Els grans desconeguts
Al febrer ja farà uns tres anys que des del Consell Consultiu de la Pesca de Cambrils em van embarcar, com dirien ells, en una valuosa creuada gastronòmica.
Aquest encàrrec connotava crear uns recursos divulgadors per tal de donar a conèixer unes espècies marines que els pescadors capturen a diari, de qualitat i que la gent no consumeix per desconeixença. Bé, a vegades aquests peixos sí que són consumits, però no sen treu el profit ni les possibilitats que poden donar a taula i són relegats a ser la base dun bon fumet de peix.
Amb aquesta fal·lera es van crear les Jornades de la Galera, per donar ressò del que aquest crustaci podia donar de si. Afortunadament ha estat tot un èxit.
És per això que decidim donar un pas més enllà i volem presentar uns altres desconeguts per poder-los redescobrir als nostres fogons.
Laranya és un daquests, un dels peixos més temuts, la seva fama és deguda al fet que una manipulació sense cura ens pot provocar una mena durticària molt dolorosa. Darrere el cap té tres punxes que segreguen aquesta substància urticant. Aquest sistema de protecció amaga un peix amb molt de sabor i gust; només cal tenir cura i treure les punxes quan retirem el cap i el paquet intestinal. Tot i que admet totes les elaboracions, és ideal per elaborar un bon suquet de peix, un all cremat o una romescada, disfrutarem amb la seva carn i aportarà un sabor a les nostres salsetes per sucar-hi pa.
La canana és laneguet lleig dels cefalòpodes, i sovint es veu relegada davant leclèctic calamar o la sèpia. Lúnica diferència que té amb el calamar el seu parent més proper és la seva textura. La carn de la canana és més ferma, això ens implica, a lhora de cuinar, reservar-la per a unes elaboracions fetes amb més cura, una cocció més suau i més prolongada. És millor elaborar-la sense pell; així doncs, quan la netegem, li treiem la barqueta que li fa desquelet, el paquet intestinal i la pell que la recobreix, sense oblidar la boca i els ulls.
La canana estarà tendra si la deixem ofegar amb un sofregit de ceba i tomaca, guisadet amb patates (amb el seu sofregit i la seva picada) o fins i tot amb una mena de grotesca per les peces petites (fet amb oli, ceba tallada fineta, alls, llorer, vi blanc i la canana, tot junt, partint en cru).
Molts són els tresors que el mar ens amaga i que de mica en mica descobrirem si ens permetem experimentar als nostres fogons.
Aquest encàrrec connotava crear uns recursos divulgadors per tal de donar a conèixer unes espècies marines que els pescadors capturen a diari, de qualitat i que la gent no consumeix per desconeixença. Bé, a vegades aquests peixos sí que són consumits, però no sen treu el profit ni les possibilitats que poden donar a taula i són relegats a ser la base dun bon fumet de peix.
Amb aquesta fal·lera es van crear les Jornades de la Galera, per donar ressò del que aquest crustaci podia donar de si. Afortunadament ha estat tot un èxit.
És per això que decidim donar un pas més enllà i volem presentar uns altres desconeguts per poder-los redescobrir als nostres fogons.
Laranya és un daquests, un dels peixos més temuts, la seva fama és deguda al fet que una manipulació sense cura ens pot provocar una mena durticària molt dolorosa. Darrere el cap té tres punxes que segreguen aquesta substància urticant. Aquest sistema de protecció amaga un peix amb molt de sabor i gust; només cal tenir cura i treure les punxes quan retirem el cap i el paquet intestinal. Tot i que admet totes les elaboracions, és ideal per elaborar un bon suquet de peix, un all cremat o una romescada, disfrutarem amb la seva carn i aportarà un sabor a les nostres salsetes per sucar-hi pa.
La canana és laneguet lleig dels cefalòpodes, i sovint es veu relegada davant leclèctic calamar o la sèpia. Lúnica diferència que té amb el calamar el seu parent més proper és la seva textura. La carn de la canana és més ferma, això ens implica, a lhora de cuinar, reservar-la per a unes elaboracions fetes amb més cura, una cocció més suau i més prolongada. És millor elaborar-la sense pell; així doncs, quan la netegem, li treiem la barqueta que li fa desquelet, el paquet intestinal i la pell que la recobreix, sense oblidar la boca i els ulls.
La canana estarà tendra si la deixem ofegar amb un sofregit de ceba i tomaca, guisadet amb patates (amb el seu sofregit i la seva picada) o fins i tot amb una mena de grotesca per les peces petites (fet amb oli, ceba tallada fineta, alls, llorer, vi blanc i la canana, tot junt, partint en cru).
Molts són els tresors que el mar ens amaga i que de mica en mica descobrirem si ens permetem experimentar als nostres fogons.