Benvingut, Mister Erdogan
És 20 de maig i per variar faig tard a classe de bosnià; per variar (i aquesta vegada sense ironia) fa molta calor. Porto samarreta de tirants i una minifaldilla texana. Són les 4 de la tarda i el sol crema. Sabia que avui el president turc, Recep Tayyip Erdogan, venia a Sarajevo a inaugurar els banys turcs Isa Bey Ishakovic i la Mesquita Hünkar. Un és a tocar de laltre, i els dos han estat restaurats amb subvencions provinents de Turquia. Però no havia pensat que coincidiria en el temps i lespai que utilitzo per anar a classe.
El presi turc és aquí i hi ha ambient Per variar, una altra vegada, no porto la càmera, però sí el mòbil, que alguna cosa podrà salvar. El carrer és ple dhomes i dones que encerclen la part ja encerclada on sespera que Erdogan digui algunes paraules. A mi tot plegat em recorda a Bienvenido, Mr. Marshall. Les dones han tret les seves millors i humils gales per rebre el presi. Els homes suposo que també, però em criden molt més latenció elles. Només nhe vist una o dues vestint màniga curta, la resta shan cobert amb mocadors, mànigues llargues i vestits llargs. Passar desapercebuda avui no serà possible. Algunes han portat cadires i bosses plenes de menjar i beure, sasseuen a lombra fent rotllanes, que impregnen tot plegat dun ambient festiu. Les banderetes turques i bosnianes que molts sostenen ajuden a aquest ambient en el qual, suposo, es vol mostrar la voluntat dagermanament entre els dos països.
Em pregunto quin interès té Turquia i el seu presi en fer tantes inversions a Bòsnia i Hercegovina, i només em ve al cap la invasió de lImperi Otomà Potser volen ocupar-lo silenciosament a base dinversions per aixecar el país? Si us plau, no feu cas de les deduccions duna dona afectada per una insolació producte destar plantada al sol a les 4 de la tarda En paraules dErdogan fetes amb motiu daquesta visita, la seva intenció és crear un clima de fraternitat i ajuda per tal que el país amic tiri endavant i llimi tensions internes.
No tinc temps de veure larribada dErdogan, la classe de bosnià mespera. Una hora i mitja després he acabat i decideixo tornar a casa per un altre camí (si és que en realitat tots els camins porten a Bistrik). Passo pel carrer parallel a Ferhadija, el que no és de vianants, i al no tenir lencant del carrer principal del barri antic, et trobes molta menys gent i, ja de pas, dues floristeries. El temps i lespai volen que coincideixi una altra vegada amb la visita del president turc. Han tallat el carrer perquè passin cotxes i cotxes, suposo que amb gent important dintre i en algun dells, Erdogan. Els segueixen furgonetes de premsa. I els toca anar a peu a policies (mencanta luniforme dun dells: un xandall gris de ratlles blaves laterals, clar que sí, això és anar vestit preparat per actuar en qualsevol moment!) i fotògrafs i càmeres carregats amb els equips, caminant a pas ràpid i esbufegant per poder fer la seva feina
Una dona gran, de les que he vist al costat del riu vestida amb les seves millors gales, torna a la seva modesta casa de Bačarija (el barri antic) just al costat del museu jueu. A la mà encara oneja cap per avall una bandereta turca. Avui ha fet sol, aquesta calor sembla que demà plourà. Crec que he viscut la celebració de la permanència dels estrats socials.
Per variar, ha passat de tot, però, en el fons, no ha passat res.
El presi turc és aquí i hi ha ambient Per variar, una altra vegada, no porto la càmera, però sí el mòbil, que alguna cosa podrà salvar. El carrer és ple dhomes i dones que encerclen la part ja encerclada on sespera que Erdogan digui algunes paraules. A mi tot plegat em recorda a Bienvenido, Mr. Marshall. Les dones han tret les seves millors i humils gales per rebre el presi. Els homes suposo que també, però em criden molt més latenció elles. Només nhe vist una o dues vestint màniga curta, la resta shan cobert amb mocadors, mànigues llargues i vestits llargs. Passar desapercebuda avui no serà possible. Algunes han portat cadires i bosses plenes de menjar i beure, sasseuen a lombra fent rotllanes, que impregnen tot plegat dun ambient festiu. Les banderetes turques i bosnianes que molts sostenen ajuden a aquest ambient en el qual, suposo, es vol mostrar la voluntat dagermanament entre els dos països.
Em pregunto quin interès té Turquia i el seu presi en fer tantes inversions a Bòsnia i Hercegovina, i només em ve al cap la invasió de lImperi Otomà Potser volen ocupar-lo silenciosament a base dinversions per aixecar el país? Si us plau, no feu cas de les deduccions duna dona afectada per una insolació producte destar plantada al sol a les 4 de la tarda En paraules dErdogan fetes amb motiu daquesta visita, la seva intenció és crear un clima de fraternitat i ajuda per tal que el país amic tiri endavant i llimi tensions internes.
No tinc temps de veure larribada dErdogan, la classe de bosnià mespera. Una hora i mitja després he acabat i decideixo tornar a casa per un altre camí (si és que en realitat tots els camins porten a Bistrik). Passo pel carrer parallel a Ferhadija, el que no és de vianants, i al no tenir lencant del carrer principal del barri antic, et trobes molta menys gent i, ja de pas, dues floristeries. El temps i lespai volen que coincideixi una altra vegada amb la visita del president turc. Han tallat el carrer perquè passin cotxes i cotxes, suposo que amb gent important dintre i en algun dells, Erdogan. Els segueixen furgonetes de premsa. I els toca anar a peu a policies (mencanta luniforme dun dells: un xandall gris de ratlles blaves laterals, clar que sí, això és anar vestit preparat per actuar en qualsevol moment!) i fotògrafs i càmeres carregats amb els equips, caminant a pas ràpid i esbufegant per poder fer la seva feina
Una dona gran, de les que he vist al costat del riu vestida amb les seves millors gales, torna a la seva modesta casa de Bačarija (el barri antic) just al costat del museu jueu. A la mà encara oneja cap per avall una bandereta turca. Avui ha fet sol, aquesta calor sembla que demà plourà. Crec que he viscut la celebració de la permanència dels estrats socials.
Per variar, ha passat de tot, però, en el fons, no ha passat res.