A un amic meu
Darrerament m'has dit en dues ocasions que no hi ha més cec que el que no hi vol veure; gran veritat, com gairebé totes les que es desprenen de les dites populars.
Aquestes dites tenen de bo que normalment son "reversibles", o sigui que es poden aplicar a qui van adreçades, però també a qui les diu.
En el meu cas, com a destinatari de la frase, segur que no veig moltes coses, encara que no crec que sigui per manca de ganes de veure-hi, al menys conscients.
Ara capgirem-ho i posem com a destinatari de la frase al que me l'adreça a mi, o sigui a tu.
-Ets una persona que fa molt temps que viu a Catalunya i ara des de fa anys a Cambrils, per tant hi ha moltes coses que et seran fàcils de veure:
-No massa lluny de casa teva hi passa la línia del tren. Segur que saps que és la mateixa via única que es va posar allà pel 18.., i travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami Platja, l'Hospitalet, fins crec, prop de l'Ebre. D'altra banda l'estat fa milers de Kms. de línies d'alta velocitat caríssimes i ruïnoses, i sense cap perspectiva de ser-ho mai.
-Ens travessa l'AP7, una autopista de peatge que, com que l'A7 no té continuïtat ni cap al Nord ni cap al Sud, estem obligats a agafar si volem desplaçar-nos més enllà de l'estricta comarca. I més val no parlar de si hem d'anar cap a Montblanc, o cap a Lleida, Zaragoza, etc. perquè passar per Picamoixons i La Riba recorda temps pretèrits. Fa dos anys vaig anar a Andalusia amb cotxe i a partir de València vaig veure que desapareixien les cabines de peatge, em va fer enveja.
-El port de Tarragona ha perdut un contracte milionari amb Daimler-Benz per no disposar d'enllaç ferroviari d'ample europeu. El port de Barcelona també està tenint moltes dificultats amb la mega-plataforma logística de Hutchinson per la manca de la mateixa infraestructura. I Ministerio corresponent fa que el 50% dels beneficis dels ports que en tinguin, com ara el de Barcelona, serveixin per finançar els que tenen pèrdues.
-Ja ho saps que perquè Aena autoritzés l'obertura d'unes noves rutes directes amb Japó i un parell de països més d'aquella zona que no recordo, s'ha hagut d'acceptar que els vols ni acabin ni comencin a Barcelona si no que hauran d'anar fins a Barajas?.
Per cert, això no perjudica només als independentistes, perjudica a tots i cadascun dels que vivim a Catalunya, pensin com pensin.
Anem al tema de la corrupció:
-A Catalunya n'hi ha hagut molta, i segur que encara n'hi ha. De la que hi ha hagut podem parlar del Cas Palau, del tema Pujol, de les històries d'en Bustos, del cas Innova, del 3% de CDC, vaja, que per fer-ne una relació exhaustiva tindríem feina força hores. I està clar que qui l'hagi fet, que la pagui, sigui qui sigui. Aquesta és una cosa que volem eliminar amb un nou estat; ens en sortirem?, no ho sé, però la ferma voluntat, hi és.
-D'altra banda, si saltem 600 Kms. veurem que tot el que s'ha fet (i probablement es faci encara) aquí, és un joc de nens comparat amb el que passa allà: Podem començar per dalt de tot i demanar-li explicacions al rey emèrit per la seva fortuna personal, com l'ha fet?; passem pel PSOE?, des del clan Guerra fins al cas Flick, passant pel Roldán, el Pepiño Blanco i qui volem, els ERES i les "peonás" d'Andalusia, i "suma y sigue"; i el PP?, Gurtel, sobres, Palmarena, seu central del partit...., bé la porqueria arriba des del cap d'amunt fins a baix de tot i amb xifres estratosfèriques.
-I què son les nomenades "portes giratòries" si no corrupció, hi ha desenes o centenars d'exministres i ex alts càrrecs de governs de tots els colors que son en aquests moments als consells d'administració de grans empreses cobrant emoluments indecents només per anar-hi a fer acte de presència de tant en tant, empreses a moltes de les quals van afavorir clarament durant els seus respectius mandats.
Anem al tema "identitari".
