Barris oblidats
El barri de lEstació o de lEixample va sorgir a cavall de les dècades de 1960 i 1970 com a expansió del Barri Antic. El resultat va ser un barri obrer, amb botigues de barri i amb moltes famílies cambrilenques (part delles dorigen immigrant) que gaudien del canvi que estava vivint el país en general. Un barri on sempre sha respirat una de les essències més cambrilenques. Passar dedificacions antigues amb serveis rudimentaris, a viure en carrers amples, habitatges amb tots els serveis, va suposar un canvi notable per al benestar daquelles famílies.
Com en tot procés devolució urbana, lEixample va viure una segona fase quan la següent generació de veïns es van traslladar a viure a altres barris residencials de nova creació amb la bombolla immobiliària. Lenvelliment dels pisos va suposar larribada dinquilins amb baix poder adquisitiu, contingents de nova immigració i dètnia gitana. Ladministració esperava que el barri renovés el parc dhabitatges simplement amb limpuls de lonada constructora, però això no va ser així. Que alguns daquests nous edificis no shagin venut i hagin estat ocupats, no ha fet més que empitjorar la realitat social que actualment es viu al barri, que està força lluny de la realitat que vivia fins fa vint anys. El passeig de lEstació segueix sent el termòmetre del barri, però actualment en negatiu. De forma periòdica apareixen notícies sobre batudes policials o conflictes, que evidencien la urgència de la situació. El barri seria un de tants exemples dels anys en què es va voler incrementar el padró, sense planificar el cost social. El barri de lEstació gaudeix duna situació estratègica enorme, però fa 40 anys que no rep cap inversió pública realment important que ajudi a canviar lactual tendència. Només cal observar les voreres i lenllumenat.
Sobre lactual situació social, cal dun seriós pla de millora que superi el simple apaga-focs en què shan convertit els serveis socials retallats. I això requereix de treball conjunt de totes les administracions, de treball comunitari sobre el barri (i no només en un despatx), treballar amb els agents socials i tenir visió global i de futur. Una futura degradació del barri també afectaria barris veïns, com la Pallissa i el Barri Antic. La realitat de lEixample es troba en un moment en què encara és possible una intervenció per almenys aturar la tendència actual. Entre daltres aspectes es tracta daprofitar el potencial que encara conserva aquest veïnat: les festes del barri són un dels espais més interessants dactivació social per crear xarxa i cohesió social. Ladministració no hauria de mirar cap a un altre costat. I aquí cal no només que sarromangui ladministració local, sinó que Cambrils faci valdre el seu pes específic al Camp de Tarragona i hi collaborin les administracions superiors plantejant un pla específic dintervenció. Lestat de deixadesa en què està loficina de Correus i lestació de ferrocarril són símbols de la manca dinversió pública en aquest barri. Un cop es posi en funcionament la nova estació de trens, lactual edifici de finals del segle XIX shauria de conservar, rehabilitar-lo i convertir-lo en un edifici dactivació social i cultural del barri i del municipi. Enderrocar no té res de modern. Fer urbanisme és saber integrar en lentorn, aprofitar els elements patrimonials i combinar el passat amb la modernitat, convertint aquell indret en un lloc singular i amable al veïnat. Per la centralitat daquest barri i per la seva trajectòria, no reparar avui suposarà un agreujament en un futur no molt llunyà.
Destacat: El passeig de lEstació segueix sent el termòmetre del barri, però actualment en negatiu.
Com en tot procés devolució urbana, lEixample va viure una segona fase quan la següent generació de veïns es van traslladar a viure a altres barris residencials de nova creació amb la bombolla immobiliària. Lenvelliment dels pisos va suposar larribada dinquilins amb baix poder adquisitiu, contingents de nova immigració i dètnia gitana. Ladministració esperava que el barri renovés el parc dhabitatges simplement amb limpuls de lonada constructora, però això no va ser així. Que alguns daquests nous edificis no shagin venut i hagin estat ocupats, no ha fet més que empitjorar la realitat social que actualment es viu al barri, que està força lluny de la realitat que vivia fins fa vint anys. El passeig de lEstació segueix sent el termòmetre del barri, però actualment en negatiu. De forma periòdica apareixen notícies sobre batudes policials o conflictes, que evidencien la urgència de la situació. El barri seria un de tants exemples dels anys en què es va voler incrementar el padró, sense planificar el cost social. El barri de lEstació gaudeix duna situació estratègica enorme, però fa 40 anys que no rep cap inversió pública realment important que ajudi a canviar lactual tendència. Només cal observar les voreres i lenllumenat.
Sobre lactual situació social, cal dun seriós pla de millora que superi el simple apaga-focs en què shan convertit els serveis socials retallats. I això requereix de treball conjunt de totes les administracions, de treball comunitari sobre el barri (i no només en un despatx), treballar amb els agents socials i tenir visió global i de futur. Una futura degradació del barri també afectaria barris veïns, com la Pallissa i el Barri Antic. La realitat de lEixample es troba en un moment en què encara és possible una intervenció per almenys aturar la tendència actual. Entre daltres aspectes es tracta daprofitar el potencial que encara conserva aquest veïnat: les festes del barri són un dels espais més interessants dactivació social per crear xarxa i cohesió social. Ladministració no hauria de mirar cap a un altre costat. I aquí cal no només que sarromangui ladministració local, sinó que Cambrils faci valdre el seu pes específic al Camp de Tarragona i hi collaborin les administracions superiors plantejant un pla específic dintervenció. Lestat de deixadesa en què està loficina de Correus i lestació de ferrocarril són símbols de la manca dinversió pública en aquest barri. Un cop es posi en funcionament la nova estació de trens, lactual edifici de finals del segle XIX shauria de conservar, rehabilitar-lo i convertir-lo en un edifici dactivació social i cultural del barri i del municipi. Enderrocar no té res de modern. Fer urbanisme és saber integrar en lentorn, aprofitar els elements patrimonials i combinar el passat amb la modernitat, convertint aquell indret en un lloc singular i amable al veïnat. Per la centralitat daquest barri i per la seva trajectòria, no reparar avui suposarà un agreujament en un futur no molt llunyà.
Destacat: El passeig de lEstació segueix sent el termòmetre del barri, però actualment en negatiu.