Dues dinàmiques diferents a les Terres de lEbre
És ben bé que cada regió presenta els seus propis trets de personalitat collectiva; diferents maneres dafrontar els afers de la comunitat, formes distintes dexpressar-se i relacionar-se. De Cambrils mateix, molts forans queden sobtats amb la parsimònia i fredor com ens estem prenent el crac financer de la Caixa Agrària. En una altra ocasió, molts visitants es mostraven prou sorpresos amb la nulla oposició dels cambrilencs quan van enderrocar ledifici del Pòsit. En làmbit de la demarcació, ara mateix és sorprenent el poc esperit crític que aixeca un projecte tan vague i poc fiable com el BCN World. En general, es podria afirmar que els camptarragonins som gent de poca sang.
No gaire lluny de lepicentre tarragoní, hi ha un exemple dunes comarques que fa anys que lluiten de manera força coordinada i unitària contra un conjunt de greuges territorials. Les Terres de lEbre van saltar a la palestra amb les grans mobilitzacions liderades per la Plataforma en Defensa de lEbre durant la primeria del present millenni. Lenergia daquelles manifestacions va sorprendre a molts, quan encara ningú shauria atrevit a imaginar lesclat de participació ciutadana multitudinària de les últimes Diades Nacionals. Aquells ebrencs protestaven contra la política perversa dels transvasaments daigua del riu que preveia el Plan Hidrológico Nacional i alertaven dels efectes que comportarien per a la supervivència del fràgil delta. Recentment, shan reactivat les protestes amb la gran manifestació del 7 de febrer contra la nova modificació de lesmentat pla. Daltra banda, just feia unes setmanes que sacabaven els talls de la carretera N-340 protagonitzats per veïns de lAmetlla, Alcanar i altres poblacions com a protesta per lalta sinistralitat daquesta via. I no fa tant de la gran indignació arran dels terratrèmols ocasionats pel dipòsit de gas Castor davant les costes dAlcanar. En aquell episodi, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia va liderar les protestes del territori.
Matreviria a dir que aquests moviments reivindicatius neixen, en part, per una sensació típica (sovint, un convenciment) de les persones daquestes terres respecte a ser tractats com a perifèria marginal i, en conseqüència, abandonats per la resta del país. Sha arribat a fer la hipòtesi que el fort moviment ciutadà ebrenc hauria articulat una identitat diferenciada o, almenys, particular daquest territori. No sels pot negar una forta idiosincràsia. Tanmateix, per molt que els geògrafs i planificadors territorials defineixin les Terres de lEbre com una àrea funcional homogènia, el cert és que existeixen notables sentiments identitaris diferencials. És una de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar a tractar quotidianament amb persones de la Ribera dEbre, especialment de Móra en amunt. En efecte, aquesta gent se sent sentimentalment separada de Tortosa i, en canvi, més propera a la gran àrea de mercat de Reus, la ciutat de Lleida o, fins i tot, la franja aragonesa. Em penso que es podria afirmar el mateix duna part de la Terra Alta. De fet, lapellatiu de Terres de lEbre els incomoda una mica. Lestructura econòmica daquesta àrea de lEbre nord també és ben diferent de la de Tortosa i Amposta. Segons lAnuari econòmic comarcal de Catalunya del 2015, la Ribera dEbre és la comarca que mostra líndex de creixement del VAB (Valor Afegit Brut, un índex associat al PIB) més negatiu del país, força més que la segona, que és la Terra Alta. Precisament, el cessament llargament anunciat dErkimia a Flix no dóna notícies afalagadores per al futur daquesta regió. Un indicador preocupant és la quantitat de jovent que abandona la comarca. He comprovat que aquesta circumstància es dóna, també, entre persones que hi treballen, les quals fixen la seva residència a les ciutats de la costa i Lleida. Paradoxalment, els ingressos provinents de les indústries elèctriques no han servit per atreure o endegar inversions que assegurin la sostenibilitat econòmica de la zona, força més compromesa que a les comarques de lEbre sud. Vet aquí, doncs, un territori amb dues dinàmiques diferents que, a la llarga, han de tensionar la seva identitat collectiva.
No gaire lluny de lepicentre tarragoní, hi ha un exemple dunes comarques que fa anys que lluiten de manera força coordinada i unitària contra un conjunt de greuges territorials. Les Terres de lEbre van saltar a la palestra amb les grans mobilitzacions liderades per la Plataforma en Defensa de lEbre durant la primeria del present millenni. Lenergia daquelles manifestacions va sorprendre a molts, quan encara ningú shauria atrevit a imaginar lesclat de participació ciutadana multitudinària de les últimes Diades Nacionals. Aquells ebrencs protestaven contra la política perversa dels transvasaments daigua del riu que preveia el Plan Hidrológico Nacional i alertaven dels efectes que comportarien per a la supervivència del fràgil delta. Recentment, shan reactivat les protestes amb la gran manifestació del 7 de febrer contra la nova modificació de lesmentat pla. Daltra banda, just feia unes setmanes que sacabaven els talls de la carretera N-340 protagonitzats per veïns de lAmetlla, Alcanar i altres poblacions com a protesta per lalta sinistralitat daquesta via. I no fa tant de la gran indignació arran dels terratrèmols ocasionats pel dipòsit de gas Castor davant les costes dAlcanar. En aquell episodi, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia va liderar les protestes del territori.
Matreviria a dir que aquests moviments reivindicatius neixen, en part, per una sensació típica (sovint, un convenciment) de les persones daquestes terres respecte a ser tractats com a perifèria marginal i, en conseqüència, abandonats per la resta del país. Sha arribat a fer la hipòtesi que el fort moviment ciutadà ebrenc hauria articulat una identitat diferenciada o, almenys, particular daquest territori. No sels pot negar una forta idiosincràsia. Tanmateix, per molt que els geògrafs i planificadors territorials defineixin les Terres de lEbre com una àrea funcional homogènia, el cert és que existeixen notables sentiments identitaris diferencials. És una de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar a tractar quotidianament amb persones de la Ribera dEbre, especialment de Móra en amunt. En efecte, aquesta gent se sent sentimentalment separada de Tortosa i, en canvi, més propera a la gran àrea de mercat de Reus, la ciutat de Lleida o, fins i tot, la franja aragonesa. Em penso que es podria afirmar el mateix duna part de la Terra Alta. De fet, lapellatiu de Terres de lEbre els incomoda una mica. Lestructura econòmica daquesta àrea de lEbre nord també és ben diferent de la de Tortosa i Amposta. Segons lAnuari econòmic comarcal de Catalunya del 2015, la Ribera dEbre és la comarca que mostra líndex de creixement del VAB (Valor Afegit Brut, un índex associat al PIB) més negatiu del país, força més que la segona, que és la Terra Alta. Precisament, el cessament llargament anunciat dErkimia a Flix no dóna notícies afalagadores per al futur daquesta regió. Un indicador preocupant és la quantitat de jovent que abandona la comarca. He comprovat que aquesta circumstància es dóna, també, entre persones que hi treballen, les quals fixen la seva residència a les ciutats de la costa i Lleida. Paradoxalment, els ingressos provinents de les indústries elèctriques no han servit per atreure o endegar inversions que assegurin la sostenibilitat econòmica de la zona, força més compromesa que a les comarques de lEbre sud. Vet aquí, doncs, un territori amb dues dinàmiques diferents que, a la llarga, han de tensionar la seva identitat collectiva.