Els para-sols són per a lhivern
A 3 euros, nena! Bragas a 3 euros!. Vigila bé la cartera, que al mercadillo sha danar al tanto. Sorry
market? Where is the market?. Aix, ja ha arribat el bon temps, ve més de gust passejar els dimecres pel mercadet i comencen a aparèixer els primers turistes preguntant com shi arriba (allà cadascú si vol enviar-los a Botarell o tenir una mica dànima caritativa i donar les indicacions correctes, que el karma sempre torna!).
Amb la primavera ha arribat aquest bon temps, per cert: ja és primavera al Corte Inglés! i la primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta mamá ah ah ah ah (gràcies Delafé y las Flores Azules). Que potser estic tenint sobredosi de primavera? És que a Sarajevo, almenys aquest any, que és quan hi sóc, el mes dabril em recorda el nostre novembre però a linrevés. I potser si enumero tot el seguit de tòpics primaverals marriba una mica descalforeta (que no caloret, daquest no en vull, però gràcies per loferiment, Rita). Dic que és a linrevés perquè en lloc de fulles seques al terra, hi ha flors de molts colors als arbres, que, per cert, quins arbres més florits tenen per aquí. Però fa fred igual.
Així que en lloc de pensar en les botes aquelles tan mones i labric que et posaràs aquest hivern et preguntes si algun dia podràs gaudir de la màniga curta que has portat amb tu i si els pantalons curts es floriran a la motxilla. Encara que si es floreixen cap problema! Perquè aquí tenim mercadet cada dia i no només els dimecres! El que jo he trobat és el pijaca (mercat) de Ciglane.
Ciglane va aparèixer gràcies al pacte que vaig fer amb la Martina, lamiga-companya de casa: jo lacompanyava a lambaixada italiana i, a canvi, ella compartia la meva emoció per la primera neu que veia a Sarajevo, fent batalles de boles, saltant i acompanyant els passos dinexperta amb algun aaaaix que caurem!, compte no rellisquis aquí!.
I com una aparició, entre el fred i la neu, allí estava el mercat. Ens va semblar un lloc secret i, com sempre faig aquí, em vaig plantejar si era legal. Ciglane és un mercat a laire lliure, amb sabateries, roba interior, roba, bijuteria, fruita, verdura Tot normal, amb lexcepció que està nevant i que, com a sostre, té el pont duna de les carreteres.
Els preus són increïblement bons. Per què he portat tanta roba a la motxilla si aquí ho puc aconseguir tot? Això sí, marcanothifixis però és que amimésigual.
I mentretinc veient les tècniques de com treure la neu que no para de caure sobre les parades. En una delles, para-sols duna marca de gelats croata, Ledo, ajuden al propietari a no quedar colgat. Pic en mà i neu va! Altres, amb una escombra empenyen la neu des de darrere la parada cap al davant, sí, allí on els compradors acostumen a ser-hi Ningú avisa, ningú vigila, però ningú queda enterrat sota la neu. És una coreografia sincronitzada i entrenada amb anys dexperiència. Tot és molt pintoresc, però, siguem sincers, allí les mones rares som nosaltres.
Ciglane està entre dos cementiris prop de lestadi olímpic i de lhospital universitari. És un mercat normal, on la gent normal compra bé de preu. Cure (nenes), mireu quines calces més mones!. No, allí no criden, només esperen, aguanten la neu, la calor o el fred, conversen i, si tinteressa, ja compraràs. És evident que els para-sols són per a lhivern; per què esperar que surti el sol per utilitzar-los si és ara quan els necessitem?
Amb la primavera ha arribat aquest bon temps, per cert: ja és primavera al Corte Inglés! i la primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta mamá ah ah ah ah (gràcies Delafé y las Flores Azules). Que potser estic tenint sobredosi de primavera? És que a Sarajevo, almenys aquest any, que és quan hi sóc, el mes dabril em recorda el nostre novembre però a linrevés. I potser si enumero tot el seguit de tòpics primaverals marriba una mica descalforeta (que no caloret, daquest no en vull, però gràcies per loferiment, Rita). Dic que és a linrevés perquè en lloc de fulles seques al terra, hi ha flors de molts colors als arbres, que, per cert, quins arbres més florits tenen per aquí. Però fa fred igual.
Així que en lloc de pensar en les botes aquelles tan mones i labric que et posaràs aquest hivern et preguntes si algun dia podràs gaudir de la màniga curta que has portat amb tu i si els pantalons curts es floriran a la motxilla. Encara que si es floreixen cap problema! Perquè aquí tenim mercadet cada dia i no només els dimecres! El que jo he trobat és el pijaca (mercat) de Ciglane.
Ciglane va aparèixer gràcies al pacte que vaig fer amb la Martina, lamiga-companya de casa: jo lacompanyava a lambaixada italiana i, a canvi, ella compartia la meva emoció per la primera neu que veia a Sarajevo, fent batalles de boles, saltant i acompanyant els passos dinexperta amb algun aaaaix que caurem!, compte no rellisquis aquí!.
I com una aparició, entre el fred i la neu, allí estava el mercat. Ens va semblar un lloc secret i, com sempre faig aquí, em vaig plantejar si era legal. Ciglane és un mercat a laire lliure, amb sabateries, roba interior, roba, bijuteria, fruita, verdura Tot normal, amb lexcepció que està nevant i que, com a sostre, té el pont duna de les carreteres.
Els preus són increïblement bons. Per què he portat tanta roba a la motxilla si aquí ho puc aconseguir tot? Això sí, marcanothifixis però és que amimésigual.
I mentretinc veient les tècniques de com treure la neu que no para de caure sobre les parades. En una delles, para-sols duna marca de gelats croata, Ledo, ajuden al propietari a no quedar colgat. Pic en mà i neu va! Altres, amb una escombra empenyen la neu des de darrere la parada cap al davant, sí, allí on els compradors acostumen a ser-hi Ningú avisa, ningú vigila, però ningú queda enterrat sota la neu. És una coreografia sincronitzada i entrenada amb anys dexperiència. Tot és molt pintoresc, però, siguem sincers, allí les mones rares som nosaltres.
Ciglane està entre dos cementiris prop de lestadi olímpic i de lhospital universitari. És un mercat normal, on la gent normal compra bé de preu. Cure (nenes), mireu quines calces més mones!. No, allí no criden, només esperen, aguanten la neu, la calor o el fred, conversen i, si tinteressa, ja compraràs. És evident que els para-sols són per a lhivern; per què esperar que surti el sol per utilitzar-los si és ara quan els necessitem?