Opinió

… per acabar: 7 cosetes més que m’agraden de viure a Sarajevo

1. “La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta, papá”. “Es totalmente irreversible” la cançó dels Delafé y las Flores Azules “ha llegado en plan torpedo”. Les flors de mil formes i colors broten i floreixen dels llocs més insospitats (també dels més sospitats). Arbres, balcons, jardins, carrers, olors… Avisen que: s’ha acabat la hibernació! “Detecté las coodernadas. Primavera está en la casa”. M’encanta aquest moment de l’any a Sarajevo. Puja pels peus un esclat de caliu i solet que s’ha enyorat durant tot l’hivern. S’ha de sortir i aprofitar, perquè no dura massa, potser l’agost torna a ser plujós i ja et pots oblidar d’aquest festival fins l’any vinent.

2. A falta d’una oficina (i per no morir de tedi treballant tot el dia a casa o a la biblioteca) tinc un enorme ventall de cafeteries on, i aquesta és la dada interessant: m’hi puc passar hores llegint, redactant o observant les musaranyes sense que ningú em faci mala cara per estar fent ús del wifi i la cadira! (una persona ocupant una taula on hi cabrien 4 clients… on s’és vist!) Bé… potser la mala cara ja me l’han fet només entrar (això ho guardo per la llista de “coses que no m’agraden”).
*Nota: vaig a cafès on sempre hi ha taules lliures, per tant no estic privant l’entrada de nous clients mentre jo escalfo la cadira.

3. En aquestes cafeteries, a la cua del supermercat, al tramvia o, simplement, esperant en un pas de vianants pots iniciar una conversa sense ser jutjat de psicòpata o persona que NoTéResMillorAFerALaVida. Si et ve de gust, ho pots fer i no t’estranyi que ho facin amb tu. Suposo que encara no ha arribat l’estil de vida individualista i frenètic de casa nostra. Per això les cafeteries no es preocupen pel temps que hi passes, ni els vianants de si tens pressa: sempre pots fer ús d’un espai en el teu dia per interactuar amb altres éssers humans.

4. La rakija. Pel refredat, per pair, per animar quan estàs tristona, per celebrar, per gaudir-la… Una rakija sempre va bé: de pruna, pera, cirera, mel, herbes… Alcohol d’alta gradació que et neteja per dintre i et fa brillar els ulls.

5. El seu “menjar ràpid”: Burek i Ćevapi. T’atures, menges aquests pastissos de carn (burek) o formatge (sirnica) o espinacs (zeljanica) o patata (krompiruša) o bé aquestes llangonisses (cevapi) acompanyades d’un pa pla (somun) i ceba. Quedes perfumada de fum i fregit però, en 15 minuts o menys, ja has recarregat piles per la resta del dia.

6. L’hora màgica: quan el sol comença a baixar. Sigui estiu, hivern, primavera o tardor. La llum enfoca els terrats, dibuixa diagonals als edificis, utilitza els arbres de plantilles i fa meravelles al riu Miljacka. El sol es pon des del barri d’Ilidza i regala unes postals que no vols deixar de mirar fins que l’últim fil de llum es torna foscor.

7. Qui és Walter? Un mite de la resistència feixista a la ciutat. Walter és la ciutat i tots els seus habitants. Sarajevo, enfonsada en una vall, quan la mires des de qualsevol dels seus molts miradors sempre hi trobes un angle, un color, una llum diferent. Una calma de xemeneies fumejant, una nostàlgia, un interès…

“Esto ya se ha desmadrado y no hay nadie que lo frene. Es un desajuste, déjala entrar. Insolentemente fuerte…” Vaig a gaudir del punt 1 i és que: la primavera ha arribat a Sarajevo i ja saps que bé que em queda, papa!