Els inicis del barri de la Platja
El barri de la Platja es converteix, a lestiu, en el centre neuràlgic de Cambrils i esdevé el lloc de pelegrinatge dels turistes que passen pel municipi. Malgrat que la silueta de la torre del Port i els carrers del Sorral siguin els principals protagonistes de les postals turístiques, el cert és que ben poca cosa sabem els cambrilencs de la història daquest barri. La necessitat dampliar-ne el coneixement és, avui en dia, urgent, pel fet que la Platja pateix un procés de pèrdua didentitat a passos accelerats, que sevidencia en la pèrdua progressiva del patrimoni arquitectònic, cultural i, fins i tot, humà (a causa del buidat demogràfic).
La utilització de la platja cambrilenca per a activitats comercials i pesqueres està documentada ja des dèpoca medieval, tot i desconèixer quines infraestructures disposaven. És durant la segona meitat del segle XVII, passada la guerra dels Segadors, tan devastadora a casa nostra, quan detectem unes senzilles instal·lacions consistents en estaques i escars per a les embarcacions. De la torre del Port, ja nhi ha referències al segle XVI i va ser construïda, probablement, per avisar de la visita de corsaris barbarescos. La seva construcció va contribuir a la normalització del comerç, ja que molts vaixells shi refugiaven en cas de perill, tal com recalcaven les autoritats cambrilenques. La platja vora la Torre (el port actual) no va ser lúnic punt del municipi utilitzat habitualment per embarcar. Al llarg del segle XVIII, es distingeix el port nou del port de la Torre. El primer sembla localitzar-se a la platja de lHorta de Santa Maria, on es documenta lexistència dun trajo, lloc destinat per a les barques. Daltra banda, la platja de lEsquirol, dins la jurisdicció senyorial del terme de Vilafortuny, era un punt de força activitat comercial, on arribaven carros de tota la comarca: en tenim tesimonis documentals des del segle XVI fins a inicis del XIX. Sembla que aquest punt gaudia de franquesa fiscal, a diferència de les platges de Cambrils i Salou.
Fins aquí uns apunts de lactivitat econòmica a les platges de Cambrils. Però, quan es va començar a poblar la Platja? Molts assentaments propers a la costa, com Barenys o Miramar, es van despoblar durant ledat moderna a causa de la inestabilitat i la insalubritat. Sovint documentem pescadors i mariners que vivien dins dels clos de la vila de Cambrils. Els imprecisos i poc fiables recomptes de població que tenim no anomenen mai cap habitatge vora el mar. Lany 1711, en plena guerra de Successió, el Consell cambrilenc decideix posar-hi una botiga o magatzem per guardar-hi les mercaderies que es traginaven amb la finalitat de controlar-ne el pagament dels impostos de comerç. És possible que, acabada la guerra, entorn de la Torre i la botiga de mar es desenvolupés un incipient nucli de població de pescadors. El testament del canonge Foix feia referència, el 1722, a la gent de la Vila i la Platja. Malgrat que alguns documents posteriors tan exhaustius com els Cadastres de la Vila passen de llarg les cases de la Platja, un recompte de població de 1759, desapercebut fins ara, assenyala uns 55 habitants a la zona del Port. Des daleshores aquesta zona va experimentar un creixement demogràfic notable, documentat amb la construcció de noves cases. El creixement del barri mariner ha estat imparable fins als nostres dies amb el preu dhaver-ne oblidat els orígens.
La utilització de la platja cambrilenca per a activitats comercials i pesqueres està documentada ja des dèpoca medieval, tot i desconèixer quines infraestructures disposaven. És durant la segona meitat del segle XVII, passada la guerra dels Segadors, tan devastadora a casa nostra, quan detectem unes senzilles instal·lacions consistents en estaques i escars per a les embarcacions. De la torre del Port, ja nhi ha referències al segle XVI i va ser construïda, probablement, per avisar de la visita de corsaris barbarescos. La seva construcció va contribuir a la normalització del comerç, ja que molts vaixells shi refugiaven en cas de perill, tal com recalcaven les autoritats cambrilenques. La platja vora la Torre (el port actual) no va ser lúnic punt del municipi utilitzat habitualment per embarcar. Al llarg del segle XVIII, es distingeix el port nou del port de la Torre. El primer sembla localitzar-se a la platja de lHorta de Santa Maria, on es documenta lexistència dun trajo, lloc destinat per a les barques. Daltra banda, la platja de lEsquirol, dins la jurisdicció senyorial del terme de Vilafortuny, era un punt de força activitat comercial, on arribaven carros de tota la comarca: en tenim tesimonis documentals des del segle XVI fins a inicis del XIX. Sembla que aquest punt gaudia de franquesa fiscal, a diferència de les platges de Cambrils i Salou.
Fins aquí uns apunts de lactivitat econòmica a les platges de Cambrils. Però, quan es va començar a poblar la Platja? Molts assentaments propers a la costa, com Barenys o Miramar, es van despoblar durant ledat moderna a causa de la inestabilitat i la insalubritat. Sovint documentem pescadors i mariners que vivien dins dels clos de la vila de Cambrils. Els imprecisos i poc fiables recomptes de població que tenim no anomenen mai cap habitatge vora el mar. Lany 1711, en plena guerra de Successió, el Consell cambrilenc decideix posar-hi una botiga o magatzem per guardar-hi les mercaderies que es traginaven amb la finalitat de controlar-ne el pagament dels impostos de comerç. És possible que, acabada la guerra, entorn de la Torre i la botiga de mar es desenvolupés un incipient nucli de població de pescadors. El testament del canonge Foix feia referència, el 1722, a la gent de la Vila i la Platja. Malgrat que alguns documents posteriors tan exhaustius com els Cadastres de la Vila passen de llarg les cases de la Platja, un recompte de població de 1759, desapercebut fins ara, assenyala uns 55 habitants a la zona del Port. Des daleshores aquesta zona va experimentar un creixement demogràfic notable, documentat amb la construcció de noves cases. El creixement del barri mariner ha estat imparable fins als nostres dies amb el preu dhaver-ne oblidat els orígens.