Com està tot per Catalonia?
Anna moltes felicitats! Hem vist per les notícies que la teva causa ha guanyat les eleccions. Com està tot per allí? Ens alegrem molt, sabem com nera dimportant per tu, això em deia la Nastja, la meva companya de pis de Sarajevo, en un missatge de veu deixat al mòbil. Com està tot per allí? em pregunta. Com lhi explico?
Avís per a navegants: sí, em sumo a la saturació mediàtica i també escric sobre les eleccions, la independència i bla bla bla. Si encara seguiu en aquestes línies, espero no avorrir-vos i que no us entri mal de ventre. És que resulta que el 27-S mha enganxat a Cambrils i ja que estic per aquí, em ve de gust parlar del que visc a casa.
Tot plegat ha estat una casualitat, una coincidència del destí que ha fet que el 27 de setembre pogués anar en persona a dipositar el meu vot al col·legi electoral de lIES Cambrils. Us ho resumeixo en un moment: resulta que en les eleccions del 2012 jo estava a Austràlia, vaig intentar per tots els mitjans votar i sem va denegar aquest dret al·legant moltes excuses legals que ja vaig explicar en un Waltzing de lèpoca titulat: Senyor cònsol donim consol. Això va provocar que quan Artur Mas va fer pública la data de les eleccions, ja fa bastants mesos, un imprevist del destí em fes tenir la determinació i clarividència per decidir que aquesta vegada jo no em quedava sense votar, que no tornaria a confiar en una ambaixada espanyola, que sí que nhi ha que deuen ser honestes, però que no, que no mhi arrisco, i així, per casualitat, vaig decidir que una de les meves visites a casa seria pels volts del 27 de setembre.
I ara, a toro pasado que diuen, veig que vaig fer bé, paperetes perdudes pel món que no han arribat als seus destinataris, gent a qui se li ha denegat el vot amb peripècies legals de lestil vine demà i aix! què fas aquí? si resulta que ets resident temporal i se mha oblidat dir-te que no pots votar a lambaixada Un company dUlldecona que també es passeja per Sarajevo em mirava amb una barreja dadmiració i incredulitat mentre macomiadava, convençut que, tal com li havien assegurat a lambaixada, ell ho podria fer a Sarajevo. Ara és un més dels que sha quedat amb la cara que em vaig quedar jo el 2012, un més a desconfiar del que hauria de ser el lloc on et sentis més segur a lestranger: lambaixada del país qué pone en tu DNI?, doncs això: Espanya, content?
Com està tot per allí?. Doncs Nastja, encara que tu escoltis que els partits independentistes han guanyat, per aquí ens esperen mesos o anys durs, de ser forts psicològicament, perquè en el món al revés, els partits espanyols estan bombardejant amb la paraula, repetint que lindependentisme ha perdut i ignorant la veu de milers de ciutadans que han expressat la seva opinió a través de consultes, referèndums no legals, votacions, cadenes humanes, manifestacions, que si cartolines i que si V de Visca lempatia!. I tots els mitjans en general, del color que siguin, també saturen amb el tema. Sospito que els vestits ignífugs seran la tendència daquesta tardor/hivern per evitar cremar-nos amb una situació que fa anys que hauria dhaver estat escoltada. Així estem per aquí, quan torni tho explicaré millor, prepara una mica de kafa i dónam forces per seguir en aquest nou pas que sha fet, que, diguin el que diguin, ha estat important.
Avís per a navegants: sí, em sumo a la saturació mediàtica i també escric sobre les eleccions, la independència i bla bla bla. Si encara seguiu en aquestes línies, espero no avorrir-vos i que no us entri mal de ventre. És que resulta que el 27-S mha enganxat a Cambrils i ja que estic per aquí, em ve de gust parlar del que visc a casa.
Tot plegat ha estat una casualitat, una coincidència del destí que ha fet que el 27 de setembre pogués anar en persona a dipositar el meu vot al col·legi electoral de lIES Cambrils. Us ho resumeixo en un moment: resulta que en les eleccions del 2012 jo estava a Austràlia, vaig intentar per tots els mitjans votar i sem va denegar aquest dret al·legant moltes excuses legals que ja vaig explicar en un Waltzing de lèpoca titulat: Senyor cònsol donim consol. Això va provocar que quan Artur Mas va fer pública la data de les eleccions, ja fa bastants mesos, un imprevist del destí em fes tenir la determinació i clarividència per decidir que aquesta vegada jo no em quedava sense votar, que no tornaria a confiar en una ambaixada espanyola, que sí que nhi ha que deuen ser honestes, però que no, que no mhi arrisco, i així, per casualitat, vaig decidir que una de les meves visites a casa seria pels volts del 27 de setembre.
I ara, a toro pasado que diuen, veig que vaig fer bé, paperetes perdudes pel món que no han arribat als seus destinataris, gent a qui se li ha denegat el vot amb peripècies legals de lestil vine demà i aix! què fas aquí? si resulta que ets resident temporal i se mha oblidat dir-te que no pots votar a lambaixada Un company dUlldecona que també es passeja per Sarajevo em mirava amb una barreja dadmiració i incredulitat mentre macomiadava, convençut que, tal com li havien assegurat a lambaixada, ell ho podria fer a Sarajevo. Ara és un més dels que sha quedat amb la cara que em vaig quedar jo el 2012, un més a desconfiar del que hauria de ser el lloc on et sentis més segur a lestranger: lambaixada del país qué pone en tu DNI?, doncs això: Espanya, content?
Com està tot per allí?. Doncs Nastja, encara que tu escoltis que els partits independentistes han guanyat, per aquí ens esperen mesos o anys durs, de ser forts psicològicament, perquè en el món al revés, els partits espanyols estan bombardejant amb la paraula, repetint que lindependentisme ha perdut i ignorant la veu de milers de ciutadans que han expressat la seva opinió a través de consultes, referèndums no legals, votacions, cadenes humanes, manifestacions, que si cartolines i que si V de Visca lempatia!. I tots els mitjans en general, del color que siguin, també saturen amb el tema. Sospito que els vestits ignífugs seran la tendència daquesta tardor/hivern per evitar cremar-nos amb una situació que fa anys que hauria dhaver estat escoltada. Així estem per aquí, quan torni tho explicaré millor, prepara una mica de kafa i dónam forces per seguir en aquest nou pas que sha fet, que, diguin el que diguin, ha estat important.