Opinió

L’estada de Ludwig Renn a Cambrils (Primera part)

Durant la Guerra Civil, la nostra comarca va jugar un paper de rereguarda, primer respecte del front d’Aragó, després del front de l’Ebre. Com a tal, va acollir un conjunt de serveis de guerra que només recentment s’ha començat a redescobrir a partir de dades esparses. En el cas de Cambrils: un hospital de sang a la casa Sant Josep, un centre de reclutament al Parc Samà o un quarter de les brigades internacionals a Vilafortuny. Però a penes s’ha parlat de l’escola de suboficials instal•lada en un xalet de la platja, tot i que existeix un magnífic testimoni escrit que s’hi refereix extensament. Precisament, acaba de sortir publicada la traducció castellana del llibre La Guerra Civil Española, de l’escriptor i militar alemany Ludwig Renn. Amb aquest pseudònim literari, Arnold F. V. von Golssenau (1889-1979) va posar sobre paper les seves memòries sobre la seva lluita antifeixista a Espanya durant la guerra.

Renn havia combatut a la Primera Guerra Mundial i, a banda de militar professional, als anys trenta era un escriptor respectat al seu país, membre del Partit Comunista Alemany (DKP). Després d’haver estat empresonat pels nazis, la primavera de 1936 va poder fugir cap a Suïssa. Quan va saber de l’esclat de la guerra espanyola, no va dubtar d’allistar-s’hi com a voluntari per formar part de les Brigades Internacionals. El 6 d’octubre, arribava a Barcelona, on va entrar en contacte amb el quarter general del PSUC, l’òrgan marxista-leninista a Catalunya. Renn fou destinat al front de Madrid amb l’XI Brigada, on va lluitar en diferents batalles clau. A continuació, va marxar vuit mesos als Estats Units i Cuba, fins que el 15 d’abril de 1938 va tornar a la capital catalana, justament en el moment que els franquistes havien assolit Vinaròs, en la seva ofensiva per assolir la Mediterrània, deixant la zona republicana partida en dos, de manera que Catalunya quedava aïllada (amb Lleida i Tortosa ja ocupades pels rebels). Renn es va posar, de seguida, sota les ordres del seu amic i compatriota Hans Kahle, coronel de la 45a Divisió. Abans, però, el metge de la divisió el va enviar a fer repòs a l’hospital del Catllar, on s’hi va estar fins a la primeria de juny. Mentre era allí, per entretenir-se, va escriure una peça de teatre en alemany, que un company li va traduir al castellà. La van estrenar al cinema de Mont-roig, que és on residia la plana major de la 45a Divisió, instal•lada en un mas del terme, prop de la carretera general. Aleshores, Kahle va destinar Renn a Cambrils per dirigir una escola de suboficials que encara s’havia de crear.

No fa gaire temps, el 2011, arran del sisè Cicle de Memòria de Tardor dedicat a Vilafortuny abans de la seva urbanització, l’arxivera i historiadora Montserrat Flores em va passar una còpia del capítol del llibre Der Spanische Krieg, de Renn, en què parlava de la seva estada a Cambrils. Vaig poder resseguir una mica el que hi deia amb el meu alemany bàsic, desconeixent que aquella edició vigent del llibre era encara l’original que havia estat censurada per les autoritats de la RDA, per la qual cosa havia patit una retallada important respecte del text original. No ha estat fins ara que, a partir dels manuscrits originals, s’ha publicat la versió íntegra de l’obra. La traducció que n’ha fet Natalia Pérez-Galdós per a l’editorial madrilenya Fórcola segueix, òbviament, la nova edició alemanya. Renn fou un personatge complex, un aristòcrata comunista, homosexual sense que se n’amagués mai, un escriptor perseguit pel nazisme. El seu relat és eixut i partidista, propi de l’estil agitprop (Agitació i Propaganda) dels intel•lectuals comunistes, però amb un gust exquisit pels detalls quotidians. En la propera entrega entraré de ple en el període que Renn va passar a Cambrils.