El senyor Fadil em coneix
Ah! Que ningú recorda de què parlava el mes passat?! Doncs explicava com vaig conèixer el senyor Fadil, com ens vam comunicar a través de signes, dibuixos i quatre paraules en diverses llengües. I com, després de portar-me pel barri antic de la ciutat, Bascarsija, vam iniciar el camí cap al barri de Bistrik.
Fadil caminant davant meu, aturant-se per veurem esbufegar i riure mentre fa gestos imitant el meu poc estil pujant els carrers més inclinats que he vist de moment. Si té uns 67 anys, però que consti que havia estat professor deducació física! Després de copets a lespatlla acompanyats de jA jA, Anna! per fi caminem en línia recta i no en diagonal ascendent. Les vistes de Sarajevo des daquell punt són impressionants. El camí també ho ha estat, en un principi em vaig espantar perquè ens allunyàvem de la part turística i començaven carrers de cases destrossades, algunes abandonades i daltres foradades pels trets i encara a mig reconstruir. Però veient els veïns que se saludaven entre ells em vaig adonar que era un barri com podria ser el de lEixample de Cambrils. Si ho perds tot i ets assetjat durant anys, la reconstrucció de la teva vida i de les necessitats materials pot ser mooolt lenta, i això passava allí, un barri duna ciutat qualsevol encaparrat en seguir endavant.
Madono que em vol portar a casa seva. Què faig? És de primer de manual de viatgera solitària no entris sola en una casa amb un desconegut. Desenvolupo les meves dots artístiques fent-me la tonta (jo sóc artista, no tonta natural ). Però res. Baixem unes escales (peces de ferro enganxades en una paret) que dun pont ens porten al carrer de baix. I ens plantem davant duna caseta de totxo, també a mig reconstruir. Després dalguns dubtes, i del Fadil tornant a riure de mi, aquest cop per la meva cara despant, entrem.
Em presenta els seus veïns, literalment truca a totes les portes, alguns dells parlen anglès i sels veu bastant acostumats a les visites que porta el senyor Fadil a casa. Pugem per unes escales encatifades sense passamans fins al seu acollidor piset. Després de buscar al diccionari la paraula perdó, imito la meva cara despant de fa una estona i em disculpo. Ell riu i em fa entendre que és normal.
Mengem raïm, mensenya fotos de la seva família, fills, dels viatges que ha fet, massenyala les muntanyes, manomena uns sis noms de persones, se li omplen els ulls de llàgrimes, imita el so de trets, es passa un dit horitzontalment pel coll. Em sento impotent per no poder entendre gairebé res del que em diu, tot i que ho intueixo perfectament. Al Fadil, tot i que sap que no lentenc, crec que en aquell moment li és bastant igual Quan acaba el relat hi torna amb els seus jA jA Anna! dobro dobro i tal i com havíem acordat macompanya de tornada al centre de la ciutat.
He conegut el Fadil sense parlar la mateixa llengua, un home que gaudeix mostrant la seva ciutat i passant una bona estona amb un desconegut al qual li dedica el seu temps. Per què ho fa? Està avorrit? Valora les relacions humanes? I el Fadil mha conegut a mi, una noia que sasseu en un banc a lespera de trobar un autòcton amb qui començar una conversa i conèixer més sobre el lloc on està. Per què ho fa? Està avorrida? Perquè sespanta després? Suposo que els dos ens hem trobat amb qui necessitava el que oferíem i oferia el que buscàvem.
Fadil caminant davant meu, aturant-se per veurem esbufegar i riure mentre fa gestos imitant el meu poc estil pujant els carrers més inclinats que he vist de moment. Si té uns 67 anys, però que consti que havia estat professor deducació física! Després de copets a lespatlla acompanyats de jA jA, Anna! per fi caminem en línia recta i no en diagonal ascendent. Les vistes de Sarajevo des daquell punt són impressionants. El camí també ho ha estat, en un principi em vaig espantar perquè ens allunyàvem de la part turística i començaven carrers de cases destrossades, algunes abandonades i daltres foradades pels trets i encara a mig reconstruir. Però veient els veïns que se saludaven entre ells em vaig adonar que era un barri com podria ser el de lEixample de Cambrils. Si ho perds tot i ets assetjat durant anys, la reconstrucció de la teva vida i de les necessitats materials pot ser mooolt lenta, i això passava allí, un barri duna ciutat qualsevol encaparrat en seguir endavant.
Madono que em vol portar a casa seva. Què faig? És de primer de manual de viatgera solitària no entris sola en una casa amb un desconegut. Desenvolupo les meves dots artístiques fent-me la tonta (jo sóc artista, no tonta natural ). Però res. Baixem unes escales (peces de ferro enganxades en una paret) que dun pont ens porten al carrer de baix. I ens plantem davant duna caseta de totxo, també a mig reconstruir. Després dalguns dubtes, i del Fadil tornant a riure de mi, aquest cop per la meva cara despant, entrem.
Em presenta els seus veïns, literalment truca a totes les portes, alguns dells parlen anglès i sels veu bastant acostumats a les visites que porta el senyor Fadil a casa. Pugem per unes escales encatifades sense passamans fins al seu acollidor piset. Després de buscar al diccionari la paraula perdó, imito la meva cara despant de fa una estona i em disculpo. Ell riu i em fa entendre que és normal.
Mengem raïm, mensenya fotos de la seva família, fills, dels viatges que ha fet, massenyala les muntanyes, manomena uns sis noms de persones, se li omplen els ulls de llàgrimes, imita el so de trets, es passa un dit horitzontalment pel coll. Em sento impotent per no poder entendre gairebé res del que em diu, tot i que ho intueixo perfectament. Al Fadil, tot i que sap que no lentenc, crec que en aquell moment li és bastant igual Quan acaba el relat hi torna amb els seus jA jA Anna! dobro dobro i tal i com havíem acordat macompanya de tornada al centre de la ciutat.
He conegut el Fadil sense parlar la mateixa llengua, un home que gaudeix mostrant la seva ciutat i passant una bona estona amb un desconegut al qual li dedica el seu temps. Per què ho fa? Està avorrit? Valora les relacions humanes? I el Fadil mha conegut a mi, una noia que sasseu en un banc a lespera de trobar un autòcton amb qui començar una conversa i conèixer més sobre el lloc on està. Per què ho fa? Està avorrida? Perquè sespanta després? Suposo que els dos ens hem trobat amb qui necessitava el que oferíem i oferia el que buscàvem.