Una dona al pont eher-Ćehajina
Allí estava la dona, tenia uns 70 anys i feia el mateix que porto fent jo des que visc a Bistrik: aturar-me sobre el pont eher-Ćehajina i contemplar el riu. A la dreta queda Vijećnica (ajuntament) que, a la vegada, va ser la majestuosa Biblioteka, de ratlles grogues i salmó, i que fa poc va ser reconstruïda després de ser cremada durant la darrera guerra, ara fa 20 anys. Davant, el riu Miljacka, travessant tots els ponts fins que es perd en lhoritzó. Entre Vijećnica i el riu queda Bačarija, el barri antic, ple de casetes baixes amb cúpules i minarets amb el fum de les xemeneies que es barreja amb la boirina de la tarda i la posta de sol, una visió de la que difícilment et pots cansar. A lesquerra, el barri de Bistrik i darrere, la presa que marca linici de la canalització del Miljacka en el seu pas per Sarajevo.
Tons marronosos, cabell vermellós, paraigües i posat elegant, no tinc clar si controlava que tot estigués a lloc, però el fet és que contemplava amb deteniment. Em vaig quedar observant-la una bona estona (un dia em detindran per voyeur, ho veig venir!) fins que la vaig perdre quan caminava enmig del pàrquing, de camí als carrers costeruts del barri.
Fa mesos que llegeixo El pont sobre el riu Drina dIvo Andrić, guanyador del Nobel de Literatura gràcies a aquest llibre. La novel·la va arribar a les meves mans, en català, en una cabana als afores de Sarajevo, un préstec del mític Dragan, de qui un dia us en parlaré. El pont sobre el riu Drina narra la història de Bòsnia des de locupació otomana (moment en què es va construir el pont protagonista a Viegrad i també el meu estimat eher-Ćehajina a Sarajevo) fins a linici de la I Guerra Mundial el 1914. I ho fa a través dels habitants del poble i els patiments, tortures, llàgrimes, sang, riures, jocs i alegries dels quals són testimoni aquestes pedres.
De la mateixa manera que el pont de Viegrad ha continuat sent testimoni del pitjor i espero que també millor del que és capaç lésser humà, aquest pont davant la Biblioteka Si els peixos i ànecs del riu parlessin o si ho fessin les pilotes, troncs, ampolles i brutícia diversa que sacumula en els revolts perquè sí, el paisatge és bonic, però el Miljacka net, el que es diu net, no està.
El filòsof danès Søren Kierkegaard parla del vertigen de la llibertat i de langoixa que sentim quan, davant dun fet concret, descobrim que tenim la possibilitat i la llibertat de fer qualsevol tipus dacció, fins i tot la més terrorífica. Et plantes al pont amb la grandiositat de tot el que veus sabent que ets lliure per triar el teu destí, el següent pas: tornar a Bačarija, anar a casa, llençar-te al riu, tornar a Cambrils... i sents vertigen barrejat amb una excitació de saber que la teva vida és teva, el teu cos és teu i el pots moure cap on vulguis. No tothom té la sort de poder gaudir daquest vertigen de la llibertat que tanta angoixa provoca.
I allí estava la dona de tons marronosos i la del mocador al cap i la de la minifaldilla, la que demana caritat, la que va amb vestit de núvia, la que baixava al riu a rentar la roba, la que corria per esquivar una bala, allí estan totes passant pel pont. I, mentre les recordo, només espero que la majoria delles hagin pogut gaudir o gaudeixin daquest vertigen de llibertat.
Tons marronosos, cabell vermellós, paraigües i posat elegant, no tinc clar si controlava que tot estigués a lloc, però el fet és que contemplava amb deteniment. Em vaig quedar observant-la una bona estona (un dia em detindran per voyeur, ho veig venir!) fins que la vaig perdre quan caminava enmig del pàrquing, de camí als carrers costeruts del barri.
Fa mesos que llegeixo El pont sobre el riu Drina dIvo Andrić, guanyador del Nobel de Literatura gràcies a aquest llibre. La novel·la va arribar a les meves mans, en català, en una cabana als afores de Sarajevo, un préstec del mític Dragan, de qui un dia us en parlaré. El pont sobre el riu Drina narra la història de Bòsnia des de locupació otomana (moment en què es va construir el pont protagonista a Viegrad i també el meu estimat eher-Ćehajina a Sarajevo) fins a linici de la I Guerra Mundial el 1914. I ho fa a través dels habitants del poble i els patiments, tortures, llàgrimes, sang, riures, jocs i alegries dels quals són testimoni aquestes pedres.
De la mateixa manera que el pont de Viegrad ha continuat sent testimoni del pitjor i espero que també millor del que és capaç lésser humà, aquest pont davant la Biblioteka Si els peixos i ànecs del riu parlessin o si ho fessin les pilotes, troncs, ampolles i brutícia diversa que sacumula en els revolts perquè sí, el paisatge és bonic, però el Miljacka net, el que es diu net, no està.
El filòsof danès Søren Kierkegaard parla del vertigen de la llibertat i de langoixa que sentim quan, davant dun fet concret, descobrim que tenim la possibilitat i la llibertat de fer qualsevol tipus dacció, fins i tot la més terrorífica. Et plantes al pont amb la grandiositat de tot el que veus sabent que ets lliure per triar el teu destí, el següent pas: tornar a Bačarija, anar a casa, llençar-te al riu, tornar a Cambrils... i sents vertigen barrejat amb una excitació de saber que la teva vida és teva, el teu cos és teu i el pots moure cap on vulguis. No tothom té la sort de poder gaudir daquest vertigen de la llibertat que tanta angoixa provoca.
I allí estava la dona de tons marronosos i la del mocador al cap i la de la minifaldilla, la que demana caritat, la que va amb vestit de núvia, la que baixava al riu a rentar la roba, la que corria per esquivar una bala, allí estan totes passant pel pont. I, mentre les recordo, només espero que la majoria delles hagin pogut gaudir o gaudeixin daquest vertigen de llibertat.