Un model més just
Nador, Berkane, Dreuss són noms que segurament no ens diuen res. Resulta que si ens passegem per Cambrils segur que cada dia ens creuem amb ciutadans provinents daquests municipis del nord del Marroc. Fa dècades Cambrils va veure com arribaven nombroses persones de Don Benito i de Castilléjar, que van venir aquí a buscar una oportunitat. Es tracta daixò: poder fer realitat el somni que qualsevol persona té quan deixa casa seva i els seus per buscar-se la vida en un altre lloc. Les migracions són un fenomen natural inherent a la història de la humanitat. La novetat ara és que responen a un procés de globalització que tots els grans agents econòmics ens venen com a solució a les desigualtats entre els països rics i els pobres. Difícil de creure quan veiem aquelles imatges dels cayucos atapeïts de desheretats que amb els seus rostres satreveixen a envair les nostres sobretaules.
La globalització dautèntics sistemes democràtics evitaria que els únics beneficiats dels recursos daquests països pobres sigui una elit encarxofada al poder gràcies als interessos de les multinacionals i els governs occidentals. El Marroc és un daquests casos on es vol donar laparença duna democràcia, però la corrupció continua podrint els fonaments del país. Magradaria canviar el meu país, però sé que quan treballi amb el govern em tornaré com ells em deia un estudiant marroquí dEnginyeria Agrònoma. Aquests tipus de països no es poden desenvolupar realment sense un sistema de govern completament democràtic, una llibertat de premsa i uns serveis públics bàsics per a tota la població. No volen caritat sinó solucions i no existeix un autèntic desenvolupament sense democràcia. Els països occidentals sarrosseguen de genolls davant les autoritats xineses perquè els deixin invertir en el país que esdevindrà la potència econòmica del futur. Mentrestant, cap govern satreveix a denunciar la manca total de garanties democràtiques de la Xina, a qui es tolera la censura en els buscadors dInternet. Patètic. Com sempre el liberalisme aposta per fer calés a costa dels drets laborals i la sobreexplotació del planeta. Mentre, aquí aquests ningú vinguts de tots els racons del planeta són carn de canó de lexplotació laboral de subcontractacions legals. Si moren en un accident manipulant canonades de gas o són colgats en una obra, no importa. Com diu Eduardo Galeano no valen més que la bala que els mata.
La globalització dautèntics sistemes democràtics evitaria que els únics beneficiats dels recursos daquests països pobres sigui una elit encarxofada al poder gràcies als interessos de les multinacionals i els governs occidentals. El Marroc és un daquests casos on es vol donar laparença duna democràcia, però la corrupció continua podrint els fonaments del país. Magradaria canviar el meu país, però sé que quan treballi amb el govern em tornaré com ells em deia un estudiant marroquí dEnginyeria Agrònoma. Aquests tipus de països no es poden desenvolupar realment sense un sistema de govern completament democràtic, una llibertat de premsa i uns serveis públics bàsics per a tota la població. No volen caritat sinó solucions i no existeix un autèntic desenvolupament sense democràcia. Els països occidentals sarrosseguen de genolls davant les autoritats xineses perquè els deixin invertir en el país que esdevindrà la potència econòmica del futur. Mentrestant, cap govern satreveix a denunciar la manca total de garanties democràtiques de la Xina, a qui es tolera la censura en els buscadors dInternet. Patètic. Com sempre el liberalisme aposta per fer calés a costa dels drets laborals i la sobreexplotació del planeta. Mentre, aquí aquests ningú vinguts de tots els racons del planeta són carn de canó de lexplotació laboral de subcontractacions legals. Si moren en un accident manipulant canonades de gas o són colgats en una obra, no importa. Com diu Eduardo Galeano no valen més que la bala que els mata.