Necessitem un país equilibrat
Aquest mes de maig a la Selva del Camp, va tenir lloc la segona Festa pel Territori, una bona ocasió per conèixer diferents iniciatives en defensa del medi ambient de les nostres comarques. Lesdeveniment, organitzat per la Xarxa Sud, formada per una quinzena dentitats, és també aparador duna agricultura respectuosa amb el medi i alternativa als interessos dels grans distribuïdors.
Enguany leix temàtic de les xerrades era la contaminació de les aigües, per això es va convidar Marta Pujadas, que va exposar la seva tesi sobre limpacte mediambiental dErcros a Flix. Lany vinent lempresa centenària té previst tancar sense pagar el cost de reparar lesfereïdora afectació sobre les aigües i terrenys. Segons Pujadas, finques properes al riu Ebre tenen grans quantitats de contaminants cancerígens fins a més de 10 metres de profunditat. El catedràtic Joan Martínez Alier, director de la tesi, va recordar lepisodi del carregament de silurs que fa uns anys shavien denviar a Romania: es van haver de destruir en descobrir els índexs de mercuri dels peixos. Precisament lempresa estatal contractada per descontaminar lentorn, Acuamed, a principis dany va aparèixer esquitxada en un cas de suposades adjudicacions irregulars i va deixar la feina a mitges. Pujadas va destacar el canvi de mentalitat de lopinió pública de Flix, actualment està molt conscienciada de lafectació de lentorn.
A la xerrada dedicada al transvasament del Siurana, Jordi Aixalà va afirmar que afecta el 95% de laigua, pràcticament ha assecat el curs del riu més avall del pantà que explota lempresa semipública Aigües de Reus. Els ajuntaments de la zona es veuen incapaços de poder incidir en una explotació de laigua que només respon a interessos especulatius i on existeix una opacitat total. Paco Inglada va explicar en primera persona les mobilitzacions que hi va haver a finals de 1970 i principis de 1980 en resposta a la privatització de laigua a Tarragona ciutat i en contra del minitransvasament de lEbre. Susana Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de lEbre va explicar que, tot i que actualment no hi ha vigent cap pla de transvasament, mentre al riu quedi una gota, sempre hi haurà conflicte, perquè laigua és negoci.
A la sessió posterior dedicada a parlar sobre la necessitat dels sediments de lEbre per tal de mantenir el Delta, Carles Ibáñez va afirmar que els pantans controlats per les hidroelèctriques shaurien de buidar un cop per any (com als pantans europeus), cosa que aquí no sha fet mai. Susana Abella va prendre la paraula afegint que la suposada pugna entre regants de lEbre i els del Segarra-Garrigues és falsa, ja que el propietari del canal no són els pagesos (com en tots els canals) sinó una concessionària. En aquell moment, els ponents van voler diferenciar el pagès arrelat al territori, de lagricultura especulativa industrial. És aquí on hi ha el contrasentit: els mateixos governants que han enfonsat la pagesia, quan convé salarmen per suposats enfrontaments entre regants. Darrere hi ha els interessos de grans especuladors dels mercats internacionals i lentramat de les empreses del negoci de laigua. Actualment el suposat mini-transvasament sha estès a la Conca de Barberà i al Baix Penedès. La possible interconnexió amb Barcelona és a tocar.
A Cambrils també ens arriba aigua del minitransvasament, que es capta quilòmetres més avall del pantà de Flix on van pescar aquells silurs tips de mercuri. Des del 2006 la gestió de laigua a Cambrils la té Sorea del grup Agbar, que al Baix Camp opera com a Comaigua. Els interessos dels grans grups del sector agroalimentari són evidents amb la greu situació que es viu a la Cooperativa de Cambrils, igual que els nexes entre tots aquests lobbies i el poder polític. Ja ho he dit diversos camins en aquesta columna: no volem un estat per fer un simple canvi de bandera i els que parlen tant de país, que sinformin sobre el principi dequilibri territorial.
Enguany leix temàtic de les xerrades era la contaminació de les aigües, per això es va convidar Marta Pujadas, que va exposar la seva tesi sobre limpacte mediambiental dErcros a Flix. Lany vinent lempresa centenària té previst tancar sense pagar el cost de reparar lesfereïdora afectació sobre les aigües i terrenys. Segons Pujadas, finques properes al riu Ebre tenen grans quantitats de contaminants cancerígens fins a més de 10 metres de profunditat. El catedràtic Joan Martínez Alier, director de la tesi, va recordar lepisodi del carregament de silurs que fa uns anys shavien denviar a Romania: es van haver de destruir en descobrir els índexs de mercuri dels peixos. Precisament lempresa estatal contractada per descontaminar lentorn, Acuamed, a principis dany va aparèixer esquitxada en un cas de suposades adjudicacions irregulars i va deixar la feina a mitges. Pujadas va destacar el canvi de mentalitat de lopinió pública de Flix, actualment està molt conscienciada de lafectació de lentorn.
A la xerrada dedicada al transvasament del Siurana, Jordi Aixalà va afirmar que afecta el 95% de laigua, pràcticament ha assecat el curs del riu més avall del pantà que explota lempresa semipública Aigües de Reus. Els ajuntaments de la zona es veuen incapaços de poder incidir en una explotació de laigua que només respon a interessos especulatius i on existeix una opacitat total. Paco Inglada va explicar en primera persona les mobilitzacions que hi va haver a finals de 1970 i principis de 1980 en resposta a la privatització de laigua a Tarragona ciutat i en contra del minitransvasament de lEbre. Susana Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de lEbre va explicar que, tot i que actualment no hi ha vigent cap pla de transvasament, mentre al riu quedi una gota, sempre hi haurà conflicte, perquè laigua és negoci.
A la sessió posterior dedicada a parlar sobre la necessitat dels sediments de lEbre per tal de mantenir el Delta, Carles Ibáñez va afirmar que els pantans controlats per les hidroelèctriques shaurien de buidar un cop per any (com als pantans europeus), cosa que aquí no sha fet mai. Susana Abella va prendre la paraula afegint que la suposada pugna entre regants de lEbre i els del Segarra-Garrigues és falsa, ja que el propietari del canal no són els pagesos (com en tots els canals) sinó una concessionària. En aquell moment, els ponents van voler diferenciar el pagès arrelat al territori, de lagricultura especulativa industrial. És aquí on hi ha el contrasentit: els mateixos governants que han enfonsat la pagesia, quan convé salarmen per suposats enfrontaments entre regants. Darrere hi ha els interessos de grans especuladors dels mercats internacionals i lentramat de les empreses del negoci de laigua. Actualment el suposat mini-transvasament sha estès a la Conca de Barberà i al Baix Penedès. La possible interconnexió amb Barcelona és a tocar.
A Cambrils també ens arriba aigua del minitransvasament, que es capta quilòmetres més avall del pantà de Flix on van pescar aquells silurs tips de mercuri. Des del 2006 la gestió de laigua a Cambrils la té Sorea del grup Agbar, que al Baix Camp opera com a Comaigua. Els interessos dels grans grups del sector agroalimentari són evidents amb la greu situació que es viu a la Cooperativa de Cambrils, igual que els nexes entre tots aquests lobbies i el poder polític. Ja ho he dit diversos camins en aquesta columna: no volem un estat per fer un simple canvi de bandera i els que parlen tant de país, que sinformin sobre el principi dequilibri territorial.