Sortir al carrer
Amb la fallida de la Caixa Agrària, Cambrils ha passat de la inicial situació d'estat de xoc, a convènce'ns que si no ens fem notar, el concurs de creditors és totalment inevitable. Una entitat referent del sector agrícola català, que es presentava com un orgull de Cambrils, i de sobte ens adonem que només era un gegant amb peus de fang on es troben enfonsats 1.500 afectats. Aquest diumenge a l'assemblea de la Plataforma d'afectats es va presentar l'equip d'advocats per tal de plantejar la línia d'actuació i respondre les primeres preguntes dels afectats. És positiu tenir els advocats treballant però és una obvietat que es va tard.
La delicadíssima situació requereix una depuració de responsabilitats dins de l'entitat cambrilenca, així com cal esbrinar la funció gens clara que han jugat les administracions. Els comptes de la Caixa Agrària i la Cooperativa sempre han estat en coneixement de la Generalitat i del Mercat Espanyol de Valors, en el cas de la Caixa Agrària. La Generalitat dóna empara i anima a les Cooperatives perquè contractin certs assessors econòmics amb unes finalitats i uns mètodes molt qüestionables. El paper d'innocent observador del BBVA no se'l creu ningú, mentre calculen els beneficis i el rèdit que en treu de la fallida i la possible entrada al concurs de la Cooperativa. Perquè no es negocia (o pressiona) amb el BBVA perquè bancaritzin tot el paquet de crèdits que tenia la Caixa Agrària? El cas cambrilenc és un exemple (un mes!) de mala praxis bancària per part de Caixa Rural i també per part del BBVA que intenta passar desapercebut.
L'alarmant situació actual sembla que passa per tres àmbits diferenciats: negociació amb les administracions per tal d'aconseguir un rescat amb diner públic; la via dels tribunals, amb el procés de reclamació per part de la Plataforma d'afectats i el seu bufet d'advocats, la querella criminal d'un grup d'afectats contra els directius i, finalment, hi afegeixo la possible petició de responsabilitats al BBVA; en el tercer àmbit, la Cooperativa és el garant que els impositors rebin tots els seus estalvis, però els fets evidencien que el model de Cooperativa ha de canviar radicalment, reclamar més transparència, donar més veu i vot als productors i plantejant alternatives al diabòlic mercat de preus del sector agroalimentari.
Ens cal una cooperativa més propera, que contribueixi al principi de sobirania alimentària, i que estigui recolzada per un suport social cambrilenc que hi vegi un actiu. I remarco que no és per nostàlgia, sinó qüestió de pragmatisme: si la Cooperativa tanca, la possible venda del seu patrimoni està lluny de poder garantir el retorn del 100% dels estalvis. La fallida està sent un sotrac econòmic i moral de la societat cambrilenca. A vegades aquestes crisis serveixen perquè les societats en surtin reforçades. Recordar també, que com a consumidors, som nosaltres els que decidim quins productes comprem i a on. Les mobilitzacions al carrer són una qüestió de simple humanitat: en contra d'una injustícia i mostrar la nostra solidaritat amb afectats, productors i treballadors.
La delicadíssima situació requereix una depuració de responsabilitats dins de l'entitat cambrilenca, així com cal esbrinar la funció gens clara que han jugat les administracions. Els comptes de la Caixa Agrària i la Cooperativa sempre han estat en coneixement de la Generalitat i del Mercat Espanyol de Valors, en el cas de la Caixa Agrària. La Generalitat dóna empara i anima a les Cooperatives perquè contractin certs assessors econòmics amb unes finalitats i uns mètodes molt qüestionables. El paper d'innocent observador del BBVA no se'l creu ningú, mentre calculen els beneficis i el rèdit que en treu de la fallida i la possible entrada al concurs de la Cooperativa. Perquè no es negocia (o pressiona) amb el BBVA perquè bancaritzin tot el paquet de crèdits que tenia la Caixa Agrària? El cas cambrilenc és un exemple (un mes!) de mala praxis bancària per part de Caixa Rural i també per part del BBVA que intenta passar desapercebut.
L'alarmant situació actual sembla que passa per tres àmbits diferenciats: negociació amb les administracions per tal d'aconseguir un rescat amb diner públic; la via dels tribunals, amb el procés de reclamació per part de la Plataforma d'afectats i el seu bufet d'advocats, la querella criminal d'un grup d'afectats contra els directius i, finalment, hi afegeixo la possible petició de responsabilitats al BBVA; en el tercer àmbit, la Cooperativa és el garant que els impositors rebin tots els seus estalvis, però els fets evidencien que el model de Cooperativa ha de canviar radicalment, reclamar més transparència, donar més veu i vot als productors i plantejant alternatives al diabòlic mercat de preus del sector agroalimentari.
Ens cal una cooperativa més propera, que contribueixi al principi de sobirania alimentària, i que estigui recolzada per un suport social cambrilenc que hi vegi un actiu. I remarco que no és per nostàlgia, sinó qüestió de pragmatisme: si la Cooperativa tanca, la possible venda del seu patrimoni està lluny de poder garantir el retorn del 100% dels estalvis. La fallida està sent un sotrac econòmic i moral de la societat cambrilenca. A vegades aquestes crisis serveixen perquè les societats en surtin reforçades. Recordar també, que com a consumidors, som nosaltres els que decidim quins productes comprem i a on. Les mobilitzacions al carrer són una qüestió de simple humanitat: en contra d'una injustícia i mostrar la nostra solidaritat amb afectats, productors i treballadors.