Sobre el tractament fiscal de les retribucions dels administradors
La Llei 31/2014, va introduir canvis importants a les Societats Mercantils, sent un dels més significatius i objecte danàlisi del present document el tractament fiscal que han de tenir les retribucions dels administradors de les Societats mercantils capitalistes.
En termes generals, l'àrea mercantil havia considerat gairebé sempre el càrrec de ladministrador com un càrrec gratuït i sense retribució, en canvi en làmbit laboral, sempre shan previst diverses fórmules per tal de retribuir aquest càrrec amb conceptes del tipus: Una assignació fixa, les dietes, una participació en els beneficis empresarials, les stock options, ...
Però centrant-nos en la part fiscal, el conflicte de moltes empreses amb la hisenda, venia en les retribucions que cobrava el soci que alhora és administrador duna societat i que corresponien a la feina que feia en el dia a dia de la empresa (en la seva relació laboral). Hisenda ha vingut considerant que la feina que comporta el càrrec dadministrador fa que el soci hagi de destinar part del seu temps a realitzar tasques de gestió de la societat i que en conseqüència una part de la nòmina que aquest cobri de la societat, està destinada a retribuir aquesta tasca, mentre que en la immensa majoria dels casos els estatuts de les societats preveuen que aquest càrrec dadministrador sigui de caràcter gratuït. Això ha generat un conflicte important i hisenda ha actuat en diversos casos en contra dempreses i socis.
Això ha fet que en el cas dexistir una retribució al soci administrador, aquesta es considerés com un donatiu o liberalitat per part de lempresa, i automàticament hisenda passa a considerar la despesa no deduïble en limpost de societats. Mentrestant el soci haurà de tributar en la seva declaració de la renda, tot el que hagi percebut com un rendiment del treball.
Arrel duna Sentència del Tribunal Suprem, compartida ràpidament per Hisenda, es va determinar que les retribucions només serien deduïbles, quan constés expressament la seva percepció als estatuts socials, amb precisió i certesa. Per la qual cosa, aquests termes han estat recollits per la Llei 31/2014 per donar-li validesa i seguretat jurídica a les empreses i als seus administradors.
A partir de lentrada en vigor de la llei i com a novetat, caldrà un acord de la Junta General per fixar la forma de retribució dels administradors, cosa que implica passar pel notari i pel Registre Mercantil als efectes de legalitzar lesmentat acord, que tindrà validesa fins que no nhi hagi un de posterior. Larticulat de la norma 31/2014 estableix els criteris que hauran de tenir-se en compte per a determinar l import de la retribució, com ara que guardi proporcionalitat amb la situació econòmica de la empresa i que garanteixi la viabilitat futura de la mateixa. En quant a la participació de beneficis com a forma de retribució, limport daquesta participació sha de establir per Junta General, segons les quantitats i barems recollits als Estatuts de la empresa.
Per últim, citar també, que la modificació de la llei del IRPF, ha previst una baixada del tipus de retenció aplicable a les retribucions dels administradors, passant del 43% que saplicava lany 2014, al 37% previst per al 2015 i a un 35% per al 2016, en el cas de les grans societats, mentre que les societat que no arribin als 100.000 de la xifra de negoci, podran aplicar una escala reduïda, amb un tipus del 19,5% lany 2015 i del 19% lany 2016.
En termes generals, l'àrea mercantil havia considerat gairebé sempre el càrrec de ladministrador com un càrrec gratuït i sense retribució, en canvi en làmbit laboral, sempre shan previst diverses fórmules per tal de retribuir aquest càrrec amb conceptes del tipus: Una assignació fixa, les dietes, una participació en els beneficis empresarials, les stock options, ...
Però centrant-nos en la part fiscal, el conflicte de moltes empreses amb la hisenda, venia en les retribucions que cobrava el soci que alhora és administrador duna societat i que corresponien a la feina que feia en el dia a dia de la empresa (en la seva relació laboral). Hisenda ha vingut considerant que la feina que comporta el càrrec dadministrador fa que el soci hagi de destinar part del seu temps a realitzar tasques de gestió de la societat i que en conseqüència una part de la nòmina que aquest cobri de la societat, està destinada a retribuir aquesta tasca, mentre que en la immensa majoria dels casos els estatuts de les societats preveuen que aquest càrrec dadministrador sigui de caràcter gratuït. Això ha generat un conflicte important i hisenda ha actuat en diversos casos en contra dempreses i socis.
Això ha fet que en el cas dexistir una retribució al soci administrador, aquesta es considerés com un donatiu o liberalitat per part de lempresa, i automàticament hisenda passa a considerar la despesa no deduïble en limpost de societats. Mentrestant el soci haurà de tributar en la seva declaració de la renda, tot el que hagi percebut com un rendiment del treball.
Arrel duna Sentència del Tribunal Suprem, compartida ràpidament per Hisenda, es va determinar que les retribucions només serien deduïbles, quan constés expressament la seva percepció als estatuts socials, amb precisió i certesa. Per la qual cosa, aquests termes han estat recollits per la Llei 31/2014 per donar-li validesa i seguretat jurídica a les empreses i als seus administradors.
A partir de lentrada en vigor de la llei i com a novetat, caldrà un acord de la Junta General per fixar la forma de retribució dels administradors, cosa que implica passar pel notari i pel Registre Mercantil als efectes de legalitzar lesmentat acord, que tindrà validesa fins que no nhi hagi un de posterior. Larticulat de la norma 31/2014 estableix els criteris que hauran de tenir-se en compte per a determinar l import de la retribució, com ara que guardi proporcionalitat amb la situació econòmica de la empresa i que garanteixi la viabilitat futura de la mateixa. En quant a la participació de beneficis com a forma de retribució, limport daquesta participació sha de establir per Junta General, segons les quantitats i barems recollits als Estatuts de la empresa.
Per últim, citar també, que la modificació de la llei del IRPF, ha previst una baixada del tipus de retenció aplicable a les retribucions dels administradors, passant del 43% que saplicava lany 2014, al 37% previst per al 2015 i a un 35% per al 2016, en el cas de les grans societats, mentre que les societat que no arribin als 100.000 de la xifra de negoci, podran aplicar una escala reduïda, amb un tipus del 19,5% lany 2015 i del 19% lany 2016.