Opinió

Reclamant celeritat

La inversió que va suposar l’execució del Pla de Barris del Barri Antic (2006-2012), ha estat un dels impulsos de diner públic més rellevant que mai s’havia fet en aquesta zona. Cambrils trencava l’eterna inèrcia en què sempre vèiem com les subvencions importants ens passaven de llarg i anaven a parar a municipis veïns. Una altra cara d’aquesta inversió va ser com es va aplicar. L’execució de la segon fase de millora dels carrers entre els anys 2005 i 2006 va ser un desastre monumental: repetits retards, errors d’execució, greus afectacions als veïns... I tot i amb això, el veïnat només va tenir una rebaixa de la contribució especial, i no es va contemplar l’exempció total.
Un cop acabades tantes obres, el Barri Antic va experimentar un salt qualitatiu rellevant. Crec que encara no copsat per l’administració municipal. En aquest actiu que se’ns obria davant nostre, hi ha els dos edificis històrics convertits en equipaments municipals: Forn del Tallero i la Torre del Llimó. En aquest últim, l’execució també va ser polèmica, ja que el 2012 l’Ajuntament va ser condemnat a pagar 1,2 milions d’euros més per l’expropiació que va fer de l’edifici propietat d’una constructora i per haver destinat 1,5 milions d’euros dels diners corresponents al crèdit del FOMIT per remodelar el barri de la Llosa.
Un cop finalitzats els dos edificis, com a membre de l’Associació de Veïns El Portal, vam creure que era el moment d’aprofitar les potencialitats d’aquests dos edificis per dinamitzar el barri. A diferència d’altres equipaments a mig fer com l’Auditori, aquests edificis es trobaven finalitzats. Quedava la fase de trobar finançament per posar-los en marxa. Vam proposar-los candidats d’empreses que posaven en valor la situació en un barri antic així com emprenedors per engegar un coworking, model que aleshores s’estava estenen en nombrosos barris d’altres ciutats. Després de reunions amb regidors i tècnics durant el 2013, l’any següent van canviar l’objectiu de començar pel Forn del Tallero (ens semblava el més racional, ja que lògicament té uns costos més reduïts), i CiU i PP es van centrar en el projecte d’un viver d’empreses a la Torre del Llimó. En època preelectoral vam sentir tota mena de promeses sobre l’obertura de l’edifici, però res. Amb l’actual legislatura, vam tornar a fer reunions per tal d’agilitzar el tema amb el regidor de barri –Eduard Pellicer (ERC) –, la regidora de Promoció Econòmica –Ana López (PSC)– i una tècnica del departament, que ens van explicar el trasllat d’aquest departament a l’edifici. La regidora d’Ensenyament –Montse Masdéu (ERC) – va anunciar l’arribada d’estudis universitaris, iniciativa per celebrar, però tornem altre cop a la realitat. L’edifici continua tancat, s’està degradant i, sobretot, Cambrils segueix perdent les enormes possibilitats d’un equipament com aquest. A més del potencial com a edifici administratiu, la Torre del Llimó ofereix tot un valor patrimonial enorme amb la torre del segle XVII, el refugi antiaeri i el fet de ser casa pairal de la nissaga de metges Riba i residència del mestre republicà executat pel franquisme Sidonio Pintado. El pati, antiga residència del recordat veí Joan “de l’Hort”, s’hauria de convertir en un espai obert al veïnat del barri, ideal per celebrar-hi activitat social i cultural.
Els cambrilencs continuem necessitats d’espais de sociabilitat i que serveixin per reconèixer qui som. I el nou turisme cultural malda per descobrir indrets de Cambrils com aquest. Mentrestant continuem obsessionats amb la façana marítima, plena de comiats de solters i convertida en pàrquing dels vehicles de luxe del Club Nàutic.

Destacat: “La Torre del Llimó ofereix tot un valor patrimonial enorme”