Benvinguts a Amaluña
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
El mes de juliol acaba amb una gran lluna plena i
un aiguat d'estiu que ha refrescat l'ambient terriblement calorós del
primer mes de la temporada estiuenca. Pensant en llunes m'ha vingut al
cap el grafisme de l'espectacle del Cirque du Soleil que aquesta
temporada presenta a la carpa just a les portes de Port Aventura. Una
mitjalluna situada sobre una n del nom de l'espectacle em van fer
interpretar una "ñ" i llegir "Amaluña". Les falques publicitàries
sonores em van desvetllar l'error i escampar els núvols que havien
aparegut en la meva confusió gràfica. Em sobtava molt que la companyia
quebequesa s'hagués posicionat clarament amb la utilització d'un
caràcter gràfic tan emblemàticament espanyol com és la "ñ".
A més, si el nom hagués estat realment Amaluña, la semblança fonètica amb Catalunya ens situava en un episodi propi del Polònia i em feia veure de protagonista, qui millor pel nom, que a la delegada del govern, la senyora Llanos de Luna, en un gag surrealista com a dominanta d'un món on no s'accepta res que no estigui previst en els manaments que regeixen el seus dominis territorials. I és que la trama de l'espectacle se situa en una terra habitada només per les dones, que reben la visita d'uns éssers desconeguts i enigmàtics -els homes-.
Amaluna és un espectacle molt atractiu, amb els recursos espectaculars de muntatges anteriors del Cirque du Soleil, i s'ha convertit en un sumant turístic més per als desconeguts que ens visiten cada estiu. Desconeguts que sovint et trobes també amb un plànol a la mà, intentant visitar i entendre el patrimoni local, actitud que també ens demana que fem l'esforç de posar en escena i explicar-los els nostres espais, sense que tingui la dificultat d'un triple salt mortal al centre de la pista efímera d'un circ.
A més, si el nom hagués estat realment Amaluña, la semblança fonètica amb Catalunya ens situava en un episodi propi del Polònia i em feia veure de protagonista, qui millor pel nom, que a la delegada del govern, la senyora Llanos de Luna, en un gag surrealista com a dominanta d'un món on no s'accepta res que no estigui previst en els manaments que regeixen el seus dominis territorials. I és que la trama de l'espectacle se situa en una terra habitada només per les dones, que reben la visita d'uns éssers desconeguts i enigmàtics -els homes-.
Amaluna és un espectacle molt atractiu, amb els recursos espectaculars de muntatges anteriors del Cirque du Soleil, i s'ha convertit en un sumant turístic més per als desconeguts que ens visiten cada estiu. Desconeguts que sovint et trobes també amb un plànol a la mà, intentant visitar i entendre el patrimoni local, actitud que també ens demana que fem l'esforç de posar en escena i explicar-los els nostres espais, sense que tingui la dificultat d'un triple salt mortal al centre de la pista efímera d'un circ.