-Com he dit al principi, tu portes molts anys vivint aquí i malgrat que parles català, saps perfectament que podries no parlar-lo i no tindries cap dificultat; en canvi jo, que soc del país, si vull viure un dia, un sol dia! només utilitzant la meva llengua, m'hauré de posar la barretina fins als ulls i feina rai, aquesta és la realitat; i compte! si faig això i no canvio de llengua encara que sigui amb algú que sé que porta anys i panys vivint aquí em jugo emportar-me un bon moc. Parlem del cinema?, de les TV's?, dels diaris?, dels llibres, normalment més cars en català que en castellà?, de la premsa esportiva?, de la premsa general?, de la premsa rosa?, parlem de la retolació?, parlem dels fulls d'instruccions de cotxes, electrodomèstics, etc.?, dels fullets explicatius dels medicaments?. Hi ha gent que té dificultats, moltes dificultats per entendre-ho, i segons en quins temes pot ser greu. No tenim dret a tenir totes aquestes informacions en la nostra llengua?. De l'administració de justícia més val que no en parlem, no?.
Passem al tema polític.
-Suposo que com a persona informada que ets, saps on "empezó todo"; tots sabem que tot això va començar amb el nou estatut, amb la recollida de signatures encapçalada per l'inefable Sr. Rajoy i finalment el trinxat que en va fer el TC passant-se pel folre la votació del Parlament de Catalunya, la del Parlament espanyol després del "cepillado" del que es vantava el nefast Alfonso Guerra i després d'un referèndum amb un si indiscutible de la població de Catalunya. Algun dia, potser tu i jo ja no ho veurem, en algun llibre d'història es dirà que l'actual situació acabi com acabi, haurà estat culpa de la ceguesa i l'obcecació del govern espanyol, perquè si en aquell moment l'estatut hagués estat aprovat en aquest moment no seriem on som. Jo personalment els ho agraeixo.
-Curiosament, tothom a España, des de la dreta més cavernària a l'esquerra més suposadament progre, personalitza aquest moviment (o procés com s'ha donat per nomenar-lo) en el President Mas i això no és si no un altre error monumental d'apreciació: aquest moviment només es pot personalitzar en plural, en tota la gent que any rere any hem omplert carrers, carreteres, avingudes i el que hagi calgut, i que el 29 de Novembre de 2014 vam, a més, omplir les urnes de cartró de la "ocurrència del Sr. Mas" que deia la Sra. Sáenz i que no devia ser tal "ocurrència" quan li han posat una querella. El President Mas l'únic que ha fet és tenir la responsabilitat, l'ull polític, el do de l'oportunitat o prou barra per fer-ho, m'és igual, per encapçalar aquest moviment, i fins avui ho ha fet assumint moltes més coses de les que probablement comptava haver d'assumir, perquè s'ha convertit en la "bèstia parda" de mig món i part de l'altre mig i tothom va a per ell, però que ningú no s'equivoqui, encara que aconseguissin carregar-se'l, això ja no es pararà, hi ha moltíssima gent anònima que porta anys corrent amunt i avall, organitzant actes, trucant a portes, repartint fulletons, fent trucades i aquesta gent ja no es pararà. Un petit incís com a testimoni de primera mà: aquí tothom es paga les despeses, es mou amb el seu vehicle, truca amb el seu telèfon, s'endú els entrepans, es compra la beguda i es paga els tickets dels autobusos o els bitllets dels trens; no tothom que organitza mobilitzacions ho pot dir.
-L'objectiu del moviment és la independència, però des del primer moment es va demanar fer un referèndum perquè la ciutadania del país, de Catalunya, podés expressar el seu parer; aquesta possibilitat s'ha negat en rodó també des del primer moment i per pràcticament totes les forces polítiques de l'estat espanyol. Aquest és també un grandíssim error per part seva perquè en el moment que es va demanar, la major part de gent, fins i tot els mateixos polítics catalans que ho demanaven, tenien clar que gairebé segur hauria guanyat el no i quedava tancat el tema per anys i panys (ningú té cap dubte que fins els independentistes més abrandats haurien acceptat el resultat), però no, el seu orgull malentès els va impedir acceptar que es fes aquesta consulta. Doncs aquí estem, gràcies de tot cor. I eixamplant la base social de l'independentisme dia a dia perquè malgrat que nosaltres només tenim uns pocs mitjans de comunicació que estiguin més o menys a favor del procés i l'estat en té entre públics i privats deu vegades més, la gent dia a dia va veient la situació i es va passant al bàndol independentista.
