4 cosetes que magraden de viure a Sarajevo, per començar
1. La la la, faig saltirons, talment posseïda per la Heidi. Si vull, en 20 minuts sóc a la muntanya, veig vaques, salts daigua i observo la ciutat des de les alçades, olor de natura i desconnexió. Oh yeah, ara em sento més cosmopolita i passejo per Marala Tita direcció Marijin Dvor. Dues de les avingudes principals de Sarajevo, on em trobo tres centres comercials ben moderns i coberts de llums, molts cotxes, molta gent, el Parlament, cafès
Dobar dan, bon dia tingui vostè, aix que tranquila sestà en lambient de poble que es respira en alguns barris de Sarajevo com Pofalići o Alifakovac. És enfilar qualsevol pujadeta de les que comencen al centre i apareix la sensació dhaver-te teletransportat a un poblet amb la canalla jugant al carrer. El mar, el maaar, aix sí, Guillem Gisbert dels Manel, només em falta el mar
2. Mindfulness sense voler. Per dutxar-me amb aigua mig calenta necessito encendre la caldera una horeta abans. Si em queden dues llesques perquè sacabi el pa, preparo la massa per enfornar i tenir-ne acabat de fer demà al matí. La rentadora millor posar-la de 14h a 17h o els diumenges que és quan la llum és més barata. A Sarajevo toca estalviar. Rutines que alenteixen el dia a dia, però que et fan ser més conscient del que estàs fent. Valorar laigua calenta fins la darrera gota o lolor que sescampa per casa quan el pa és al forn.
3. La tomaca té gust a tomaca, la fruita està tocada, no hi ha ni una sola pera, mandarina o poma perfecta. Però totes fan la seva olor corresponent i tenen el seu gust corresponent. Inclús al Supermercat! Només hi trobaràs els productes de temporada. Ahir mateix vaig conèixer un bulb de fonoll al supermercat. Komorač? Anem a consultar al Google Translate què he comprat Fonoll! creia que era una herba! Doncs preparat que et vaig a cuinar ara mateix!.
4. Laltre dia vaig recuperar un video dels anys 90. Havia nevat a Prades crec i, com no, vam fer la tradicional excursió per tocar la neu. En el vídeo sortim les meves veïnes, la meva germana i jo amb aquells xandalls plens de colors que anunciaven la teva arribada, a tres carrers de distància, pel soroll que feien en cada moviment. Estàvem fent un ninot de neu en lúnic requadre de neu que havíem trobat. El meu pare ens filmava. Però el més curiós del vídeo era que la meva mare, els pares de les meves veïnes i també els seus tiets, és a dir, un total de 5 adults estaven més illusionats que nosaltres fent aquell ninot en aquella mini catifa de replà de neu. El 2017 aquesta imatge em resulta entranyable. Com entranyable em resulta veure com xalen les famílies en el zoo de Sarajevo que, sense exagerar, em recorda al Parc del Pescador dels anys 80. Puc escollir entre mirar-mho amb posat de superioritat (oh, pobrets, mira amb què poc es conformen) o entrar en la realitat que visc i recuperar la illusió per situacions que ja em vindrien donades de fàbrica si estigués a Cambrils. Una altra de les moltes coses intangibles que magraden de viure a Sarajevo.
Aix, ja sóc a les 600 paraules i no he dissertat tot el que em venia de gust El mindfulness involuntari que respiro a Sarajevo està pronunciant encara més el meu ritme tropical innat. Pito, pelota, siempre toca, doncs el mes vinent dissertaré més sobre el tema. I les 4 coses que no magraden? Paciència que tot arriba
2. Mindfulness sense voler. Per dutxar-me amb aigua mig calenta necessito encendre la caldera una horeta abans. Si em queden dues llesques perquè sacabi el pa, preparo la massa per enfornar i tenir-ne acabat de fer demà al matí. La rentadora millor posar-la de 14h a 17h o els diumenges que és quan la llum és més barata. A Sarajevo toca estalviar. Rutines que alenteixen el dia a dia, però que et fan ser més conscient del que estàs fent. Valorar laigua calenta fins la darrera gota o lolor que sescampa per casa quan el pa és al forn.
3. La tomaca té gust a tomaca, la fruita està tocada, no hi ha ni una sola pera, mandarina o poma perfecta. Però totes fan la seva olor corresponent i tenen el seu gust corresponent. Inclús al Supermercat! Només hi trobaràs els productes de temporada. Ahir mateix vaig conèixer un bulb de fonoll al supermercat. Komorač? Anem a consultar al Google Translate què he comprat Fonoll! creia que era una herba! Doncs preparat que et vaig a cuinar ara mateix!.
4. Laltre dia vaig recuperar un video dels anys 90. Havia nevat a Prades crec i, com no, vam fer la tradicional excursió per tocar la neu. En el vídeo sortim les meves veïnes, la meva germana i jo amb aquells xandalls plens de colors que anunciaven la teva arribada, a tres carrers de distància, pel soroll que feien en cada moviment. Estàvem fent un ninot de neu en lúnic requadre de neu que havíem trobat. El meu pare ens filmava. Però el més curiós del vídeo era que la meva mare, els pares de les meves veïnes i també els seus tiets, és a dir, un total de 5 adults estaven més illusionats que nosaltres fent aquell ninot en aquella mini catifa de replà de neu. El 2017 aquesta imatge em resulta entranyable. Com entranyable em resulta veure com xalen les famílies en el zoo de Sarajevo que, sense exagerar, em recorda al Parc del Pescador dels anys 80. Puc escollir entre mirar-mho amb posat de superioritat (oh, pobrets, mira amb què poc es conformen) o entrar en la realitat que visc i recuperar la illusió per situacions que ja em vindrien donades de fàbrica si estigués a Cambrils. Una altra de les moltes coses intangibles que magraden de viure a Sarajevo.
Aix, ja sóc a les 600 paraules i no he dissertat tot el que em venia de gust El mindfulness involuntari que respiro a Sarajevo està pronunciant encara més el meu ritme tropical innat. Pito, pelota, siempre toca, doncs el mes vinent dissertaré més sobre el tema. I les 4 coses que no magraden? Paciència que tot arriba