Podem ser sobirans ambientals?
Aquest mes de maig va tenir lloc la 3a Festa del Territori de la Selva del Camp, una mostra de projectes i collectius de les nostres comarques partidaris dun model alternatiu, respectuós amb el medi ambient. Lluny de les grans organitzacions ecologistes, és una de les escasses cites daquest tipus que es fan a Catalunya. La sessió de xerrades intentava respondre: Podem ser sobirans ambientals?. Lencarregat dobrir les ponències va ser el periodista Toni Orensanz, que va començar assegurant que el món rural ens ha fet vergonya. El periodista prioratí va dir que el món rural no tenia relat de prestigi social, se l'associava només a l'obscurantisme, al relat de misèria, de perdedors. Va voler fer una exemplificació gastronòmica: com és que és tan difícil trobar restaurants que ofereixin escudella o samfaina, i en canvi és tan fàcil trobar sushi? Orensanz va dir que al Priorat va sorgir un relat d'orgull i de pertinença, quan va aparèixer la possibilitat econòmica del sector vinícola i el turisme rural. L'atractiu del Delta de l'Ebre s'ha creat en els darrers trenta anys. L'oposició al PHN al Delta, o en el cas del Priorat, als parcs eòlics o al Rally, ha estat fruit d'una presa d'identitat amb el territori com succeeix en altres països europeus. El geògraf de Vandellòs, Sergi Saladie va descriure el model energètic català, on el 85% és d'origen fòssil i el 15% és renovable. Saladie va destacar el desequilibri territorial: 73% de l'energia es consumeix a l'àrea de Barcelona mentre que les comarques de Tarragona en generen un 75%. Saladie es va mostrar crític amb el model nuclear, on s'exerceix la privatització de guanys i la socialització de pèrdues, exemplificant-ho amb el desmantellament de Vandellòs. Saladie, partidari de les energies renovables, va alertar del fet que el 65% de l'energia eòlica espanyola està en mans de 6 empreses. Es va mostrar favorable d'un model descentralitzat, sense oligopolis i que reverteixi millor amb el territori.
En aquest sentit el vilanoví Alfons Pérez (Xarxa per la sobirania energètica) va detallar que la UE afavoreix els oligopolis i les grans infraestructures com grans línies d'alta tensió o gasoductes intercontinentals. El model espanyol en fa seguidisme, i no existeix la lliure competència hi ha un cartel. En el cas d'una Catalunya independent, de moment només s'ha parlat d'empreses que es comportarien igual en qualsevol estat. L'expert Alfons Pérez va afirmar cal construir nous relats energètics, qui financia la transició energètica?. A Europa es parla de democràcia energètica amb ciutats capdavanteres com Hamburg o Berlín. Lexpert Ramon Ferré (Gepec) va denunciar la sobreexplotació dels aqüífers a Catalunya i va assegurar que no fem un us sostenible de l'aigua el 56% de l'aigua duna casa es pot reutilitzar mentre el 25% de l'aigua de les canonades es perd. Com a síntesi final, Pep Salas (Collegi Enginyers Agrònoms de Catalunya) va explicar que vivim una nova conjuntura macroenergètica amb el recent acord del G-7 de reduir les fonts d'energia fòssils, de forma progressiva durant tot el segle, ratificat a la Cimera de París de novembre de 2015. Segons Salas s'han canviat les normes del joc, actualment els fons d'inversió ja destinen més capital a les renovables que a les fòssils. Segons Salas, el repte que tenim és crear un relat energètic renovable i l'hem de fer nosaltres, o sinó el faran grans empreses de fora ocupant el territori d'una manera intensiva. La darrera sentència europea penalitzant Espanya a favor duna multinacional renovable és un avís. Actualment la Generalitat està treballant amb una llei de transició energètica però cal un nou marc regulador, un motiu més per ser Estat, amb l'Estat espanyol és impossible.
En aquest sentit el vilanoví Alfons Pérez (Xarxa per la sobirania energètica) va detallar que la UE afavoreix els oligopolis i les grans infraestructures com grans línies d'alta tensió o gasoductes intercontinentals. El model espanyol en fa seguidisme, i no existeix la lliure competència hi ha un cartel. En el cas d'una Catalunya independent, de moment només s'ha parlat d'empreses que es comportarien igual en qualsevol estat. L'expert Alfons Pérez va afirmar cal construir nous relats energètics, qui financia la transició energètica?. A Europa es parla de democràcia energètica amb ciutats capdavanteres com Hamburg o Berlín. Lexpert Ramon Ferré (Gepec) va denunciar la sobreexplotació dels aqüífers a Catalunya i va assegurar que no fem un us sostenible de l'aigua el 56% de l'aigua duna casa es pot reutilitzar mentre el 25% de l'aigua de les canonades es perd. Com a síntesi final, Pep Salas (Collegi Enginyers Agrònoms de Catalunya) va explicar que vivim una nova conjuntura macroenergètica amb el recent acord del G-7 de reduir les fonts d'energia fòssils, de forma progressiva durant tot el segle, ratificat a la Cimera de París de novembre de 2015. Segons Salas s'han canviat les normes del joc, actualment els fons d'inversió ja destinen més capital a les renovables que a les fòssils. Segons Salas, el repte que tenim és crear un relat energètic renovable i l'hem de fer nosaltres, o sinó el faran grans empreses de fora ocupant el territori d'una manera intensiva. La darrera sentència europea penalitzant Espanya a favor duna multinacional renovable és un avís. Actualment la Generalitat està treballant amb una llei de transició energètica però cal un nou marc regulador, un motiu més per ser Estat, amb l'Estat espanyol és impossible.