El campanar esperat
El mes que hem deixat enrere, passades les festes nadalenques, ens porta una notícia que no per esperada representa una novetat important en la vida del Port de Cambrils: linici dels treballs per construir un campanar a lesglésia de Sant Pere. Remarco el fet que era esperada perquè de ben petit ja sentia a dir, a casa, primer, i més tard a la parròquia, que la nostra església no estava completa, que hi faltava el campanar i que algun dia es faria. Han anat passant els anys i lobra tan anhelada per alguns per rematar ledifici ha dormit el son dels justos, sense ni tan sols poder-li aplicar el tòpic que ho ha fet guardat en un calaix. Ni això, perquè el projecte, segons hem sabut aquests dies, sestà fent i loriginal que va fer larquitecte en la seva època sha recuperat fa ben poc.
Cal saludar i felicitar els autors de la iniciativa, amb el Jordi Gallot al capdavant, perquè amb el seu esforç i la seva entrega poden convertir en realitat un projecte que culminarà, seixanta anys després, un dels pocs espais emblemàtics que queden al centre de la Platja de Cambrils. Un cop desaparegut ledifici del Pòsit, la plaça de lesglésia de Sant Pere ha passat a ser el nucli històric del barri i sha convertit en el referent i en principal senyal didentitat daquesta part de la població. Tant de bo el nou Pòsit i la seva plaça tornin a esdevenir una fita per al record de la Platja, però tal com van les coses no hi posaria la mà al foc. Per això lanunci de la construcció del campanar la trobo una bona notícia i no arribo a entendre massa certa oposició dentrada que shi ha trobat.
Fins que no hi hagi un projecte definitiu no es podrà valorar del tot la iniciativa, tot i que la idea original de lany 1940 (que podeu veure en aquesta edició de la Revista) pot quedar una mica desfasada per la majestuositat que comportava en un moment en què es tractava dun espai sense edificacions al voltant i no com ara que és al mig del poble. Però al meu entendre això no impedeix que shi faci el campanar, potser no haurà de ser de 30 metres, no ho sé, no sóc ni tècnic ni arquitecte; ni tampoc sé si amb una campana o amb dues no ho trobo el més important, ja es veurà i a més hi ha les normatives urbanístiques del segle XXI, ben diferents de les del segle passat i que marcaran la pauta del que és possible tirar endavant.
El que és important és que es faci i que molta gent gran que en el seu dia no va poder veure completa lobra de la seva església encara hi sigui a temps a veure-ho ara i que el nou equipament a la parròquia lajudi a mantenir el paper de centre religiós del barri, però també la tasca de formació, de cultura i daltres àmbits que sempre ha portat a terme la parròquia de Sant Pere.
Caldrà, ara, que al coratge i a lempenta dels impulsors shi afegeixi molta més gent, perquè lobra tindrà uns costos elevats que comportarà laportació econòmica de tots aquells que vulguin fer seva la iniciativa. Estic segur que de col·laboració no en faltarà, com no en va faltar quan es va construir el temple, tot i les greus mancances de després de la guerra. Segur que no ens faltarà un cop de mà del nostre patró, Sant Pere, patró de nau i escullera.
Cal saludar i felicitar els autors de la iniciativa, amb el Jordi Gallot al capdavant, perquè amb el seu esforç i la seva entrega poden convertir en realitat un projecte que culminarà, seixanta anys després, un dels pocs espais emblemàtics que queden al centre de la Platja de Cambrils. Un cop desaparegut ledifici del Pòsit, la plaça de lesglésia de Sant Pere ha passat a ser el nucli històric del barri i sha convertit en el referent i en principal senyal didentitat daquesta part de la població. Tant de bo el nou Pòsit i la seva plaça tornin a esdevenir una fita per al record de la Platja, però tal com van les coses no hi posaria la mà al foc. Per això lanunci de la construcció del campanar la trobo una bona notícia i no arribo a entendre massa certa oposició dentrada que shi ha trobat.
Fins que no hi hagi un projecte definitiu no es podrà valorar del tot la iniciativa, tot i que la idea original de lany 1940 (que podeu veure en aquesta edició de la Revista) pot quedar una mica desfasada per la majestuositat que comportava en un moment en què es tractava dun espai sense edificacions al voltant i no com ara que és al mig del poble. Però al meu entendre això no impedeix que shi faci el campanar, potser no haurà de ser de 30 metres, no ho sé, no sóc ni tècnic ni arquitecte; ni tampoc sé si amb una campana o amb dues no ho trobo el més important, ja es veurà i a més hi ha les normatives urbanístiques del segle XXI, ben diferents de les del segle passat i que marcaran la pauta del que és possible tirar endavant.
El que és important és que es faci i que molta gent gran que en el seu dia no va poder veure completa lobra de la seva església encara hi sigui a temps a veure-ho ara i que el nou equipament a la parròquia lajudi a mantenir el paper de centre religiós del barri, però també la tasca de formació, de cultura i daltres àmbits que sempre ha portat a terme la parròquia de Sant Pere.
Caldrà, ara, que al coratge i a lempenta dels impulsors shi afegeixi molta més gent, perquè lobra tindrà uns costos elevats que comportarà laportació econòmica de tots aquells que vulguin fer seva la iniciativa. Estic segur que de col·laboració no en faltarà, com no en va faltar quan es va construir el temple, tot i les greus mancances de després de la guerra. Segur que no ens faltarà un cop de mà del nostre patró, Sant Pere, patró de nau i escullera.