Necessito TEMPS
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Crec que era Joan Lluís Bozzo qui deia en una entrevista que ell no tenia la sensació que el TEMPS passés de pressa perquè havia après a avorrir-se. Segurament és tota una fita en el TEMPS que vivim on sembla que la distribució de minuts, hores, dies i mesos és insuficient per poder fer tot el que pretenem. La sensació vertiginosa que tinc a vegades és la d'una cursa d'alta muntanya, com si em transmutés en un Kilian Jornet de fireta, però abocat a superar contínuament reptes, a pujar i baixar cims i muntanyes que ens apareixen al davant i que no puc esquivar perquè si no cauria al precipici. No sé quina deu ser la premissa del TEMPS actual que fa que no vulguem contemplar la possibilitat d'aturar-nos i retirar-nos de la cursa, i que quasi preferim fotre'ns abisme avall que renunciar a arribar a una meta que moltes vegades no sabem ni on és.
A mi m'agradaria poder trobar la fórmula per calcular el ritme ideal, per trobar la cadència que estableix el meu TEMPS perfecte, però deu ser tan difícil com esbrinar amb quins paràmetres es mou l'univers, ni massa lent per no existir, ni massa ràpid per autodestruir-se. Tot això ho penso avui, que he anat als lavabos d'un bar i m'agradaria saber qui calcula el TEMPS que dura el llum encès amb aquests dispositius automàtics, perquè no sé com s'ho fa, però sempre s'apaga el llum quan no has acabat la necessitat bàsica que t'ha portat allà i et quedes a les fosques amb una sensació d'impotència i de patetisme i pensant necessitava més TEMPS i intentant arribar amb la mà que et queda lliure a l'interruptor.
A mi m'agradaria poder trobar la fórmula per calcular el ritme ideal, per trobar la cadència que estableix el meu TEMPS perfecte, però deu ser tan difícil com esbrinar amb quins paràmetres es mou l'univers, ni massa lent per no existir, ni massa ràpid per autodestruir-se. Tot això ho penso avui, que he anat als lavabos d'un bar i m'agradaria saber qui calcula el TEMPS que dura el llum encès amb aquests dispositius automàtics, perquè no sé com s'ho fa, però sempre s'apaga el llum quan no has acabat la necessitat bàsica que t'ha portat allà i et quedes a les fosques amb una sensació d'impotència i de patetisme i pensant necessitava més TEMPS i intentant arribar amb la mà que et queda lliure a l'interruptor.