El sexe i els animals!
És important que nosaltres, llepafils i amants de la bona taula, sabem el sexe dels animals?
La resposta, com més dun haurà suposat, és sí, en unes ocasions més que en daltres. En moltes espècies les característiques i composicions de la carn són diferents. La raó és senzilla, en el cas de la femella, com que ha de tenir descendència, el seu cos genera una quantitat extra de tot allò necessari per a les cries: ous, etc. tant per poder gestar com per posteriorment incubar, alletar, etc.
Al paladar es nota? I tant! En comparació amb el mascle, els sabors i el gust dun exemplar femella sintensifiquen; habitualment tenen més greix, que a la pràctica, a la paella, vol dir que serà una carn més sucosa, no tan seca.
Podríem parlar de com identificar els exemplars mascles o femelles. En les aus és relativament fàcil, la natura vesteix els mascles de més colors vius o llampants que les femelles, més plomatge, perquè han de fer-se els dandis a lèpoca de zel.
Als mamífers els passa més o menys el mateix: els mascles solen ser exemplar més grans, més melenuts i habitualment, pel que fa a la cornamenta, són els que la porten més grossa, o sigui que tenen més banyes.
En el cas dels peixos, és més difícil diferenciar-los si no estan ovats. En el cas del marisc, es pot detectar gràcies a les cues o cefalotòrax, el lloc on les femelles porten els ous, que en el cas dels mascles serà mes tancat o petit. Ho podem veure clar en els crancs, en què, en la part inversa, saprecia la seva cua replegada, insignificant en el mascle i gran en la femella.
Una de les preguntes més insòlites que ens hem fet a la feina és el tema del nom dels animals segons el sexe: com es diu la femella del llenguado? o del caragol? o del llamàntol? Per què no tenen femení aquests animals? Diria que són els animals que mengem, però no és cert, hi ha lovella i el boc, la gallina i el gall, el cavall i leuga, la cabra i... bé ja ens hem fet la idea.
Per què en uns identifiquem el sexe amb noms diferents i en altres no? Diríem que això té a veure amb els sentiments, amb els nostres: als animals més propers, els que hem domesticat més, els hem intentat humanitzar posant nom al mascle, a la femella i a la seva cria. Simplement és això, per aquest motiu els peixos, tan allunyats del nostre món i cercle de convivència, no tenen diferència sexual en el seu nom.
Potser al llegir el títol de larticle pensàveu que parlaria de lanimal que està més ben dotat (la balena) o els que practiquen el sexe en grup (els bonobos) o fins i tot quin és lanimal que prolonga més el coit (el caragol). Doncs per als decebuts, sempre podeu trobar aquesta informació poca-solta a El sexe, quina animalada!, un llibre de Josep Ignasi Gras, Jaume Capdevila i Néstor Macià.
Com veieu, cada cosa pel seu nom i a taula al primer crit!
La resposta, com més dun haurà suposat, és sí, en unes ocasions més que en daltres. En moltes espècies les característiques i composicions de la carn són diferents. La raó és senzilla, en el cas de la femella, com que ha de tenir descendència, el seu cos genera una quantitat extra de tot allò necessari per a les cries: ous, etc. tant per poder gestar com per posteriorment incubar, alletar, etc.
Al paladar es nota? I tant! En comparació amb el mascle, els sabors i el gust dun exemplar femella sintensifiquen; habitualment tenen més greix, que a la pràctica, a la paella, vol dir que serà una carn més sucosa, no tan seca.
Podríem parlar de com identificar els exemplars mascles o femelles. En les aus és relativament fàcil, la natura vesteix els mascles de més colors vius o llampants que les femelles, més plomatge, perquè han de fer-se els dandis a lèpoca de zel.
Als mamífers els passa més o menys el mateix: els mascles solen ser exemplar més grans, més melenuts i habitualment, pel que fa a la cornamenta, són els que la porten més grossa, o sigui que tenen més banyes.
En el cas dels peixos, és més difícil diferenciar-los si no estan ovats. En el cas del marisc, es pot detectar gràcies a les cues o cefalotòrax, el lloc on les femelles porten els ous, que en el cas dels mascles serà mes tancat o petit. Ho podem veure clar en els crancs, en què, en la part inversa, saprecia la seva cua replegada, insignificant en el mascle i gran en la femella.
Una de les preguntes més insòlites que ens hem fet a la feina és el tema del nom dels animals segons el sexe: com es diu la femella del llenguado? o del caragol? o del llamàntol? Per què no tenen femení aquests animals? Diria que són els animals que mengem, però no és cert, hi ha lovella i el boc, la gallina i el gall, el cavall i leuga, la cabra i... bé ja ens hem fet la idea.
Per què en uns identifiquem el sexe amb noms diferents i en altres no? Diríem que això té a veure amb els sentiments, amb els nostres: als animals més propers, els que hem domesticat més, els hem intentat humanitzar posant nom al mascle, a la femella i a la seva cria. Simplement és això, per aquest motiu els peixos, tan allunyats del nostre món i cercle de convivència, no tenen diferència sexual en el seu nom.
Potser al llegir el títol de larticle pensàveu que parlaria de lanimal que està més ben dotat (la balena) o els que practiquen el sexe en grup (els bonobos) o fins i tot quin és lanimal que prolonga més el coit (el caragol). Doncs per als decebuts, sempre podeu trobar aquesta informació poca-solta a El sexe, quina animalada!, un llibre de Josep Ignasi Gras, Jaume Capdevila i Néstor Macià.
Com veieu, cada cosa pel seu nom i a taula al primer crit!