Enhorabona a la NAC
Una de les anomalies de la realitat social cambrilenca va ser quedar-se sense Carnaval, situació que es va reparar el 2009 quan la NAC (Nit d'Artistes de Cambrils) es va fer càrrec de la festa. Els anys estan confirmant l'encert d'aquella valenta i atrevida decisió d'un grup de joves que no entenien com Cambrils no podia tenir una festa com aquella. Amb el llarg currículum que tenim a Cambrils d'iniciatives que han quedat en simples focs d'encenalls, la NAC està superant amb escreix aquesta nova etapa de recuperació d'aquesta festa. I dic nova, perquè com sabem el Carnaval es va recuperar després de l'anomenada Transició, un cop superada la prohibició franquista. Ens queda el llegat dels carnavals que celebraven les societats cambrilenques al primer terç de segle XX. Com en tants llocs vam haver de refer una tradició, molt necessària per generar cohesió social en un municipi fortament transformat. Actualment aquesta festa experimenta canvis, com és el debat de la introducció de rues amb model brasilé, davant els models més tradicionals com el de Solsona o l'històric de Vilanova i la Geltrú. La vesant satírica del Carnestoltes, és la que súbtilment s'està afeblint en nombrosos municipis. Aquesta festa per definició és sinònim de transgressió, de burla i befa dels governants, siguin del color que siguin. Té molt de mèrit que la NAC incorporessin un ple municipal amb totes les dificultats que representa fer-ho dignament i no caure en un guió barruer. Amb els anys han anat incorporant membres al nodrit equip d'actors-guionistes, cada cop els guions estan millor estructurats i l'enginy supera la broma fàcil.
Una de les particularitats d'aquest acte, és que es faci sàtira municipal davant dels propis protagonistes, alcaldesses i regidors, que són presents a la sala. Formen part del propi espectacle, i també se'ls ha d'agrair. Sense ells a la sala, l'acte resultaria molt diferent. El que no em sembla de rebut, és el que van explicar en el pla d'enguany respecte el ple de l'any passat. Un cop finalitzat la regidora Mercè Dalmau va alliçonar un membre de la NAC, fet que evidencia que la senyora en qüestió no ha entès de què va el Carnestoltes, ni la llibertat d'expressió, ni tampoc què suposa ocupar un càrrec públic, que li recordem paguem entre tots. Una manca d'empatia manifesta. Només cal fer una reullada per diferents balls parlats d'altres municipis, versots satírics i altres mostres de cultura popular, per emmarcar el ple municipal de la NAC adequadament. I segur que trobareu que encara podrien apujar el volum burlesc. Des que hi ha actors, que hi ha dirigents emprenyats pel que diuen o deixen de dir sobre ells. Dels dirigents de primera línia en fan sàtira cada dia, cada setmana s'emet Polònia a TV3, però els polítics locals només apareixen un cop l'any. Per Carnestoltes. I tenim la sort de gaudir d'un grup de cambrilencs que voluntàriament, dediquen molts dies a preparar una única actuació que té un objectiu ben clar i senzill: fer riure. Que en els darrers anys s'hagi donat un increment de públic és un signe evident que això s'ha aconseguit i el ple està més que consolidat. A ningú li agrada anar per les cols, però amb el que ha viscut i estem vivint la societat cambrilenca, els nostres dirigents haurien de copsar que només són objectiu en aquella ocasió. Com deia la cançó que van cantar aquell dia: els quartos on són?. Repeteixo: enhorabona a l'equip de voluntaris que fan possible aquesta festa i llarga vida a la NAC.
Una de les particularitats d'aquest acte, és que es faci sàtira municipal davant dels propis protagonistes, alcaldesses i regidors, que són presents a la sala. Formen part del propi espectacle, i també se'ls ha d'agrair. Sense ells a la sala, l'acte resultaria molt diferent. El que no em sembla de rebut, és el que van explicar en el pla d'enguany respecte el ple de l'any passat. Un cop finalitzat la regidora Mercè Dalmau va alliçonar un membre de la NAC, fet que evidencia que la senyora en qüestió no ha entès de què va el Carnestoltes, ni la llibertat d'expressió, ni tampoc què suposa ocupar un càrrec públic, que li recordem paguem entre tots. Una manca d'empatia manifesta. Només cal fer una reullada per diferents balls parlats d'altres municipis, versots satírics i altres mostres de cultura popular, per emmarcar el ple municipal de la NAC adequadament. I segur que trobareu que encara podrien apujar el volum burlesc. Des que hi ha actors, que hi ha dirigents emprenyats pel que diuen o deixen de dir sobre ells. Dels dirigents de primera línia en fan sàtira cada dia, cada setmana s'emet Polònia a TV3, però els polítics locals només apareixen un cop l'any. Per Carnestoltes. I tenim la sort de gaudir d'un grup de cambrilencs que voluntàriament, dediquen molts dies a preparar una única actuació que té un objectiu ben clar i senzill: fer riure. Que en els darrers anys s'hagi donat un increment de públic és un signe evident que això s'ha aconseguit i el ple està més que consolidat. A ningú li agrada anar per les cols, però amb el que ha viscut i estem vivint la societat cambrilenca, els nostres dirigents haurien de copsar que només són objectiu en aquella ocasió. Com deia la cançó que van cantar aquell dia: els quartos on són?. Repeteixo: enhorabona a l'equip de voluntaris que fan possible aquesta festa i llarga vida a la NAC.