Enfoqueu aquí, que el Papa trepitja Sarajevo!
He de parlar del papa Francesc i no en tinc cap ganes. He de parlar de com va venir a Sarajevo i no en tinc cap ganes. He de parlar de com els mitjans de comunicació només van fer referència a la guerra de fa 20 anys, que el país està dividit, que aquí van matar Franz Ferdinand i va començar la Primera Guerra Mundial. Ah! i que Sarajevo és la Jerusalem dEuropa, cruïlla de cultures I no en tinc cap ganes. Em fa mandra.
El Papa va venir el 6 de juny, va passar el dia per aquí. Sel veia un home amb molt bon cor, amb molt bones intencions. va donar el missatge que volia donar, va posar el focus mediàtic sobre Bòsnia i Hercegovina, va demanar als poders eclesiàstics catòlics que practiquessin el perdó, que un cardenal que no practica amb lexemple és només un estaquirot (més o menys). Va fer tot això i va tornar a casa.
Amb ell van venir i marxar desenes de milers de pelegrins, provinents sobretot de Croàcia, i periodistes àvids de poder treure informació sense moures del centre de Sarajevo. És clar que no tots són iguals, però per molt que tinguin tota la intenció del món de fer un retrat més real i exempt de tòpics, com ho fas amb 48 o 24 hores sobre el terreny? Em fa mandra parlar de periodistes llençats amb paracaigudes sobre la ciutat amb un kit de supervivència i alguns, amb sort, unes coordenades. I amb una missió per complir, on el més valuós era la velocitat i no la qualitat.
El Papa Francesc defensa lentrada de Bòsnia a la Unió Europea. La meva companya de casa, la Biljana el va veure passar muntat en el Papamòbil davant del Piccolo Mondo, el restaurant on treballa. Les propines són generoses i gràcies a elles cada mes pot pagar el lloguer. Després de veurel, va trucar emocionada la seva parella, es va posar a plorar, la Biljana, una noia de camp, forta, optimista i que doesnt give a shit sobre el que laltra gent pensi della. La Biljana es va emocionar perquè va creure en la bondat daquell home que la saludava, lesperança es va fer un forat en el seu cor i per telèfon podia escoltar com deia: potser sí que alguna cosa canviarà, potser sí que aquest home ens pot ajudar. La Biljana, dorigen serbi, ortodoxa, de Prijedor, va veure un home que la pot ajudar a tirar endavant el seu país, i la gent que hi viu no va veure el màxim representant del cristianisme, argentí que viu a Roma, només va veure lessència.
La Biljo va pensar igual que les dones musulmanes que es van passar 2 hores plantades davant la catedral per poder veure el Papa, ja que no podien entrar a la missa popular, on es volia llençar el missatge de pau i germanor entre veïns, perquè per entrar-hi havies de sol·licitar-ho a la teva parròquia i, clar, si ets musulmana per on para la teva parròquia? Elles van veure una oportunitat en aquesta visita, una escletxa per on cridar al món: no som una guerra, no som un reguitzell danècdotes escabroses, som persones que necessitem una ajuda que no es pot donar amb dos dies i que vol de paciència, temps, coneixement del terreny i escolta per solucionar-ho darrel.
El Papa ja ha marxat i aquí tot segueix igual. Queda aquesta escletxa i esperança que va impregnar algunes persones i que, espero, es mantingui, perquè això fa treure la mandra. Mir vama, la pau sigui amb tu.
Visita del Papa Francesc a Sarajevo el passat 6 de juny