Ficció real
Aquest mes de gener els noticiaris anunciaven que vehicles de la gendarmeria francesa havien travessat la frontera perseguint a uns suposats narcotraficants. El vehicle fugat va aconseguir arribar al Maresme, els Mossos van utilitzar fins i tot un helicòpter per tal de trobar-los, cosa que no va ser possible. La crònica de lepisodi semblava estar extreta del llibre Narcolepsia (editorial Alrevés, 2012), lexcel·lent novel·la del cambrilenc Jordi Ledesma Álvarez (1979). El llibre relata la vida dun traficant de drogues barceloní que comença la seva carrera treballant per a clans de gitanos de la Barceloneta pels volts de les olimpíades de 1992. El detall i el coneixement amb què Ledesma descriu els indrets combinat amb la seva habilitat amb el llenguatge, fan que la novel·la mantingui un interès constant i transmeti una enorme dosi de realitat. El llarg periple delictiu del Perla transcorre majoritàriament en làmbit metropolità, però de forma secundària el Camp de Tarragona també hi és present, com és el cas de les xarxes de prostitució i el seu vincle amb el món de la droga. El Cambrils de fa pocs anys també hi apareix esporàdicament. Escala de llanxes de narcotraficants, magatzems amb decomisos i guàrdies civils corruptes. Déu nhi do. El paper de les comarques tarragonines era el dentrada de mercaderies, sobretot per la zona del Delta de lEbre. El llibre de Ledesma relata amb un gran realisme com als anys 90 Espanya es configura en la principal entrada de droga a Europa, tal i com és actualment. El mateix tema que recentment ha argumentat lexitosa pel·lícula El Niño, en aquell cas a la zona de lestret de Gibraltar. Aquest tipus de produccions ens fan adonar que sovint ens empassem tota mena de films sobre el narcotràfic americà i ens fa oblidar del que passa al costat de casa nostra. Precisament, Narcolepsia actualment sestà venent a Mèxic, on està rebent una bona acceptació.
Qualsevol producció ambientada en el nostre municipi feta amb la qualitat de Ledesma, sempre és una bona notícia. Lautor cambrilenc resulta valent en descriure una realitat incòmoda i incompatible amb la imatge que volem vendre de la Costa Daurada. Precisament per això dirigents benpensants lhan criticat i lhan titllat de tenir una ment novel·lesca. No hi ha més cec que el que no hi vol veure. Quan una novel·la qüestiona la percepció pública del narcotràfic vol dir que existeix alguna anomalia sobre laccés a la informació. En aquest àmbit, si ladministració ha de triar entre la possibilitat dalarmar la població o tenir-la desinformada deliberadament, sempre opten per la segona opció. És una de les lleis dor del governant. Sobre la política informativa dels cossos de seguretat, és per fer-ne una tesi darrere laltra. En ocasions grans dispositius policials no generen cap comunicat, mentre que quan convé la detenció dun petit camell es publica a tots els mitjans.
Desconeixem el final exacte de loperació policial amb la qual començava larticle. Suposem que si un mitjà hagués aconseguit imatges de la persecució policial, la notícia hauria tingut més ressò. Sorprèn que un episodi així no generi el típic vídeo de mòbil. Però ens hem dacontentar a deduir que en aquest cas la no informació significa que loperació va fracassar i els perseguits van escapar. Com alguns dels personatges de Jordi Ledesma.
Qualsevol producció ambientada en el nostre municipi feta amb la qualitat de Ledesma, sempre és una bona notícia. Lautor cambrilenc resulta valent en descriure una realitat incòmoda i incompatible amb la imatge que volem vendre de la Costa Daurada. Precisament per això dirigents benpensants lhan criticat i lhan titllat de tenir una ment novel·lesca. No hi ha més cec que el que no hi vol veure. Quan una novel·la qüestiona la percepció pública del narcotràfic vol dir que existeix alguna anomalia sobre laccés a la informació. En aquest àmbit, si ladministració ha de triar entre la possibilitat dalarmar la població o tenir-la desinformada deliberadament, sempre opten per la segona opció. És una de les lleis dor del governant. Sobre la política informativa dels cossos de seguretat, és per fer-ne una tesi darrere laltra. En ocasions grans dispositius policials no generen cap comunicat, mentre que quan convé la detenció dun petit camell es publica a tots els mitjans.
Desconeixem el final exacte de loperació policial amb la qual començava larticle. Suposem que si un mitjà hagués aconseguit imatges de la persecució policial, la notícia hauria tingut més ressò. Sorprèn que un episodi així no generi el típic vídeo de mòbil. Però ens hem dacontentar a deduir que en aquest cas la no informació significa que loperació va fracassar i els perseguits van escapar. Com alguns dels personatges de Jordi Ledesma.