Indian Pacific, Red Seats i pel·lícules de terror
He de reconèixer que una vegada superada la por a tenir por dintre dun avió, aquest mitjà és el més pràctic per arribar en poc temps a un destí llunyà. Les vistes que et proporciona i la sensació que el món és ben petit, ara sóc a Cambrils i aquesta nit a Los Angeles, és una experiència increïble. Si a més li sumes els calmants de quan encara et feia respecte volar, la vivència puja de nivell: estic en una nau espacial, flotant enmig dels núvols, nooo, estic dintre un núvol i volo pels aires, nooo ara sóc un núvol jo i zzzzzz!.
La màxima pega és el temps despera, controls de passatgers, controls de maletes calla que això és més pastós, és sòlid, líquid, gasós? Bufff dónam el ganivet de 30 centímetres que mhavia amagat i millor em tallo les venes abans de pujar!. És el preu que sha de pagar a canvi de les facilitats del paràgraf anterior.
El món dels avions és inesgotable per això us parlaré del tren. Si es té temps i es vol gaudir del camí en la mateixa proporció que del destí, és una bona opció. El viatge més llarg que he fet ha estat amb lIndian Pacific a Austràlia. Aquest tren travessa horitzontalment el país, de Sydney a Perth, durant 4 dies i 3 nits. Recorre 4.352 quilòmetres a uns 85 km/hora. Us sembla lent? A mi em va semblar perfecte quan vam estar aturats 3 hores esperant que reparessin les vies. LIndian Pacific travessa el desert, fa quatre parades, entre elles lúnica ciutat és Adelaida i la més interessant és enmig denlloc, Cook, on les quatre barraques que hi ha shan construït expressament per a lassistència daquest tren. En un recorregut tan proveït de vida salvatge i supervivència com desproveït de civilització, és habitual topar-se amb bocins de via destrossats que la mateixa tripulació ha darreglar. Imagina si et trobessis aquests problemes anant a més de 85 km/h.
Aquest és un viatge per gaudir del camí, sense presses i sense internet ni cobertura. Què esperàveu? Esteu enmig del desert! El millor que es pot fer és contemplar les magnífiques sortides i postes de sol; les bandades docells; els canvis de paisatge, perquè sí, és desert, però no tot és igual: hi ha terres vermells i arbres de diferents verds; els camells salvatges corrent; els cangurs que fan el mateix a la seva manera. I de portes cap a dintre, viure lexperiència del teu Red Seat, el més barat, que ofereix un seient mitjanament còmode per dormir i laccés al vagó del bar Matilda. Ets la classe baixa, a la qual els del Platinum i els del Gold, amb els seus vagons amb llits i restaurants, hi tenen accés, però no a linrevés. Amb els teus companys de Red Seat, comparteixes vivències, roncs i olors. Uns utilitzen el tren per transportar el seu cotxe, daltres per tornar a casa perquè no els agrada volar i daltres amb lemoció de començar una nova aventura en aquest cas a Perth, ciutat que ja coneixes i et fa gràcia veure les expectatives dels qui lesperen per primera vegada.
I de sobte el cambrer del Matilda, aquell senyor tan amable, el de les dents negres, el que thavia regalat galetes-coala, thavia dit Nice socks i thavia fet un sopar especial, tot i no tenir diners per pagar-lo, se tacosta quan ja han apagat els llums del vagó per dir-te Good night, Anna; have nice dreams, i et recorre un calfred i et preguntes si aquest viatge es convertirà en una pel·li de terror per a adolescents Però això ja és una altra història
La màxima pega és el temps despera, controls de passatgers, controls de maletes calla que això és més pastós, és sòlid, líquid, gasós? Bufff dónam el ganivet de 30 centímetres que mhavia amagat i millor em tallo les venes abans de pujar!. És el preu que sha de pagar a canvi de les facilitats del paràgraf anterior.
El món dels avions és inesgotable per això us parlaré del tren. Si es té temps i es vol gaudir del camí en la mateixa proporció que del destí, és una bona opció. El viatge més llarg que he fet ha estat amb lIndian Pacific a Austràlia. Aquest tren travessa horitzontalment el país, de Sydney a Perth, durant 4 dies i 3 nits. Recorre 4.352 quilòmetres a uns 85 km/hora. Us sembla lent? A mi em va semblar perfecte quan vam estar aturats 3 hores esperant que reparessin les vies. LIndian Pacific travessa el desert, fa quatre parades, entre elles lúnica ciutat és Adelaida i la més interessant és enmig denlloc, Cook, on les quatre barraques que hi ha shan construït expressament per a lassistència daquest tren. En un recorregut tan proveït de vida salvatge i supervivència com desproveït de civilització, és habitual topar-se amb bocins de via destrossats que la mateixa tripulació ha darreglar. Imagina si et trobessis aquests problemes anant a més de 85 km/h.
Aquest és un viatge per gaudir del camí, sense presses i sense internet ni cobertura. Què esperàveu? Esteu enmig del desert! El millor que es pot fer és contemplar les magnífiques sortides i postes de sol; les bandades docells; els canvis de paisatge, perquè sí, és desert, però no tot és igual: hi ha terres vermells i arbres de diferents verds; els camells salvatges corrent; els cangurs que fan el mateix a la seva manera. I de portes cap a dintre, viure lexperiència del teu Red Seat, el més barat, que ofereix un seient mitjanament còmode per dormir i laccés al vagó del bar Matilda. Ets la classe baixa, a la qual els del Platinum i els del Gold, amb els seus vagons amb llits i restaurants, hi tenen accés, però no a linrevés. Amb els teus companys de Red Seat, comparteixes vivències, roncs i olors. Uns utilitzen el tren per transportar el seu cotxe, daltres per tornar a casa perquè no els agrada volar i daltres amb lemoció de començar una nova aventura en aquest cas a Perth, ciutat que ja coneixes i et fa gràcia veure les expectatives dels qui lesperen per primera vegada.
I de sobte el cambrer del Matilda, aquell senyor tan amable, el de les dents negres, el que thavia regalat galetes-coala, thavia dit Nice socks i thavia fet un sopar especial, tot i no tenir diners per pagar-lo, se tacosta quan ja han apagat els llums del vagó per dir-te Good night, Anna; have nice dreams, i et recorre un calfred i et preguntes si aquest viatge es convertirà en una pel·li de terror per a adolescents Però això ja és una altra història