Mal tracte fiscal.
-Com saps, aquest és un dels cavalls de batalla d'ambdós costats de la barrera, els uns brandant-lo i els altres negant-lo. Durant molt de temps, la Generalitat va dir que el dèficit fiscal català envers España era de 18.000 MM anuals; per desmentir-ho el govern d'Espanya va posar-hi a treballar al prestigiós catedràtic Ángel De la Fuente qui, després de mesos i mesos de "cuinar" les dades, va arribar a la conclusió de que no n'hi havia per tant, que no eren pas divuit mil els milions d' si no que només eren entre catorze i setze mil, home mira, tampoc és una xifra per gastar-se-la cada dia en "xuxes" no?; per cert, aquest home, d'ençà que va arribar a aquestes conclusions i les va fer públiques ha pràcticament desaparegut del mapa, suposo que no és més que una casualitat.
Tal i com deia referent al tema d'infraestructures, aquest ofegament econòmic no només em perjudica a mi o a qualsevol independentista convençut, perjudica igualment a qualsevol que visqui aquí, tu inclòs.
Ja per acabar: estil.
-És de suposar que els catalans tenim piles de defectes tant individuals com col·lectius, vaja, com tots els grups. Però una cosa no se'ns pot negar en el desenvolupament d'aquest moviment o procés: la correcció. D'ençà que això es va iniciar hem demanat i demanat, i en algun moment fins i tot hem exigit, però sempre o gairebé, que sempre hi deu haver hagut alguna excepció que confirmi la regla, amb bones maneres, amb el somriure a la boca, alegrement, festivament; que jo sàpiga no hem menystingut i sobretot no hem insultat. De l'altra costat ha estat ben diferent: se'ns ha ridiculitzat, se'ns ha menystingut, se'ns ha dit de tot, des de totalitaris fins a nazis; des d'intolerants fins a potencials assassins ("no matan... de momento" va dir una llumenera fa un temps).
En fi, després de la pallissa que t'he engegat, truca'm i quedem per fer un cafè un dia d'aquests i la fem petar; no crec que ens posem d'acord però serà agradable. Una abraçada.
Aquestes dites tenen de bo que normalment son "reversibles", o sigui que es poden aplicar a qui van adreçades, però també a qui les diu.
En el meu cas, com a destinatari de la frase, segur que no veig moltes coses, encara que no crec que sigui per manca de ganes de veure-hi, al menys conscients.
Ara capgirem-ho i posem com a destinatari de la frase al que me l'adreça a mi, o sigui a tu.
-Ets una persona que fa molt temps que viu a Catalunya i ara des de fa anys a Cambrils, per tant hi ha moltes coses que et seran fàcils de veure:
-No massa lluny de casa teva hi passa la línia del tren. Segur que saps que és la mateixa via única que es va posar allà pel 18.., i travessa La Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami Platja, l'Hospitalet, fins crec, prop de l'Ebre. D'altra banda l'estat fa milers de Kms. de línies d'alta velocitat caríssimes i ruïnoses, i sense cap perspectiva de ser-ho mai.
-Ens travessa l'AP7, una autopista de peatge que, com que l'A7 no té continuïtat ni cap al Nord ni cap al Sud, estem obligats a agafar si volem desplaçar-nos més enllà de l'estricta comarca. I més val no parlar de si hem d'anar cap a Montblanc, o cap a Lleida, Zaragoza, etc. perquè passar per Picamoixons i La Riba recorda temps pretèrits. Fa dos anys vaig anar a Andalusia amb cotxe i a partir de València vaig veure que desapareixien les cabines de peatge, em va fer enveja.
-El port de Tarragona ha perdut un contracte milionari amb Daimler-Benz per no disposar d'enllaç ferroviari d'ample europeu. El port de Barcelona també està tenint moltes dificultats amb la mega-plataforma logística de Hutchinson per la manca de la mateixa infraestructura. I Ministerio corresponent fa que el 50% dels beneficis dels ports que en tinguin, com ara el de Barcelona, serveixin per finançar els que tenen pèrdues.
