Opinió

Mans enlaire, això és un atracament!

La fallida de la Caixa Agrària té una afectació social terrible, i a mida que han anat passant les setmanes es van esvaint les escasses possibilitats d’una sortida a la greu situació. Anem de cap al concurs de creditors de la Cooperativa, mentre es fa bandera d’un pla de viabilitat que no és res més que fum. Hem passat de l’estat de xoc dels primers dies, a percebre la necessitat d’una resposta ciutadana. Dissabte 20 de febrer, des del Casal Popular vam organitzar un acte amb experts i representants per tal de tractar un tema dramàtic per a molts cambrilencs. El testimoni de Jordi Gas, president de la plataforma d’afectats de la cooperativa de l’Aldea, feia escruixir dents entre els afectats assistents a la sala. Cinc anys després de la fallida i els estalvis ni han tornat, ni tenen previst que els tornin a curt termini. Gas va explicar episodis que demostraven un encobriment de les administracions per tal de tapar la manca total de control sobre la gestió errònia i sobredimensionada de la cooperativa i la secció de crèdit. Als cambrilencs de la sala tota aquella narració els resultava familiar. La xerrada sencera la podeu consultar a YouTube cercant “fallida cooperativa”.
El 22 de desembre de 2015 va començar un malson per a moltes persones que sempre havien confiat en les persones que dirigien la Caixa Agrària, una institució cambrilenca com poques. El marc que ha provocat aquesta situació venia de l’error per part de la Cooperativa de participar en la bombolla especulativa en la qual s’ha vist immers Cambrils, sumat a la gestió errònia d’una secció de crèdit que, a més, s’ha dedicat a operacions impròpies d’un ens d’aquest tipus. La cirereta del pastís ha estat l’arribada dels assessors Esade beneïts per la Generalitat i que, a mode de Chicago Boys, dicten sobre el bé i el mal en nombroses cooperatives i seccions de crèdit. Situació ideal per als taurons del BBVA, un dels bancs beneficiats pels rescats amb diners públics i que s’han beneficiat de la confiança que ara han perdut molts cambrilencs. L’aferrissada lluita de preus a nivell global del mercat agroalimentari provoca que els més grans esclafin les cooperatives locals. Pel costat financer, hem estat testimonis de com el sector bancari espanyol s’ha berenat el sistema de caixes i ara les seccions de crèdit no són res més que unes postres del banquet. Un apartat de l’afectació de la fallida està en el món associatiu cambrilenc. Entre les entitats en què personalment visc aquesta situació hi ha l’associació de veïns del Barri Antic. Un dels símbols del barri és el portal del carrer Major, que té l’escut reial. Esta allí perquè el maig de 1520 els cambrilencs carregats de raó es van dirigir a peu a la Generalitat a reclamar que estaven tips de viure les càrregues i abusos del duc de Cardona, volien tornar a dependre del comte de Barcelona. Amb el perill d’una rebel•lió a l’àrea metropolitana, la Generalitat va claudicar. La marxa a peu és l’únic episodi de les Germanies a Catalunya. El passat ens dóna lliçons i som naltros qui decidim com fer-ne ús.

Destacat: Hem passat de l’estat de xoc dels primers dies, a percebre la necessitat d’una resposta ciutadana