La reforma horària
Cada vegada sentim a parlar més de la reforma horària. I això és gràcies a què progressa el treball de la iniciativa ciutadana independent que, des de fa un temps, treballa per convèncer-nos dels beneficis que comportaria un canvi dhoraris general. Des del 2003, la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles i, després, la Comissió dEstudi de la Reforma Horària del Parlament de Catalunya han fet un treball de formigueta per sensibilitzar la societat i les administracions respecte a la conveniència dadaptar els horaris als de la resta del món. Al meu entendre, es tracta dun més dels moviments socials que, en el que portem de segle, denuncien els errors del món actual i tracten de millorar la societat. Els estudis que shan fet sobre lorganització de la quotidianitat a Espanya revelen que la presència al lloc de treball és més alta que en països capdavanters, sense que el rendiment sigui necessàriament millor, i, a més, se sopa massa tard, es dorm poc i, en definitiva, es rendeix menys. A més, la flexibilitat horària a la feina sol ser escassa i mal entesa. També es demostra que altres països amb clima i hores de sol similars al nostre tenen, en canvi, horaris més racionals. De fet, el desfasament horari sha xifrat en dues hores.
Posar ordre a tot aquest desgavell comporta assolir un pacte de gran abast que permeti compactar i flexibilitzar les jornades laborals, de manera que salliberi temps per a altres usos, de cara a incrementar el benestar de la població, augmentar la competitivitat de leconomia i animar la vida social i cultural. Per arribar a aquest moment arcàdic, caldria implicar tots els agents involucrats en lorganització dels nostres ritmes diaris: les empreses, els comerços, les administracions, les escoles, els mitjans de comunicació i els agents de loci. Lacord hauria de permetre avançar els horaris dels àpats i escurçar-los, programar activitats culturals més dhora i adaptar els horaris de les televisions, entre altres accions. Evidentment, a tots ens agradaria simplificar una mica més la nostra vida i descarregar les nostres agendes. En part, la tecnologia està per auxiliar-nos en aquestes metes, tot i que sovint la seva aplicació efectiva rau en les decisions dempreses i administracions.
Voldria aterrar aquestes idees, de les quals no he pogut aprofundir prou, a la realitat social del nostre municipi. Com a localitat eminentment turística, la vida i lambient de Cambrils es caracteritzen per una forta estacionalitat, és a dir, per diferents dinàmiques presents en les temporades dhivern i destiu. Durant el període estival, es relaxen els costums i acostumem a allargar el dia per encabir-hi tot i més, sovint a costa de desaprofitar altres hores de sol. El ritme de la població sadapta als calendaris escolars i, sobretot, a lallau de visitants que rep la nostra vila. La població flotant anima lambient i omple determinades barriades, tot i que tensa les capacitats estructurals de lespai urbà generant incomoditats de tràfic i aparcament. Aquesta és locasió daurada en què restaurants i comerços fan horaris maratonians. Al port de Cambrils, moltes botigues obren fins ben entrat el vespre, a vegades fins la mitjanit, i a penes es pot diferenciar un dia festiu dun laboral, com succeeix, per exemple, per Sant Pere, festa major del barri marítim. Els que no treballen amb aquests horaris solen agrair la gran disponibilitat i els que ho fan saben que dura una temporada que cal aprofitar econòmicament. Realment amb aquesta peculiar configuració de la quotidianitat estival sarribarà a un acord de racionalització horària a casa nostra? Com es compaginen els ritmes dels que treballen amb els que reposen? Perdrem o guanyarem competitivitat amb la reducció dhoraris? Caldrà aplicar models diferents per a les localitats turístiques?
Posar ordre a tot aquest desgavell comporta assolir un pacte de gran abast que permeti compactar i flexibilitzar les jornades laborals, de manera que salliberi temps per a altres usos, de cara a incrementar el benestar de la població, augmentar la competitivitat de leconomia i animar la vida social i cultural. Per arribar a aquest moment arcàdic, caldria implicar tots els agents involucrats en lorganització dels nostres ritmes diaris: les empreses, els comerços, les administracions, les escoles, els mitjans de comunicació i els agents de loci. Lacord hauria de permetre avançar els horaris dels àpats i escurçar-los, programar activitats culturals més dhora i adaptar els horaris de les televisions, entre altres accions. Evidentment, a tots ens agradaria simplificar una mica més la nostra vida i descarregar les nostres agendes. En part, la tecnologia està per auxiliar-nos en aquestes metes, tot i que sovint la seva aplicació efectiva rau en les decisions dempreses i administracions.
Voldria aterrar aquestes idees, de les quals no he pogut aprofundir prou, a la realitat social del nostre municipi. Com a localitat eminentment turística, la vida i lambient de Cambrils es caracteritzen per una forta estacionalitat, és a dir, per diferents dinàmiques presents en les temporades dhivern i destiu. Durant el període estival, es relaxen els costums i acostumem a allargar el dia per encabir-hi tot i més, sovint a costa de desaprofitar altres hores de sol. El ritme de la població sadapta als calendaris escolars i, sobretot, a lallau de visitants que rep la nostra vila. La població flotant anima lambient i omple determinades barriades, tot i que tensa les capacitats estructurals de lespai urbà generant incomoditats de tràfic i aparcament. Aquesta és locasió daurada en què restaurants i comerços fan horaris maratonians. Al port de Cambrils, moltes botigues obren fins ben entrat el vespre, a vegades fins la mitjanit, i a penes es pot diferenciar un dia festiu dun laboral, com succeeix, per exemple, per Sant Pere, festa major del barri marítim. Els que no treballen amb aquests horaris solen agrair la gran disponibilitat i els que ho fan saben que dura una temporada que cal aprofitar econòmicament. Realment amb aquesta peculiar configuració de la quotidianitat estival sarribarà a un acord de racionalització horària a casa nostra? Com es compaginen els ritmes dels que treballen amb els que reposen? Perdrem o guanyarem competitivitat amb la reducció dhoraris? Caldrà aplicar models diferents per a les localitats turístiques?