-Ja ho saps que perquè Aena autoritzés l'obertura d'unes noves rutes directes amb Japó i un parell de països més d'aquella zona que no recordo, s'ha hagut d'acceptar que els vols ni acabin ni comencin a Barcelona si no que hauran d'anar fins a Barajas?.
Per cert, això no perjudica només als independentistes, perjudica a tots i cadascun dels que vivim a Catalunya, pensin com pensin.
Anem al tema de la corrupció:
-A Catalunya n'hi ha hagut molta, i segur que encara n'hi ha. De la que hi ha hagut podem parlar del Cas Palau, del tema Pujol, de les històries d'en Bustos, del cas Innova, del 3% de CDC, vaja, que per fer-ne una relació exhaustiva tindríem feina força hores. I està clar que qui l'hagi fet, que la pagui, sigui qui sigui. Aquesta és una cosa que volem eliminar amb un nou estat; ens en sortirem?, no ho sé, però la ferma voluntat, hi és.
-D'altra banda, si saltem 600 Kms. veurem que tot el que s'ha fet (i probablement es faci encara) aquí, és un joc de nens comparat amb el que passa allà: Podem començar per dalt de tot i demanar-li explicacions al rey emèrit per la seva fortuna personal, com l'ha fet?; passem pel PSOE?, des del clan Guerra fins al cas Flick, passant pel Roldán, el Pepiño Blanco i qui volem, els ERES i les "peonás" d'Andalusia, i "suma y sigue"; i el PP?, Gurtel, sobres, Palmarena, seu central del partit...., bé la porqueria arriba des del cap d'amunt fins a baix de tot i amb xifres estratosfèriques.
-I què son les nomenades "portes giratòries" si no corrupció, hi ha desenes o centenars d'exministres i ex alts càrrecs de governs de tots els colors que son en aquests moments als consells d'administració de grans empreses cobrant emoluments indecents només per anar-hi a fer acte de presència de tant en tant, empreses a moltes de les quals van afavorir clarament durant els seus respectius mandats.
Anem al tema "identitari".
-Com he dit al principi, tu portes molts anys vivint aquí i malgrat que parles català, saps perfectament que podries no parlar-lo i no tindries cap dificultat; en canvi jo, que soc del país, si vull viure un dia, un sol dia! només utilitzant la meva llengua, m'hauré de posar la barretina fins als ulls i feina rai, aquesta és la realitat; i compte! si faig això i no canvio de llengua encara que sigui amb algú que sé que porta anys i panys vivint aquí em jugo emportar-me un bon moc. Parlem del cinema?, de les TV's?, dels diaris?, dels llibres, normalment més cars en català que en castellà?, de la premsa esportiva?, de la premsa general?, de la premsa rosa?, parlem de la retolació?, parlem dels fulls d'instruccions de cotxes, electrodomèstics, etc.?, dels fullets explicatius dels medicaments?. Hi ha gent que té dificultats, moltes dificultats per entendre-ho, i segons en quins temes pot ser greu. No tenim dret a tenir totes aquestes informacions en la nostra llengua?. De l'administració de justícia més val que no en parlem, no?.
Passem al tema polític.
-Suposo que com a persona informada que ets, saps on "empezó todo"; tots sabem que tot això va començar amb el nou estatut, amb la recollida de signatures encapçalada per l'inefable Sr. Rajoy i finalment el trinxat que en va fer el TC passant-se pel folre la votació del Parlament de Catalunya, la del Parlament espanyol després del "cepillado" del que es vantava el nefast Alfonso Guerra i després d'un referèndum amb un si indiscutible de la població de Catalunya. Algun dia, potser tu i jo ja no ho veurem, en algun llibre d'història es dirà que l'actual situació acabi com acabi, haurà estat culpa de la ceguesa i l'obcecació del govern espanyol, perquè si en aquell moment l'estatut hagués estat aprovat en aquest moment no seriem on som. Jo personalment els ho agraeixo.
