Avui pot ser un gran estiu
Planteja-tho així. Revetlla de Sant Joan. Escric asseguda davant del riu Miljacka, a lalçada del barri de Grvabica. La millor zona de Sarajevo per passejar, córrer o seure en un banc i gaudir dels arbres i el riu. A més, a partir de les 17h tallen el pas de vehicles i la carretera sinunda de petits i grans movent-se en bicicleta o patins, parelles, amics i famílies passejant i grups de corredors. I quan comença el bon temps en un dels extrems del pont de vianants sinstal·len les paradetes de núvols de cotó i panotxes cuites.
Com deia: Revetlla de Sant Joan. Procuraré que sigui una nit especial, és la Revetlla! Petards, coca, foguera a la platja i orquestra, aquests són els sons, les olors i els sabors que minunden quan hi penso. Ah! I el cava i les banderetes de colors. Nit destiu. A Sarajevo no es respira cap mena dambient especial. Daquí dos dies començaran les celebracions de Bajram que indiquen el final del mes de Ramadà. Magradaria ser capaç de transmetre les sensacions del que significa la Nit de Sant Joan a les persones amb qui comparteixo el meu dia a dia a Bòsnia, però arribo al a conclusió que ningú les entendrà totalment fins que no les experimenti en el seu propi cos. I, tot i així, serà difícil que entenguin el que representa per a mi, perquè no tenen els meus records, ni els meus gustos i, en resum, perquè no són jo Tot i això no descarto que el que puguin sentir, si una nit coneixen la revetlla de totes les revetlles, sigui més intens o interessant que el que jo he viscut mai. O que, perquè no, savorreixin sobiranament.
A mi, la nit del 23 de juny em fa sentir màgia, mil·lusiona. La faig especial, ja sigui asseguda en un tronc a Broome (Austràlia) observant la lluna plena i experimentant la solitud i distància més enormes acompanyades de la fascinació per la grandiositat de lUnivers (us sonarà tant cursi i anat de la castanya com vulgueu, però el dia que la sentiu mentendreu); ja sigui escoltant djs que em cansen fins les 5h del matí en una platja de Vilafortuny; ja sigui amb lorquestra de la revetlla del Barri Eixample envoltada damics i família, amarats de cava i suor i fent els passos de ball més ridículs; ja sigui al jardí duna casa a Sarajevo, convidant a tots els expatriats espanyols i amics estrangers a celebrar una Revetlla de Sant Joan com Déu mana, aconseguint caixes de cartró en mercats on no entenen res i encenent una foguera que tothom saltarà arrodonit amb truites, pa amb tomaca, pernil, sangria i banderoles. Ja sigui amb el meu company de vida, dues llaunes de cervesa, espelmes a falta de foguera i focs artificials casolans que un soldat li va ensenyar a fabricar de petit, mentre observem des dun turó les llums de la ciutat i escoltem els gossos salvatges acordant com defensar-nos si ens ataquen conserva la calma, la bicicleta davant teu i si convé els hi llances; ja sigui com sigui aquesta nit. Serà especial perquè és el que vull, és el meu ritual i em fa feliç.
Doncs jo seria feliç si la revetlla no existís. Tentenc, segur que tens les teves raons. Pensa que la nit passarà i demà serà un altre dia, de ressaca i silenci.
Per moltes més revetlles i nits destiu! Gaudiu en solitud o companyia de lestiu que encetem. Perquè no es repetirà. Aprofitar-lo o que passi de llarg depèn, EN PART, de tu. Que diu el Serrat.
Com deia: Revetlla de Sant Joan. Procuraré que sigui una nit especial, és la Revetlla! Petards, coca, foguera a la platja i orquestra, aquests són els sons, les olors i els sabors que minunden quan hi penso. Ah! I el cava i les banderetes de colors. Nit destiu. A Sarajevo no es respira cap mena dambient especial. Daquí dos dies començaran les celebracions de Bajram que indiquen el final del mes de Ramadà. Magradaria ser capaç de transmetre les sensacions del que significa la Nit de Sant Joan a les persones amb qui comparteixo el meu dia a dia a Bòsnia, però arribo al a conclusió que ningú les entendrà totalment fins que no les experimenti en el seu propi cos. I, tot i així, serà difícil que entenguin el que representa per a mi, perquè no tenen els meus records, ni els meus gustos i, en resum, perquè no són jo Tot i això no descarto que el que puguin sentir, si una nit coneixen la revetlla de totes les revetlles, sigui més intens o interessant que el que jo he viscut mai. O que, perquè no, savorreixin sobiranament.
A mi, la nit del 23 de juny em fa sentir màgia, mil·lusiona. La faig especial, ja sigui asseguda en un tronc a Broome (Austràlia) observant la lluna plena i experimentant la solitud i distància més enormes acompanyades de la fascinació per la grandiositat de lUnivers (us sonarà tant cursi i anat de la castanya com vulgueu, però el dia que la sentiu mentendreu); ja sigui escoltant djs que em cansen fins les 5h del matí en una platja de Vilafortuny; ja sigui amb lorquestra de la revetlla del Barri Eixample envoltada damics i família, amarats de cava i suor i fent els passos de ball més ridículs; ja sigui al jardí duna casa a Sarajevo, convidant a tots els expatriats espanyols i amics estrangers a celebrar una Revetlla de Sant Joan com Déu mana, aconseguint caixes de cartró en mercats on no entenen res i encenent una foguera que tothom saltarà arrodonit amb truites, pa amb tomaca, pernil, sangria i banderoles. Ja sigui amb el meu company de vida, dues llaunes de cervesa, espelmes a falta de foguera i focs artificials casolans que un soldat li va ensenyar a fabricar de petit, mentre observem des dun turó les llums de la ciutat i escoltem els gossos salvatges acordant com defensar-nos si ens ataquen conserva la calma, la bicicleta davant teu i si convé els hi llances; ja sigui com sigui aquesta nit. Serà especial perquè és el que vull, és el meu ritual i em fa feliç.
Doncs jo seria feliç si la revetlla no existís. Tentenc, segur que tens les teves raons. Pensa que la nit passarà i demà serà un altre dia, de ressaca i silenci.
Per moltes més revetlles i nits destiu! Gaudiu en solitud o companyia de lestiu que encetem. Perquè no es repetirà. Aprofitar-lo o que passi de llarg depèn, EN PART, de tu. Que diu el Serrat.