Opinió

Posem en valor els aliments

Segons dades de l’any 2010 a Catalunya es malbaraten cada any 35 kg de menjar per persona i l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que una tercera part de tot el menjar que es produeix al món es fa malbé o es

Ahir em vaig sorprendre comptant quantes taronges ens quedaven al rebost. I no va ser la primera vegada. Des que ha començat el confinament m’he sorprès en diferents ocasions calculant el menjar disponible i revisant que no falti res a la nevera. És una sensació estranya, desconeguda i angoixant. Malgrat se’ns ha informat que no es tallarà el subministrament de queviures, no puc deixar d’inquietar-me per aquest fet. I em fa pensar en totes aquelles famílies que viuen aquesta realitat a diari. Com deu ser no tenir amb què nodrir als teus fills? Com ha de ser no tenir un plat calent a taula? Penso en els veïns i veïnes que malviuen en les nostres ciutats, en tots els infants que només gaudeixen d’un àpat al dia. I aquesta realitat contrasta amb l’opulència amb la que hem viscut fins ara.

Segons dades de l’any 2010 a Catalunya es malbaraten cada any 35 kg de menjar per persona i l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que una tercera part de tot el menjar que es produeix al món es fa malbé o es desaprofita. Casualitats de la vida, just abans de començar el confinament, pocs dies abans de començar a fer la compra amb compta-gotes, es va publicar la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Amb aquesta llei es vol reduir a la meitat el malbaratament alimentari l’any 2030 i per fer-ho s’estableixen diferents obligacions. Entre elles destaca que els clients dels restaurants podran endur-se a casa el que no s’acabin i així evitar que les sobralles vagin a parar a la brossa. Tot aquest menjar que es llença ha recorregut un llarg camí abans d’arribar a la brossa. És moment de reflexionar sobre la importància dels aliments i el paper que juga tota la cadena alimentària en la nostra societat. Tenim tan interioritzat que quan anem a la botiga hi trobem tot el que necessitem que ens n’hem oblidat de tot l’esforç que comporta. Qui ha plantat l’enciam que et menges? D’on han sortit aquests peixets tan bons? D’on provenen aquests alvocats que estan tan de moda? Perquè darrere de cada menja hi ha una història. Hi ha la història de les persones que treballen la terra, de les que surten a la mar, les que es lleven cada dia quan encara no ha sortit el sol per muntar la parada al mercat o distribuir els aliments.
A més, quan desaprofitem el menjar estem malgastant l’aigua que ha costat produir-los o l’energia que s’ha utilitzat perquè arribin a casa nostra. Estem generant residus, tirant diners i menystenint la feina de moltíssimes persones. Posem en valor, d’una vegada per totes, els aliments que tenim a taula cada dia i no ens
oblidem que, darrere de cada àpat, hi ha l’esforç de molta gent.