El mite de la vitamina C en la prevenció dels refredats
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Amb la fi de lestiu, els dies sescurcen, es tornen més foscos, baixen les temperatures, arriba la pluja... Aquestes són les condicions ideals per a la proliferació de virus com el de la grip o el constipat comú, i freqüentment tots associem lhivern amb alguna visita al nostre metge de capçalera. Per tal de prevenir laparició daquest tipus de malalties, la saviesa popular ens aporta un grapat de consells: abrigat bé, posat la bufanda, no agafis fred als peus i la més popular: pren-te cada dia un suc de taronja, que té molta vitamina C.
La creença que la vitamina C pot ajudar-nos a esquivar els constipats o la grip prové dels estudis del doble premi Nobel de química i de la pau Linus Pauling, que als anys 70 del segle passat va publicar un llibre anomenat La vitamina C i el refredat comú. En aquest llibre, es defensa que una dieta rica en vitamina C pot evitar laparició de malalties com ara la bronquitis, lallèrgia, la pneumònia i els refredats, la qual cosa va popularitzar lús regular daquesta vitamina.
Des de la publicació del llibre de Pauling fins als nostres dies, shan realitzat prop de 30 estudis per tal dintentar verificar aquestes propietats de la vitamina C, però, en contra de lafirmació de Pauling, mai cap estudi ha arribat a la conclusió que aquesta molècula tingui algun efecte enfront del virus de la grip o del constipat. Només sha pogut trobar una excepció en aquelles persones que practiquen esports com córrer maratons o lesquí, o que viuen en ambients molt freds. En aquests casos, la ingesta dun suc de taronja al dia suposa una disminució de fins al 50% en el risc de refredar-se. Per a la resta de la població prendre vitamina C per reduir el risc dagafar un refredat no té cap sentit. El que sí que sha observat, però, és que la ingesta diària daliments rics en aquesta vitamina ens pot ajudar a reduir una mica la duració i la gravetat dels símptomes dels refredats, però no en la prevenció.
Per una altra banda, tot i la seva ineficàcia com a anticatarral, la vitamina C es pot considerar molt saludable per altres motius. Sha comprovat que el consum habitual té un efecte desestressant, ja que redueix els nivells de cortisol en sang. Aquesta és lhormona que fabriquem en situacions demergència i que, produïda de forma crònica, pot anullar les nostres defenses i deixar-nos exposats a tot tipus de malalties. Sha observat també que la ingesta de 500 milligrams diaris de vitamina C és capaç de reduir la pressió arterial en pacients amb hipertensió, que és beneficiosa per a la pell ja que afavoreix la cicatrització de les ferides i ens protegeix enfront de les radiacions solars, i a més a més pot ser un bon aliat en la lluita contra el càncer gràcies a les seves propietats antioxidants.
Tot i que les taronges i la resta de fruites cítriques són una molt bona font de vitamina C, estan molt lluny de ser els aliments més rics en aquesta vitamina. Fruites o verdures com les maduixes, les groselles, el pebrot vermell, el bròquil, les cols de Brusselles o la papaia contenen nivells de vitamina C molt superiors als que podem trobar en una taronja.
La creença que la vitamina C pot ajudar-nos a esquivar els constipats o la grip prové dels estudis del doble premi Nobel de química i de la pau Linus Pauling, que als anys 70 del segle passat va publicar un llibre anomenat La vitamina C i el refredat comú. En aquest llibre, es defensa que una dieta rica en vitamina C pot evitar laparició de malalties com ara la bronquitis, lallèrgia, la pneumònia i els refredats, la qual cosa va popularitzar lús regular daquesta vitamina.
Des de la publicació del llibre de Pauling fins als nostres dies, shan realitzat prop de 30 estudis per tal dintentar verificar aquestes propietats de la vitamina C, però, en contra de lafirmació de Pauling, mai cap estudi ha arribat a la conclusió que aquesta molècula tingui algun efecte enfront del virus de la grip o del constipat. Només sha pogut trobar una excepció en aquelles persones que practiquen esports com córrer maratons o lesquí, o que viuen en ambients molt freds. En aquests casos, la ingesta dun suc de taronja al dia suposa una disminució de fins al 50% en el risc de refredar-se. Per a la resta de la població prendre vitamina C per reduir el risc dagafar un refredat no té cap sentit. El que sí que sha observat, però, és que la ingesta diària daliments rics en aquesta vitamina ens pot ajudar a reduir una mica la duració i la gravetat dels símptomes dels refredats, però no en la prevenció.
Per una altra banda, tot i la seva ineficàcia com a anticatarral, la vitamina C es pot considerar molt saludable per altres motius. Sha comprovat que el consum habitual té un efecte desestressant, ja que redueix els nivells de cortisol en sang. Aquesta és lhormona que fabriquem en situacions demergència i que, produïda de forma crònica, pot anullar les nostres defenses i deixar-nos exposats a tot tipus de malalties. Sha observat també que la ingesta de 500 milligrams diaris de vitamina C és capaç de reduir la pressió arterial en pacients amb hipertensió, que és beneficiosa per a la pell ja que afavoreix la cicatrització de les ferides i ens protegeix enfront de les radiacions solars, i a més a més pot ser un bon aliat en la lluita contra el càncer gràcies a les seves propietats antioxidants.
Tot i que les taronges i la resta de fruites cítriques són una molt bona font de vitamina C, estan molt lluny de ser els aliments més rics en aquesta vitamina. Fruites o verdures com les maduixes, les groselles, el pebrot vermell, el bròquil, les cols de Brusselles o la papaia contenen nivells de vitamina C molt superiors als que podem trobar en una taronja.