Infraestructures
Fa unes quantes setmanes representants institucionals van escenificar el rebuig a l'actual situació dels trens de rodalies i regionals a Catalunya i en van demanar "per dignitat" el traspàs de les competències; recordem que utilitzar el servei de rodalies al nostre país significa anar embotits com sardines en llauna, sortir tard, arribar més tard, haver de baixar dels trens i caminar vies enllà sota el sol com ha passat més d'un cop aquest darrer estiu i tota altra mena de malvestats.
Això, que passa en el servei ferroviari de tot el país, s'agreuja encara més aquí, des de Tarragona fins l'Ebre, on la línia fèrria encara és de via única (com al segle XIX) i els desastres a la nomenada R16 son continus. En aquest tram, fa gairebé 20 anys(!) que es va iniciar la construcció d'un nou traçat del que la posada en servei no està pas prevista a curt termini i mentrestant aquesta línia travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami i l'Hospitalet, a més de càmpings i urbanitzacions, amb la via sovint a nivell de finques, camins i carrers i sense cap protecció. Per acabar-ho d'adobar aquest nou traçat s'està fent amb ample ibèric (encara tenen por d'invasions?), cosa que l'invalida per segons quins serveis o connexions internacionals, i, a més de perjudicar tot el moviment de passatgers i mercaderies d'aquí fins a Cadis, ha fet perdre al port de Tarragona una oportunitat d'or en forma de contracte milionari amb Daimler-Benz per ser la seva plataforma de sortida europea al mar; tot això mentre l'estat es gasta milers de milions fent trens d'alta velocitat que van des de cap banda fins al no-res i amb uns nivells d'ocupació sovint ridículs.
Si anem a les carreteres ho tenim clar: si volem fer via i no tenir entrebancs hem d'agafar, pagant peatge, l'AP7 sempre que anem per l'eix Nord-Sud, perquè si volem anar cap a Ponent, o fem la volta fins passat el Vendrell per no deixar l'autopista, o pugem fins a Montblanc amb trams decimonònics com Picamoixons La Riba. I no parlem de carreteres locals o comarcals que estan exactament com fa trenta anys.
Aeroports?, d'entrada topem amb AENA que més que un organisme estatal sembla la promotora comercial de Barajas; l'aeroport de Reus és el que és i suposo que per raons comercials pràcticament no té vols regulars, només té xàrters; bé al cap i a la fi a una hora escassa d'autopista de pagament tenim el de Barcelona, un gran aeroport que no és més gran perquè li manquen moltíssims vols intercontinentals que no té ni tindrà mentre AENA no vulgui, i no sembla pas que hagi de voler un dia d'aquests.
El que funciona força bé és el tema dels ports (potser perquè a Madrid no hi ha mar?) perquè malgrat els problemes que per al trànsit de mercaderies té el no disposar com dèiem abans de connexions ferroviàries d'ample europeu, el port de Barcelona és el més important de la Mediterrània en el moviment de creuers, i el de Tarragona ja comença a tenir en aquest sentit un incipient moviment. Per cert, els ports amb beneficis com ara son els nostres, han de cedir-ne la meitat per finançar les pèrdues de la major part de ports españols!.
Dit tot això, m'agradaria que tothom entengués que aquestes situacions ens perjudiquen a tots els que vivim a la zona, siguem independentistes, unionistes, indiferents, catalans de moltes generacions o recentment arribats al país, parlem com parlem i votem a qui votem. Vistos els anys que portem lluitant-hi amb governs de tots els colors aquí i allà, potser sí que hauríem de pensar que el camí a seguir ha de ser un altre.
Això, que passa en el servei ferroviari de tot el país, s'agreuja encara més aquí, des de Tarragona fins l'Ebre, on la línia fèrria encara és de via única (com al segle XIX) i els desastres a la nomenada R16 son continus. En aquest tram, fa gairebé 20 anys(!) que es va iniciar la construcció d'un nou traçat del que la posada en servei no està pas prevista a curt termini i mentrestant aquesta línia travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami i l'Hospitalet, a més de càmpings i urbanitzacions, amb la via sovint a nivell de finques, camins i carrers i sense cap protecció. Per acabar-ho d'adobar aquest nou traçat s'està fent amb ample ibèric (encara tenen por d'invasions?), cosa que l'invalida per segons quins serveis o connexions internacionals, i, a més de perjudicar tot el moviment de passatgers i mercaderies d'aquí fins a Cadis, ha fet perdre al port de Tarragona una oportunitat d'or en forma de contracte milionari amb Daimler-Benz per ser la seva plataforma de sortida europea al mar; tot això mentre l'estat es gasta milers de milions fent trens d'alta velocitat que van des de cap banda fins al no-res i amb uns nivells d'ocupació sovint ridículs.
Si anem a les carreteres ho tenim clar: si volem fer via i no tenir entrebancs hem d'agafar, pagant peatge, l'AP7 sempre que anem per l'eix Nord-Sud, perquè si volem anar cap a Ponent, o fem la volta fins passat el Vendrell per no deixar l'autopista, o pugem fins a Montblanc amb trams decimonònics com Picamoixons La Riba. I no parlem de carreteres locals o comarcals que estan exactament com fa trenta anys.
Aeroports?, d'entrada topem amb AENA que més que un organisme estatal sembla la promotora comercial de Barajas; l'aeroport de Reus és el que és i suposo que per raons comercials pràcticament no té vols regulars, només té xàrters; bé al cap i a la fi a una hora escassa d'autopista de pagament tenim el de Barcelona, un gran aeroport que no és més gran perquè li manquen moltíssims vols intercontinentals que no té ni tindrà mentre AENA no vulgui, i no sembla pas que hagi de voler un dia d'aquests.
El que funciona força bé és el tema dels ports (potser perquè a Madrid no hi ha mar?) perquè malgrat els problemes que per al trànsit de mercaderies té el no disposar com dèiem abans de connexions ferroviàries d'ample europeu, el port de Barcelona és el més important de la Mediterrània en el moviment de creuers, i el de Tarragona ja comença a tenir en aquest sentit un incipient moviment. Per cert, els ports amb beneficis com ara son els nostres, han de cedir-ne la meitat per finançar les pèrdues de la major part de ports españols!.
Dit tot això, m'agradaria que tothom entengués que aquestes situacions ens perjudiquen a tots els que vivim a la zona, siguem independentistes, unionistes, indiferents, catalans de moltes generacions o recentment arribats al país, parlem com parlem i votem a qui votem. Vistos els anys que portem lluitant-hi amb governs de tots els colors aquí i allà, potser sí que hauríem de pensar que el camí a seguir ha de ser un altre.