Uns mesos decisius
Ladjectiu històric lhem repetit fins a la sacietat, i ara ja tenim data i pregunta dun Referèndum dindependència. El Govern espanyol ha fet gala de la seva incapacitat negociadora i amb lespectacle novel·lesc del que sabem de lOperació Catalunya, evidenciem la manca de separació de poders de lEstat. Sens desvesteix el règim. Mentre cap fiscal inicia cap investigació sobre aquest esperpent, potser són capaços de citar Angel Guimerà per jihadista. Els efectes duna secessió, han anat en parell amb una crisi dun model econòmic i duna corrupció que resulta sistèmica. Amb la intenció dassociar independentisme i corrupció, laparell de lEstat sha dedicat a destapar casos i fer grans operacions mediàtiques a Catalunya. Es pensen que no sabem qui són els dirigents corruptes que samaguen darrere lestelada? El que pot passar en els propers mesos fins arribar el Referèndum és una incògnita. Anem a fer suposicions, ja que amb les dades electorals del 27-S de Cambrils, el NO simposaria. Amb el precedent del 9-N es preveu una mobilització total dels partidaris del SÍ, i una de les incògnites és quin serà el grau de mobilització dels contraris a la independència. Veníem d`èpoques en què no hi havia cap regidor independentista, i la consulta ciutadana de labril de 2010 ens va descobrir que 2.300 cambrilencs havien votat SÍ; posteriorment el 9-N de 2014 la xifra va pujar als 5.900, i posteriorment el 27-S (2015) 6.500 votants van optar per JxSí i la CUP. Però la suma de Cs, PSC iPP arribaven a gairebé 7.500. Caldria saber quin percentatge del miler de vots de CSQP aniria a cada opció, votaria en blanc o sabstindria. Lantropòleg Manuel Delgado, partidari del SÍ, fa anys que manté la hipòtesi que mai es deixarà fer el Referèndum, ja que el Govern espanyol prendrà mesures dràstiques com lanul·lació de lautonomia, que comportaria lacceleració del procés i laprovació duna DUI.
La veritat és que preveure cops defecte per part del govern espanyol a modus David Cameron amb els escosesos, és tant inverserblant com preveure que Florentino Pérez demani perdó pels efectes del Castor desfilant pels carrers dUlldecona lluint un mantó de manila. Recordem que el PP són els mateixos protagonistes que van negar levidència de l11-M, els mateixos que van justificar una guerra il·legal a lIraq que ha comportat laparició dISIS, que han hagut de repetir unes eleccions i que tenen més de 800 càrrecs investigats. Això sí que també és històric. Tot amanit amb una monarquia que es troba amb el grau de descrèdit més baix des de la Transició. Creure que Espanya se rompe per culpa dun procés democràtic i pacífic, és dautèntics extraterrestres. Tot plegat ens fa veure com a lEstat Espanyol encara hi ha una elit parasitària, hereva de lAntic Règim que viu a rèdit. Ara a base de contractes del BOE, rescats bancaris pagats entre tots, sembutxaquen les grans subvencions i monopolitzen els alts càrrecs de les institucions i organismes públics. Mentrestant en comptes de fer polítiques de redistribució i dafavorir la solidaritat entre els pobles i nacions de lEstat Espanyol, sha criminalitzat i expol·liat injustament als catalans i sens ha fet responsables de tots els mals. Per pur electoralisme. És injust. A nivell internacional no cal esperar un gest clar de suport, en cas dun triomf del SÍ només sacceptarà lstatus quo, el que sen diu fets consumats. I això pot durar temps. Però encara sha darribar al Referèndum i sha de guanyar. Està a les nostres mans superar 40 anys de por, i 40 anys de conformisme. Anem a construir un nou país, sense importar lidioma que un parli o on hagi nascut. Simplement perquè tenim dret a decidir-ho.
La veritat és que preveure cops defecte per part del govern espanyol a modus David Cameron amb els escosesos, és tant inverserblant com preveure que Florentino Pérez demani perdó pels efectes del Castor desfilant pels carrers dUlldecona lluint un mantó de manila. Recordem que el PP són els mateixos protagonistes que van negar levidència de l11-M, els mateixos que van justificar una guerra il·legal a lIraq que ha comportat laparició dISIS, que han hagut de repetir unes eleccions i que tenen més de 800 càrrecs investigats. Això sí que també és històric. Tot amanit amb una monarquia que es troba amb el grau de descrèdit més baix des de la Transició. Creure que Espanya se rompe per culpa dun procés democràtic i pacífic, és dautèntics extraterrestres. Tot plegat ens fa veure com a lEstat Espanyol encara hi ha una elit parasitària, hereva de lAntic Règim que viu a rèdit. Ara a base de contractes del BOE, rescats bancaris pagats entre tots, sembutxaquen les grans subvencions i monopolitzen els alts càrrecs de les institucions i organismes públics. Mentrestant en comptes de fer polítiques de redistribució i dafavorir la solidaritat entre els pobles i nacions de lEstat Espanyol, sha criminalitzat i expol·liat injustament als catalans i sens ha fet responsables de tots els mals. Per pur electoralisme. És injust. A nivell internacional no cal esperar un gest clar de suport, en cas dun triomf del SÍ només sacceptarà lstatus quo, el que sen diu fets consumats. I això pot durar temps. Però encara sha darribar al Referèndum i sha de guanyar. Està a les nostres mans superar 40 anys de por, i 40 anys de conformisme. Anem a construir un nou país, sense importar lidioma que un parli o on hagi nascut. Simplement perquè tenim dret a decidir-ho.