-Curiosament, tothom a España, des de la dreta més cavernària a l'esquerra més suposadament progre, personalitza aquest moviment (o procés com s'ha donat per nomenar-lo) en el President Mas i això no és si no un altre error monumental d'apreciació: aquest moviment només es pot personalitzar en plural, en tota la gent que any rere any hem omplert carrers, carreteres, avingudes i el que hagi calgut, i que el 29 de Novembre de 2014 vam, a més, omplir les urnes de cartró de la "ocurrència del Sr. Mas" que deia la Sra. Sáenz i que no devia ser tal "ocurrència" quan li han posat una querella. El President Mas l'únic que ha fet és tenir la responsabilitat, l'ull polític, el do de l'oportunitat o prou barra per fer-ho, m'és igual, per encapçalar aquest moviment, i fins avui ho ha fet assumint moltes més coses de les que probablement comptava haver d'assumir, perquè s'ha convertit en la "bèstia parda" de mig món i part de l'altre mig i tothom va a per ell, però que ningú no s'equivoqui, encara que aconseguissin carregar-se'l, això ja no es pararà, hi ha moltíssima gent anònima que porta anys corrent amunt i avall, organitzant actes, trucant a portes, repartint fulletons, fent trucades i aquesta gent ja no es pararà. Un petit incís com a testimoni de primera mà: aquí tothom es paga les despeses, es mou amb el seu vehicle, truca amb el seu telèfon, s'endú els entrepans, es compra la beguda i es paga els tickets dels autobusos o els bitllets dels trens; no tothom que organitza mobilitzacions ho pot dir.
-L'objectiu del moviment és la independència, però des del primer moment es va demanar fer un referèndum perquè la ciutadania del país, de Catalunya, podés expressar el seu parer; aquesta possibilitat s'ha negat en rodó també des del primer moment i per pràcticament totes les forces polítiques de l'estat espanyol. Aquest és també un grandíssim error per part seva perquè en el moment que es va demanar, la major part de gent, fins i tot els mateixos polítics catalans que ho demanaven, tenien clar que gairebé segur hauria guanyat el no i quedava tancat el tema per anys i panys (ningú té cap dubte que fins els independentistes més abrandats haurien acceptat el resultat), però no, el seu orgull malentès els va impedir acceptar que es fes aquesta consulta. Doncs aquí estem, gràcies de tot cor. I eixamplant la base social de l'independentisme dia a dia perquè malgrat que nosaltres només tenim uns pocs mitjans de comunicació que estiguin més o menys a favor del procés i l'estat en té entre públics i privats deu vegades més, la gent dia a dia va veient la situació i es va passant al bàndol independentista.
Mal tracte fiscal.
-Com saps, aquest és un dels cavalls de batalla d'ambdós costats de la barrera, els uns brandant-lo i els altres negant-lo. Durant molt de temps, la Generalitat va dir que el dèficit fiscal català envers España era de 18.000 MM anuals; per desmentir-ho el govern d'Espanya va posar-hi a treballar al prestigiós catedràtic Ángel De la Fuente qui, després de mesos i mesos de "cuinar" les dades, va arribar a la conclusió de que no n'hi havia per tant, que no eren pas divuit mil els milions d' si no que només eren entre catorze i setze mil, home mira, tampoc és una xifra per gastar-se-la cada dia en "xuxes" no?; per cert, aquest home, d'ençà que va arribar a aquestes conclusions i les va fer públiques ha pràcticament desaparegut del mapa, suposo que no és més que una casualitat.
Tal i com deia referent al tema d'infraestructures, aquest ofegament econòmic no només em perjudica a mi o a qualsevol independentista convençut, perjudica igualment a qualsevol que visqui aquí, tu inclòs.
Ja per acabar: estil.
-És de suposar que els catalans tenim piles de defectes tant individuals com col·lectius, vaja, com tots els grups. Però una cosa no se'ns pot negar en el desenvolupament d'aquest moviment o procés: la correcció. D'ençà que això es va iniciar hem demanat i demanat, i en algun moment fins i tot hem exigit, però sempre o gairebé, que sempre hi deu haver hagut alguna excepció que confirmi la regla, amb bones maneres, amb el somriure a la boca, alegrement, festivament; que jo sàpiga no hem menystingut i sobretot no hem insultat. De l'altra costat ha estat ben diferent: se'ns ha ridiculitzat, se'ns ha menystingut, se'ns ha dit de tot, des de totalitaris fins a nazis; des d'intolerants fins a potencials assassins ("no matan... de momento" va dir una llumenera fa un temps).
En fi, després de la pallissa que t'he engegat, truca'm i quedem per fer un cafè un dia d'aquests i la fem petar; no crec que ens posem d'acord però serà agradable. Una abraçada.