GENTRIFICACIÓ A SARAJEVO
GENTRIFICACIÓ: Procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars i més barats comença a installar-shi gent amb un poder adquisitiu més alt. Això provoca un procés de restauració i millora de carrers i edificis de manera que augmenta el valor i el preu a la zona, tant a nivell immobiliari com de comerços, restaurants i serveis en general. Aquestes modificacions urbanístiques també provoquen una completa transformació social, cultural i econòmica que canvia darrel el teixit del barri en qüestió. Descripció extreta de www.blog.camins.cat, el blog del Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.
Escolto el podcast del programa de radio independent Carne Cruda. Sempre em fa mandra escoltar-lo perquè sé que mespera una hora de temes que remouen i de cultura i ciència a estones costosa de digerir. Però, al mateix temps, quan pitjo el play ja no el vull aturar. Minformo, aprenc i em nodreixo. Uns dies enrere el programa es va centrar en la gentrificació. Concepte completament nou per a mi. Es mofaven de les cafeteries alternatives amb cupcakes i dels barbuts hipsters, gairebé culpant-los dhaver aniquilat lautenticitat de molts barris i dhaver-ne expulsat les classes socials més baixes.
Prefereixo les magdalenes i els cocs de la iaia, però mestava traient de polleguera la facilitat amb què criticaven el collectiu modernillo: Som molt rebels i sempre queda bé riure daquests figafloretes vegans Així em sonaven els seus comentaris. Quina culpa té la persona que obre un negoci, per molt que sigui de cupcakes? Segurament els pioners, els qui comencen a ocupar un barri barat, no ho fan perquè sigui cool, sinó perquè és lúnic lloguer que es poden permetre.
Per sort la conversa seguia. Explicaven mètodes per aconseguir un equilibri i conservar les arrels del barri. La recomanació principal? Lluitar contra lespeculació dinversors, constructors, immobiliàries i lajuda que alguns governs proporcionen per començar un procés intencionat de gentrificació en una àrea amb potencial econòmic. I com es lluita? Donant suport als moviments veïnals del barri que tha acollit.
Espera Estic collaborant a gentrificar Sarajevo?. Justament aquest mes he canviat de pis. Reviso ràpidament les meves converses recents sobre el tema. Els lloguers shan inflat per la quantitat destrangers que vénen amb el seu sou europeu de professions que els permeten treballar des de qualsevol part del món mentre hi hagi un wifi a prop. En els darrers anys als barris del centre sha tret la pols de golfes i plantes baixes per crear simulacres de loft als que anomenen garsonjera i que lloguen als expats (immigrants però amb poder adquisitiu mitjà alt). Els autòctons que no es poden permetre aquests preus han de buscar pis a barris més allunyats. I als expats, al mateix temps que gaudeixen de lautenticitat del barri, els encanta trobar-se locals fets a imatge i semblança seva a llocs on abans hi podies trobar una kafana (el nostre Bar Manolo).
Ah! ara que marxes del pis aprofitarem per posar-lo a Airbnb, en traurem molt més benefici que amb un lloguer normal. Sarajevo cada vegada rep més turistes i més estrangers. És bo pel seu creixement econòmic però, si no es va en compte, corre el risc de convertir-se en un parc temàtic com el que fa temps denuncia Ada Colau a Barcelona. Potser a Sarajevo és més difícil evitar aquests canvis que poden arribar a matar el que existia. Però vull creure que a casa encara hi som a temps. Si es perd el teixit social i les tradicions un barri, per si sol, no és res.
Escolto el podcast del programa de radio independent Carne Cruda. Sempre em fa mandra escoltar-lo perquè sé que mespera una hora de temes que remouen i de cultura i ciència a estones costosa de digerir. Però, al mateix temps, quan pitjo el play ja no el vull aturar. Minformo, aprenc i em nodreixo. Uns dies enrere el programa es va centrar en la gentrificació. Concepte completament nou per a mi. Es mofaven de les cafeteries alternatives amb cupcakes i dels barbuts hipsters, gairebé culpant-los dhaver aniquilat lautenticitat de molts barris i dhaver-ne expulsat les classes socials més baixes.
Prefereixo les magdalenes i els cocs de la iaia, però mestava traient de polleguera la facilitat amb què criticaven el collectiu modernillo: Som molt rebels i sempre queda bé riure daquests figafloretes vegans Així em sonaven els seus comentaris. Quina culpa té la persona que obre un negoci, per molt que sigui de cupcakes? Segurament els pioners, els qui comencen a ocupar un barri barat, no ho fan perquè sigui cool, sinó perquè és lúnic lloguer que es poden permetre.
Per sort la conversa seguia. Explicaven mètodes per aconseguir un equilibri i conservar les arrels del barri. La recomanació principal? Lluitar contra lespeculació dinversors, constructors, immobiliàries i lajuda que alguns governs proporcionen per començar un procés intencionat de gentrificació en una àrea amb potencial econòmic. I com es lluita? Donant suport als moviments veïnals del barri que tha acollit.
Espera Estic collaborant a gentrificar Sarajevo?. Justament aquest mes he canviat de pis. Reviso ràpidament les meves converses recents sobre el tema. Els lloguers shan inflat per la quantitat destrangers que vénen amb el seu sou europeu de professions que els permeten treballar des de qualsevol part del món mentre hi hagi un wifi a prop. En els darrers anys als barris del centre sha tret la pols de golfes i plantes baixes per crear simulacres de loft als que anomenen garsonjera i que lloguen als expats (immigrants però amb poder adquisitiu mitjà alt). Els autòctons que no es poden permetre aquests preus han de buscar pis a barris més allunyats. I als expats, al mateix temps que gaudeixen de lautenticitat del barri, els encanta trobar-se locals fets a imatge i semblança seva a llocs on abans hi podies trobar una kafana (el nostre Bar Manolo).
Ah! ara que marxes del pis aprofitarem per posar-lo a Airbnb, en traurem molt més benefici que amb un lloguer normal. Sarajevo cada vegada rep més turistes i més estrangers. És bo pel seu creixement econòmic però, si no es va en compte, corre el risc de convertir-se en un parc temàtic com el que fa temps denuncia Ada Colau a Barcelona. Potser a Sarajevo és més difícil evitar aquests canvis que poden arribar a matar el que existia. Però vull creure que a casa encara hi som a temps. Si es perd el teixit social i les tradicions un barri, per si sol, no és res.