Superat el mes de confinament podem extreure importants conclusions d’aquesta pandèmia que també viu l’Estat Espanyol. S’ha demostrat la incapacitat i la manca de gestió d’un govern que només ha aprofitat la crisi per recentralitzar l’Estat, retallar encara més drets civils i afavorir els elits de sempre. Per començar, la crisi va tapar l’escàndol monàrquic més greu des que el paràsit Alfons XIII fugís d’Espanya perseguit per una onada de vots republicans. Que l’actual Felip VI anunciés la renúncia a l’herència del seu pare procedent de la comissió milionària pagada pel règim criminal saudita, és la prova del cotó. Aquells dies la monarquia es va lliurar d’una de les mobilitzacions contra la institució més importants des de que Franco va escollir-los com a caps d’Estat. El Règim 78 segueix trontollant. I és que les situacions de crisi destapen els inútils. I l’Estat Espanyol que deia tenir el millor sistema sanitari del món i les mesures de confinament més restrictives, altre cop ha quedat retratat davant la comunitat internacional. Fa dies que ofereixen una política comunicativa nefasta i una negligència manifesta mentre els soferts sanitaris estan donant tot el millor d’ells a primera línia. Atònits vam quedar quan una de les primeres mesures del govern PSOE-Podemos va ser atorgar 15 milions d’euros a les TV privades i destinar 4’5 milions a una campanya publicitària. No s’aprovava cap mesura per ajudar els autònoms, s’abolien drets laborals, es blanquejava l’exèrcit mentre els sanitaris es feien EPIs amb bosses de brossa. Perquè una cosa és la qualitat excel·lent dels professionals i l’altra els mitjans i condicions amb les que treballen.

El suposat govern més progressista de la història, fa d’escolanet de l’IBEX, es recrea amb la “Llei mordassa” del PP, encobreix tota mena d’abusos policials i ha donat el protagonisme als militars perquè ens informin del robatori de 30 kg de taronges. Vergonyós! Catalunya amb el lliri a la mà, ha vist com l’Estat li ha robat competències i assisteix cada dia a tota mena d’intromissions i requises de material sanitari. Els experts demanen que els dirigents siguin valents, que aportin informació clara i detallada demostrant que tenen la situació sota control. I els representants independentistes encara ho haurien de fer més. No volien ampliar la base? Perquè no van tirar pel dret i confinar Catalunya? La crisi sanitària demostra que Espanya és irreformable, però també que la independència no la faran pas els dirigents que hi ha ara a la Generalitat. Per altra banda fa poc la Pilar Rahola es queixava d’apujar els impostos a les rendes altes, doncs era per destinar recursos al sector sanitari públic en precari des de fa anys per governs catalans de tots els colors. En comparació amb municipis veïns les autoritats locals han tornat a mostrar lentitud a l’hora de prendre decisions i han estat poc hàbils comunicativament. Les conseqüències econòmiques i socials són d’unes dimensions difícils d’imaginar i ens calen representants ben assessorats, àgils i amb alçada de mires. Tasca difícil de trobar a la casa gran. La part més positiva de tot és la solidaritat, la que veiem cada dia a les 20h i la de l’entramat social cambrilenc que s’ha empoderat i s’ha posat a ajudar al veïnat amb necessitats i a elaborar material sanitari. Perquè no som soldats, sinó ciutadans que reconeixem l’esforç titànic d’Hospitals, Residències i tants altres professionals. Gràcies.