Anem a fer tapes
He de reconèixer que mencanten les iniciatives i vosaltres, àvids lectors, reconeixereu que des daquest altaveu sha dedicat moltes vegades a esperonar els restauradors a treures la mandra i empescar-se-les per fer coses. És per això que per endavant lesforç que fa tothom per donar una oferta engrescadora.
Us explicaré la gestació de les jornades de les tapes a la nostra vila. El gremi de restauradors va posar en un compromís lEscola dHoteleria, li va demanar que valorés les elaboracions dels que volien participar, per fer una tria. Una patata calenta per als professors, entre els quals em trobava. Era complicat perquè ningú no tenia afany de ser un Risto Mejide, primer perquè allò era una cosa seriosa i no un reality, i segon que per valorar shaurien destablir unes bases marcades i no nhi havia.
En aquell moment ens en vam sortir fent una valoració i una sèrie de recomanacions, dintre de les quals convidàvem, amb molta diplomàcia, els membres de lassociació perquè marquessin uns mínims, tot i que sabíem que el temps i els clients eren els millors jutges. Daixò han passat uns anys, les tapes estan pertot arreu, i tothom sapunta a fer-ne per inèrcia. Ja ho deia lavi, el més tonto fa rellotges!. Doncs això, trobem tapes a restaurants, pizzeries, frankfurts, cafeteries, tendes gourmet... És un tot shi val gastronòmic! Però he de dir que fa patxoca.
Qui ha dit que les tapes són exclusives dels bars, tabernes i altres llocs de vermut?
Deu ser que som tan moderns que seguim la tendència Bulliniana dels snacks o dels tastets dallò que els daltes volades anomenen menú degustació.
Seguim xorrant, que ja arribem al gall, com diria el pare! Va, centrem-nos en el marc, La mar de tapes, que es dóna a una vila marinera com la de Cambrils, on la gastronomia va ser un gran fonament del turisme fa uns anys i que ara trontolla de base.
Amollem cable! Fem un passeig per les tapes i per allò que durant aquests dies ens han presentat, analitzem-ho de manera constructiva. Fent un buidatge de la informació, podeu constatar que les tapes fetes amb productes autòctons, posem el cas de loli doliva o el peix, estan en un percentatge molt minoritari. Daquest peix, les espècies representades es concentren en bacallà, salmó, gambes, cigales i llagostins, així com diversos cefalòpodes (calamar i sépia). Salvem una mica la parada perquè hi ha una tapa amb lluç i de palangre!
La resta de loferta se centra en platillos amb derivats del porc, en especial les elaboracions en què destaca el bacon i la botifarra. No valorem si és bo o dolent, perquè tothom fa el que pot, però sí ens diu moltes coses aquesta fotografia, sobretot del que oferim, del que venem de cara en fora.
Podem canviar el discurs, crec que la gent de turisme està equivocada o potser ha de canviar el discurs. Enrere queda la pintoresca vila referent de cuina marinera, donem la benvinguda a un popurri, potser ens agermanem amb Vic, zona reconeguda pel seu porc.
Qui sap, amics! Fa uns anys enrere ningú donava un duro pels vermuts i ara tots manyes a tenir-ne unes ampolles i un bon assortiment denllaunats per oferir a migdia.
Us explicaré la gestació de les jornades de les tapes a la nostra vila. El gremi de restauradors va posar en un compromís lEscola dHoteleria, li va demanar que valorés les elaboracions dels que volien participar, per fer una tria. Una patata calenta per als professors, entre els quals em trobava. Era complicat perquè ningú no tenia afany de ser un Risto Mejide, primer perquè allò era una cosa seriosa i no un reality, i segon que per valorar shaurien destablir unes bases marcades i no nhi havia.
En aquell moment ens en vam sortir fent una valoració i una sèrie de recomanacions, dintre de les quals convidàvem, amb molta diplomàcia, els membres de lassociació perquè marquessin uns mínims, tot i que sabíem que el temps i els clients eren els millors jutges. Daixò han passat uns anys, les tapes estan pertot arreu, i tothom sapunta a fer-ne per inèrcia. Ja ho deia lavi, el més tonto fa rellotges!. Doncs això, trobem tapes a restaurants, pizzeries, frankfurts, cafeteries, tendes gourmet... És un tot shi val gastronòmic! Però he de dir que fa patxoca.
Qui ha dit que les tapes són exclusives dels bars, tabernes i altres llocs de vermut?
Deu ser que som tan moderns que seguim la tendència Bulliniana dels snacks o dels tastets dallò que els daltes volades anomenen menú degustació.
Seguim xorrant, que ja arribem al gall, com diria el pare! Va, centrem-nos en el marc, La mar de tapes, que es dóna a una vila marinera com la de Cambrils, on la gastronomia va ser un gran fonament del turisme fa uns anys i que ara trontolla de base.
Amollem cable! Fem un passeig per les tapes i per allò que durant aquests dies ens han presentat, analitzem-ho de manera constructiva. Fent un buidatge de la informació, podeu constatar que les tapes fetes amb productes autòctons, posem el cas de loli doliva o el peix, estan en un percentatge molt minoritari. Daquest peix, les espècies representades es concentren en bacallà, salmó, gambes, cigales i llagostins, així com diversos cefalòpodes (calamar i sépia). Salvem una mica la parada perquè hi ha una tapa amb lluç i de palangre!
La resta de loferta se centra en platillos amb derivats del porc, en especial les elaboracions en què destaca el bacon i la botifarra. No valorem si és bo o dolent, perquè tothom fa el que pot, però sí ens diu moltes coses aquesta fotografia, sobretot del que oferim, del que venem de cara en fora.
Podem canviar el discurs, crec que la gent de turisme està equivocada o potser ha de canviar el discurs. Enrere queda la pintoresca vila referent de cuina marinera, donem la benvinguda a un popurri, potser ens agermanem amb Vic, zona reconeguda pel seu porc.
Qui sap, amics! Fa uns anys enrere ningú donava un duro pels vermuts i ara tots manyes a tenir-ne unes ampolles i un bon assortiment denllaunats per oferir a migdia.