M’encanta la platja. Ho confesso. Tinc debilitat per l’aigua, sobretot si és salada. I després d’aquests mesos tan durs, que encara estem patint, tinc més ganes que mai d’estar vora el mar. És un espai d’esbarjo, de gaudi, i una gran font d’ingressos pel nostre país. Però també és molt més. Les platges són ecosistemes vius, refugi d’espècies singulars. Són, en definitiva, espais naturals.

Les platges alberguen una gran quantitat de vida que sovint passa desapercebuda davant dels nostres ulls. Els crancs, els lliris de mar o les restes d’algues que arrosseguen les onades són només una mostra dels éssers vius que hi podem trobar. Fins i tot s’han pogut veure tortugues marines a les nostres costes, com l’any 2018, en què van néixer nombroses cries de tortuga babaua en dues platges de Cambrils.

Tanmateix, el fet que la platja sigui alhora espai de lleure i sistema natural fa que en ocasions es generin desavinences. Hi ha qui creu, per exemple, que les restes de posidònia a la platja embruten però la veritat és que aquesta planta és un tresor i la seva presència ens indica una excel·lent qualitat de les aigües. D’altra banda, serveix d’aliment i de refugi per un gran nombre d’espècies i, quan les seves fulles s’acumulen a les platges, ajuden a reduir-ne l’erosió.

També les meduses solen gaudir de mala fama. No es pot negar que les seves picades són irritants, és cert. Aquestes cèl·lules urticants que elles utilitzen per defensar-se o per capturar les seves preses ens han generat més d’un disgust. Però l’animal en sí no en té cap culpa. De fet, les meduses són una peça més d’aquest complex engranatge i hi juguen el seu rol. Sense anar més lluny, serveixen d’aliment a les abans esmentades tortugues marines.

L’essencial de tot això rau en la importància de conèixer les riqueses d’aquests paratges i d’aquesta manera poder-los cuidar i reivindicar. La nostra actitud i respecte seran clau per la seva conservació.