Sense els meus fills, la meva casa estaria neta i la meva cartera plena...
Realment quan algú es planteja tenir fills, el primer i primordial és tenir-ho molt clar, és a dir, lluny de tota gestió, necessitat o interès, és tenir-ho molt clar! No tenir cap dubte que el que més vull en aquest món és tenir un fill. Un fill per damunt de tot i tenir clar que el que vull és fer un pas més en el meu creixement com a persona.
Quan un té un fill ha danar amb molta cura que no sigui el substitut duna vida poc plena o duna projecció personal, és a dir, tinc un fill perquè sigui allò que jo no mhe atrevit a ser.
Això comença per fer-se responsable de les coses que no faig bé. És a dir, si jo sé que no tinc una hàbits molt adequats, cal que abans de tenir un fill treballi per millorar-ho, si ja està en camí, ja començarà a tenir unes necessitats que faran que els canviïs. Per exemple durant lembaràs tota dona necessita descans i alimentació adequada, hores de son i dieta variada. Quan arriba el nadó cal alimentar-lo de la mateixa manera i no deixar que amics, veïns, companys i no companys opinin i diguin el que no els pertoca, entre altres coses perquè el fill ve amb mi a casa. Així que els consells de les persones alienes o no coneixedores de la nostra realitat no cal escoltar-los gaire. Una vegada una llevadora em va recomanar que després dun consell popular que no acabés de tenir clar el que podia fer era preguntar: ah sí? I per què? Si la resposta era convincent per a mi, endavant i si no, doncs que no en fes cas. Realment crec que és un bon consell!
A casa nostra vindran els maldecaps que no tinguem treballats prèviament, però també les gratificacions, les recompenses, les alegries i les diversions. Així que tinguem clar que ens desordenaran la casa i ens buidaran la butxaca, però ompliran damor el nostre cor!
Quan un té un fill ha danar amb molta cura que no sigui el substitut duna vida poc plena o duna projecció personal, és a dir, tinc un fill perquè sigui allò que jo no mhe atrevit a ser.
Això comença per fer-se responsable de les coses que no faig bé. És a dir, si jo sé que no tinc una hàbits molt adequats, cal que abans de tenir un fill treballi per millorar-ho, si ja està en camí, ja començarà a tenir unes necessitats que faran que els canviïs. Per exemple durant lembaràs tota dona necessita descans i alimentació adequada, hores de son i dieta variada. Quan arriba el nadó cal alimentar-lo de la mateixa manera i no deixar que amics, veïns, companys i no companys opinin i diguin el que no els pertoca, entre altres coses perquè el fill ve amb mi a casa. Així que els consells de les persones alienes o no coneixedores de la nostra realitat no cal escoltar-los gaire. Una vegada una llevadora em va recomanar que després dun consell popular que no acabés de tenir clar el que podia fer era preguntar: ah sí? I per què? Si la resposta era convincent per a mi, endavant i si no, doncs que no en fes cas. Realment crec que és un bon consell!
A casa nostra vindran els maldecaps que no tinguem treballats prèviament, però també les gratificacions, les recompenses, les alegries i les diversions. Així que tinguem clar que ens desordenaran la casa i ens buidaran la butxaca, però ompliran damor el nostre cor!