Barcelona i Cambrils
Encara estem perplexos pels tristos fets daquest estiu, mai ens hauríem imaginat que el nostre municipi fos protagonista duns fets tan deplorables. A mida que passin els mesos, sanirà publicant més informació, i ens aportarà llum a nombrosos aspectes que ara encara no sabem. Amb perspectiva podem anar desglossant els complexos eixos que podem utilitzar per analitzar un episodi tan lamentable com aquest. Aquests dies hem sentit tota mena dexperts, aquí un modest anàlisi, un més, i per fer-ho duna forma planera he triat tres nivells de concreció:
Primer, linternacional. Els atacs terroristes a la Rambla i a Cambrils, ens evidencia una vegada més la necessitat de prioritzar la prevenció i resolució de conflictes del Sud, quan la lògica que preval és lexplotació de recursos per part dOccident, a canvi de subministrar-los armament. Cal recordar que ISIS o lautoproclamat Estat Islàmic, va aparèixer a Iraq arran de la il·legítima invasió dIraq el 2003, a càrrec duna coalició (amb Espanya) liderada pels EUA. Mentre Tony Blair va tenir lhonradesa de disculpar-se, el PP i en concret Jose M. Aznar encara té la santa barra de donar lliçons de democràcia. En lendimoniat tauler geopolític dOrient Mitjà, ISIS sempre sha nodrit, curiosament, de països aliats dOccident com lAràbia Saudita i Turquia, països que reben armament espanyol. La revolta siriana de 2011 contra la dictadura dels Assad, va ser sufocada a sang i foc i va desembocar a una trista guerra civil on ISIS encara manté extensos territoris. Lamentablement ISIS sha convertit en referent per molts joves musulmans que no es reconeixen a les societats occidentals dacollida. Aquí entrem en el segon nivell, el social. ISIS o DAESH ha substituït el paper que en el món musulmà tenia Al-Qaeda. La moderna presència a les xarxes ha estat un dels factors a guanyar-se aquest respecte entre sectors de musulmans que idealitzen la vida dels jihadistes, enfront dunes societats occidentals que sovint els releguen a una crònica estigmatització. Els processos dadaptació social daquestes comunitats de musulmans a casa nostra són relativament nous, sha fet molta feina aquests anys però encara estem aprenent a conviure amb societats multireligioses. Afegir el debat intern que viu lislam, entre les corrents que volen viure una modernitat dins daquesta religió, en front les corrents més conservadores alimentades pels petrodòlars i els seus potents canals per satèl·lit. La islamofòbia i el grau dexclusió social que sovint viuen aquestes noves generacions de musulmans europeus és relativament proporcional a laproximació a un islam tradicional i la possibilitat de simpatitzar amb el jihadisme. És un tema molt complex, on cal la participació intensa de tots els agents socials. És difícil a casa nostra, però més complicat és el que es viu a lestat francès. I finalment el tercer nivell, lolla a pressió que suposa la proximitat del Referèndum. Hem tornat a viure una catalanofòbia desfermada a les xarxes i mitjans, lús miserable dinformació tergiversada amb lúnic objectiu de deixar malparada la Generalitat i tacar el moviment independentista. Insults i un descrèdit que no ha passat enlloc del món després duns fets com aquests. Molts mitjans han caigut en la simple morbositat, la manca de rigor i una manca de professionalitat que espanta. A mida que es fan públics detalls dels atacs, sens fa més difícil entendre errors descomunals: com és que les autoritats espanyoles no van informar de la presència dun imam jihadista a Ripoll? Les teories conspiratòries tenen cap credibilitat? De moment cal tornar a la normalitat i la calma.
Primer, linternacional. Els atacs terroristes a la Rambla i a Cambrils, ens evidencia una vegada més la necessitat de prioritzar la prevenció i resolució de conflictes del Sud, quan la lògica que preval és lexplotació de recursos per part dOccident, a canvi de subministrar-los armament. Cal recordar que ISIS o lautoproclamat Estat Islàmic, va aparèixer a Iraq arran de la il·legítima invasió dIraq el 2003, a càrrec duna coalició (amb Espanya) liderada pels EUA. Mentre Tony Blair va tenir lhonradesa de disculpar-se, el PP i en concret Jose M. Aznar encara té la santa barra de donar lliçons de democràcia. En lendimoniat tauler geopolític dOrient Mitjà, ISIS sempre sha nodrit, curiosament, de països aliats dOccident com lAràbia Saudita i Turquia, països que reben armament espanyol. La revolta siriana de 2011 contra la dictadura dels Assad, va ser sufocada a sang i foc i va desembocar a una trista guerra civil on ISIS encara manté extensos territoris. Lamentablement ISIS sha convertit en referent per molts joves musulmans que no es reconeixen a les societats occidentals dacollida. Aquí entrem en el segon nivell, el social. ISIS o DAESH ha substituït el paper que en el món musulmà tenia Al-Qaeda. La moderna presència a les xarxes ha estat un dels factors a guanyar-se aquest respecte entre sectors de musulmans que idealitzen la vida dels jihadistes, enfront dunes societats occidentals que sovint els releguen a una crònica estigmatització. Els processos dadaptació social daquestes comunitats de musulmans a casa nostra són relativament nous, sha fet molta feina aquests anys però encara estem aprenent a conviure amb societats multireligioses. Afegir el debat intern que viu lislam, entre les corrents que volen viure una modernitat dins daquesta religió, en front les corrents més conservadores alimentades pels petrodòlars i els seus potents canals per satèl·lit. La islamofòbia i el grau dexclusió social que sovint viuen aquestes noves generacions de musulmans europeus és relativament proporcional a laproximació a un islam tradicional i la possibilitat de simpatitzar amb el jihadisme. És un tema molt complex, on cal la participació intensa de tots els agents socials. És difícil a casa nostra, però més complicat és el que es viu a lestat francès. I finalment el tercer nivell, lolla a pressió que suposa la proximitat del Referèndum. Hem tornat a viure una catalanofòbia desfermada a les xarxes i mitjans, lús miserable dinformació tergiversada amb lúnic objectiu de deixar malparada la Generalitat i tacar el moviment independentista. Insults i un descrèdit que no ha passat enlloc del món després duns fets com aquests. Molts mitjans han caigut en la simple morbositat, la manca de rigor i una manca de professionalitat que espanta. A mida que es fan públics detalls dels atacs, sens fa més difícil entendre errors descomunals: com és que les autoritats espanyoles no van informar de la presència dun imam jihadista a Ripoll? Les teories conspiratòries tenen cap credibilitat? De moment cal tornar a la normalitat i la calma.
