure a la tarda a la televisió.