A propòsit dels 30 anys descoltisme cambrilenc
El mes passat al repassar la meva relació amb el Josep Lluís Savall vaig tocar de passada el nostre pas per lescoltisme cambrilenc. Avui, en lany que lAgrupament Escolta Gent de Mar celebra el seu trentè aniversari, voldria detenir-me una mica més en repassar el que ha significat a la meva vida i a la del nostre poble aquesta entitat.
De petits, en tinc un record molt llunyà, a la parròquia de Sant Pere; mossèn Daniel Barenys va impulsar un primer nucli escolta, o semblant, que van tirar endavant un grup de joves cambrilencs amb els que fèiem activitats al primer pis de la nova casa parroquial. També fèiem excursions pels voltants, en concret en recordo una a la Mare de Déu de la Roca, on vaig prendre mal al caure per un marge...
En fi, després daquest primer embrió i duns anys sense activitats daquesta mena, va vindre la implicació més o menys orgànica als Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi a través de contactes amb algunes persones que ja hi estaven vinculades tant de Reus com daltres llocs.
Vam ser un grup de gent diversa i amb motivacions també diverses les que vam formar amb mossèn Daniel el primer grup de caps del nou agrupament. Un grup de gent molt jove, massa, que ni tan sols complíem ledat que marcaven els estatuts per portar endavant aquestes activitats, però és el que hi havia i o ho fèiem nosaltres o els nois i noies més petits no podrien disfrutar de les activitats que els proposàvem en uns moments en què la vida associativa de la Platja era molt minsa i no hi havia res per oferir ni a la canalla ni al jovent. Alguns ja teníem alguna experiència en la catequesi, altres en el teatre del casal i tots una gran voluntat de tirar endavant laventura de lescoltisme a Cambrils. Recordo perfectament que de les tres potes del moviment escolta fe, natura i país tots vam anar decantant-nos per alguna delles, sense oblidar la globalitat del pensament escolta. Ara bé, eren uns temps difícils per al país i per això alguns vam fer una aposta més decidida, no sense problemes, per posar laccent en aquesta faceta, atesa la dificultat associativa existent i ateses les especials dificultats de la gent dexpressar les seves opinions amb llibertat. Crèiem que lescoltisme, a banda duna eina de formació en valors cristians i de respecte del medi ambient, havia de ser, en aquells moments, un instrument per a la normalització nacional de Catalunya i una eina per fer arribar als nostres conciutadans una sèrie de missatges que difícilment li arribarien daltra manera. Ho vam fer sempre amb respecte i mai utilitzant lagrupament de forma il·legítima, no van faltar moments de tensió, perquè com a tot col·lectiu hi havia maneres de pensar diferents que no veien tan clar on calia posar laccent de lactuació de la nostra entitat.
Sigui com sigui van ser uns inicis il·lusionants i uns anys plens de grans experiències.... Els dissabtes a la tarda al cau de sota lescenari formen part dels records inesborrables que van sempre amb mi. Igual que les primeres sortides, les colònies a Ulldemolins tot i lenrenou de feina que comportaven, de les primeres Fires de Xauxa a la plaça de lEsglésia... tot un reguitzell dactivitats que van sentar les bases de lescoltisme cambrilenc davui. Un agrupament amb un nom que diu prou clar don és, de la Platja, de la Mar, i amb un fulard prou identificatiu, el blau cambrilenc i la senyera catalana.
Han passat trenta anys, jo hi vaig participar només en els inicis, després hi ha hagut èpoques molt bones i daltres amb menys activitat, és normal, passa a totes les entitats, però cal esperonar la gent que actualment porta lagrupament a mantenir lànim i la il·lusió perquè la feina que fan és molt important per a la societat actual.
De petits, en tinc un record molt llunyà, a la parròquia de Sant Pere; mossèn Daniel Barenys va impulsar un primer nucli escolta, o semblant, que van tirar endavant un grup de joves cambrilencs amb els que fèiem activitats al primer pis de la nova casa parroquial. També fèiem excursions pels voltants, en concret en recordo una a la Mare de Déu de la Roca, on vaig prendre mal al caure per un marge...
En fi, després daquest primer embrió i duns anys sense activitats daquesta mena, va vindre la implicació més o menys orgànica als Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi a través de contactes amb algunes persones que ja hi estaven vinculades tant de Reus com daltres llocs.
Vam ser un grup de gent diversa i amb motivacions també diverses les que vam formar amb mossèn Daniel el primer grup de caps del nou agrupament. Un grup de gent molt jove, massa, que ni tan sols complíem ledat que marcaven els estatuts per portar endavant aquestes activitats, però és el que hi havia i o ho fèiem nosaltres o els nois i noies més petits no podrien disfrutar de les activitats que els proposàvem en uns moments en què la vida associativa de la Platja era molt minsa i no hi havia res per oferir ni a la canalla ni al jovent. Alguns ja teníem alguna experiència en la catequesi, altres en el teatre del casal i tots una gran voluntat de tirar endavant laventura de lescoltisme a Cambrils. Recordo perfectament que de les tres potes del moviment escolta fe, natura i país tots vam anar decantant-nos per alguna delles, sense oblidar la globalitat del pensament escolta. Ara bé, eren uns temps difícils per al país i per això alguns vam fer una aposta més decidida, no sense problemes, per posar laccent en aquesta faceta, atesa la dificultat associativa existent i ateses les especials dificultats de la gent dexpressar les seves opinions amb llibertat. Crèiem que lescoltisme, a banda duna eina de formació en valors cristians i de respecte del medi ambient, havia de ser, en aquells moments, un instrument per a la normalització nacional de Catalunya i una eina per fer arribar als nostres conciutadans una sèrie de missatges que difícilment li arribarien daltra manera. Ho vam fer sempre amb respecte i mai utilitzant lagrupament de forma il·legítima, no van faltar moments de tensió, perquè com a tot col·lectiu hi havia maneres de pensar diferents que no veien tan clar on calia posar laccent de lactuació de la nostra entitat.
Sigui com sigui van ser uns inicis il·lusionants i uns anys plens de grans experiències.... Els dissabtes a la tarda al cau de sota lescenari formen part dels records inesborrables que van sempre amb mi. Igual que les primeres sortides, les colònies a Ulldemolins tot i lenrenou de feina que comportaven, de les primeres Fires de Xauxa a la plaça de lEsglésia... tot un reguitzell dactivitats que van sentar les bases de lescoltisme cambrilenc davui. Un agrupament amb un nom que diu prou clar don és, de la Platja, de la Mar, i amb un fulard prou identificatiu, el blau cambrilenc i la senyera catalana.
Han passat trenta anys, jo hi vaig participar només en els inicis, després hi ha hagut èpoques molt bones i daltres amb menys activitat, és normal, passa a totes les entitats, però cal esperonar la gent que actualment porta lagrupament a mantenir lànim i la il·lusió perquè la feina que fan és molt important per a la societat actual.