Barris oblidats II
El fort component estacional de Cambrils ha conformat tota una sèrie de barris a Vilafortuny o a ponent que ben bé podrien seguir aquesta definició. Però aquest cop prefereixo tractar el barri del Cambrils Nou, per proximitat, per cert coneixement de la seva realitat i per simple justícia històrica. El barri es va planificar el 1966-1967 amb 200.000 metres quadrats i en un principi havia de ser una zona residencial de luxe amb zones verdes i zones per fer esport, però la realitat va ser una altra de molt diferent, amb un oblit crònic per part de les autoritats municipals. És just recordar que lassociació de veïns daquest barri és la degana de les que actualment existeixen a Cambrils (és la de més durada). La primera gestora es va aprovar el 1978, es deia Verge de Gràcia, prenent el nom de les restes del convent de Gràcia. Aleshores al barri no hi va treballar cap constructor, les cases les feien els mateixos veïns. Els homes del barri treballaven de paletes i les dones, en el sector de la neteja o del turisme. Els primers estatuts daquesta activa associació de veïns daten del gener de 1984.
El Cambrils Nou es va formar amb extremenys i sobretot andalusos, de Jaén i especialment de Granada, molts de Linares i Castilléjar. Aleshores el barri tenia mancances de tot tipus: pluvials, enllumenat públic, servei daigua, voreres... A meitats anys 70, quan la canalització de la riera no estava finalitzada, les inundacions podien arribar a ser dramàtiques. Fins als anys 80 no es van fer les dues fases per tenir enllumenat als carrers i lúnica bombeta al carrer era la que hi havia a la rotonda de la plaça de Federico García Lorca. El poeta granadí va donar nom a aquesta plaça quan lassociació de veïns va decidir posar el nom davinguda de Nou Cambrils en lloc de lavinguda de Rovira, que feia referència a lantic propietari Màrius Rovira (descendent de Josep Rovira Martí, el testaferro del marquès de Marianao a principis de segle XX). Paco Fernández, el primer president de lassociació de veïns, va arribar al barri després dhaver viscut uns anys a Suïssa i es va sorprendre per la manca total de serveis del barri. Abans havia residit al barri barceloní de Verdú, on havia viscut lactivisme associatiu. Les reivindicacions veïnals dels anys 80 reclamant serveis bàsics per al barri, van portar al fet que lassociació de veïns es tanqués dins lAjuntament una nit i va caldre la mediació del president de la Federació dAssociacions de Veïns de Tarragona. No va ser fins als anys 90 que finalment es van condicionar tots els carrers del barri. Després seria el primer barri amb Centre Cívic que juntament amb el condicionament del parc suposaria una millora rellevant per la a sociabilitat del barri.
En els anys de la bombolla immobiliària es van fer promocions dhabitatges unifamiliars i una promoció de pisos socials que han ampliat i canviat part del paisatge del barri. Però queda molta feina per fer. En morfologia urbana, Cambrils Nou segueix complint el paper de perifèria, el final de la bombolla ha tingut una incidència brutal en el veïnat i el nombre de cases ocupades no ha fet res més que augmentar fins a completar carrers sencers. Lestat en què es troba el parc no és el que hauria de ser, així com el manteniment que es fa del Centre Cívic. El barri actua de pàrquing amb motiu de la Fira o altres esdeveniments, però en canvi gairebé no shi programen actes culturals. Algun veí em deia que els representants municipals només hi van en campanya electoral. No oblidem que en aquest barri shi troba un important contingent de gent que se sent orgullosa dels seus orígens familiars i de ser de Cambrils.
Destacat: El Cambrils Nou es va formar amb extremenys i sobretot andalusos, de Jaén i especialment de Granada, molts de Linares i Castilléjar
El Cambrils Nou es va formar amb extremenys i sobretot andalusos, de Jaén i especialment de Granada, molts de Linares i Castilléjar. Aleshores el barri tenia mancances de tot tipus: pluvials, enllumenat públic, servei daigua, voreres... A meitats anys 70, quan la canalització de la riera no estava finalitzada, les inundacions podien arribar a ser dramàtiques. Fins als anys 80 no es van fer les dues fases per tenir enllumenat als carrers i lúnica bombeta al carrer era la que hi havia a la rotonda de la plaça de Federico García Lorca. El poeta granadí va donar nom a aquesta plaça quan lassociació de veïns va decidir posar el nom davinguda de Nou Cambrils en lloc de lavinguda de Rovira, que feia referència a lantic propietari Màrius Rovira (descendent de Josep Rovira Martí, el testaferro del marquès de Marianao a principis de segle XX). Paco Fernández, el primer president de lassociació de veïns, va arribar al barri després dhaver viscut uns anys a Suïssa i es va sorprendre per la manca total de serveis del barri. Abans havia residit al barri barceloní de Verdú, on havia viscut lactivisme associatiu. Les reivindicacions veïnals dels anys 80 reclamant serveis bàsics per al barri, van portar al fet que lassociació de veïns es tanqués dins lAjuntament una nit i va caldre la mediació del president de la Federació dAssociacions de Veïns de Tarragona. No va ser fins als anys 90 que finalment es van condicionar tots els carrers del barri. Després seria el primer barri amb Centre Cívic que juntament amb el condicionament del parc suposaria una millora rellevant per la a sociabilitat del barri.
En els anys de la bombolla immobiliària es van fer promocions dhabitatges unifamiliars i una promoció de pisos socials que han ampliat i canviat part del paisatge del barri. Però queda molta feina per fer. En morfologia urbana, Cambrils Nou segueix complint el paper de perifèria, el final de la bombolla ha tingut una incidència brutal en el veïnat i el nombre de cases ocupades no ha fet res més que augmentar fins a completar carrers sencers. Lestat en què es troba el parc no és el que hauria de ser, així com el manteniment que es fa del Centre Cívic. El barri actua de pàrquing amb motiu de la Fira o altres esdeveniments, però en canvi gairebé no shi programen actes culturals. Algun veí em deia que els representants municipals només hi van en campanya electoral. No oblidem que en aquest barri shi troba un important contingent de gent que se sent orgullosa dels seus orígens familiars i de ser de Cambrils.
Destacat: El Cambrils Nou es va formar amb extremenys i sobretot andalusos, de Jaén i especialment de Granada, molts de Linares i Castilléjar