Denominar la plaça de la Vila
El criteri en la designació dels diferents elements de la topografia urbana pateix sovint dinconsistències i arbitrarietats que fan que sigui, a vegades, força discutible. Daixò, només en el cas de Cambrils, nompliríem un llibre sencer. Dençà el segle xix, alguns dels noms de vies urbanes han estat fortament associats als diferents règims de govern de lEstat. Del temps de la dictadura de Franco, encara hi queda el nom de lactual plaça dEspanya. Com ja hem explicat en diverses ocasions (vegeu el reportatge que vam publicar a la Revista Cambrils número 445, lagost de 2008), una de les primeres accions dutes a terme després de lentrada dels militars franquistes a Cambrils el 15 de gener de 1939 va ser el canvi de la denominació de laleshores plaça de la República, un fet que es repetí en diferents poblacions del país, probablement formant part dun programa de política de la memòria. Durant segles, aquest espai havia estat lúnica plaça existent a Cambrils i se lanomenava simplement la Plaça, plaça de la Vila o plaça Major. Val a dir que abans no era corrent posar noms oficials a les vies urbanes i les denominacions eren fixades pel costum dels mateixos habitants. No va ser fins al segle xix, amb laparició de les ideologies polítiques i la construcció dels estats nacionals, que es van començar a batejar les vies principals amb noms ideològicament connotats. La plaça de la Vila va tindre, des daleshores, diferents noms oficials, però no populars. Per ordre cronològic: plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça dEspanya. Lassociació de cada un daquests noms amb les circumstàncies del moment històric que els va generar em motiva a pensar que lapel·latiu dEspanya no fa referència a la realitat complexa i actual daquest estat, sinó només a la manera com sentenia en aquell moment del 1939, en què imperava el falangisme i el primer franquisme.
Quan el 1977 van ser canviats els noms de les vies urbanes relacionats amb la dictadura, la denominació de la plaça va persistir. No obstant això, en diferents ocasions sha proposat a lAjuntament lanul·lació daquell acte dapel·lació del 1939 sobre lespai públic més antic de la vila, sempre sense èxit. Lúltima vegada que això va succeir va ser el novembre del 2008. Alguns regidors van destacar que el canvi de nom era inoportú. Com es mesura la inoportunitat? Lalcalde daleshores va reblar el clau declarant que el nom dEspanya no lofenia. A mi tampoc; només mofèn el motiu en lorigen de lapel·lació i el fet que sho digui la plaça més històrica de la nostra població. Es discuteix el concepte del nom o es discuteix lorigen que el va motivar? Cal insistir en el fet que els ocupants de la guerra havien imposat un nom sobre un espai històric i popular, bo i substituint un altre nom, plaça de la República, que també havia estat imposat uns anys abans. Aquella designació implicava que lapel·latiu dEspanya estava carregat dun marcat component simbòlic associat a un règim totalitarista. Per tant, el nom de la plaça no és un homenatge o un reconeixement a lEstat democràtic actual replantejat després de la Transició. És un nom que predica més aviat que refereix. Sens dubte, no es pot ignorar el que hi ha darrere de lacte de denominar.
Amb la perspectiva dels anys, en el moment daquell debat a lAjuntament, el govern municipal volia evitar un conflicte didentitats, que, finalment qui ho havia de dir, ha esclatat per altres circumstàncies en làmbit de tot el país. Ara, en un context molt diferent, em consta que es voldria proposar una altra iniciativa per reprendre la qüestió. Si convé, i fóra desitjable, es podria brindar el nom dEspanya a alguna altra via pública del municipi, aquesta vegada per una societat que viu en democràcia. Seria una manera de reconèixer els lligams amb els veïns peninsulars, la dependència política del nostre país amb lEstat o, simplement, per apel·lar a una idea de pobles hispànics. Novament, el govern municipal shaurà de plantejar aquest assumpte per dur a terme un acte de memòria real.
Quan el 1977 van ser canviats els noms de les vies urbanes relacionats amb la dictadura, la denominació de la plaça va persistir. No obstant això, en diferents ocasions sha proposat a lAjuntament lanul·lació daquell acte dapel·lació del 1939 sobre lespai públic més antic de la vila, sempre sense èxit. Lúltima vegada que això va succeir va ser el novembre del 2008. Alguns regidors van destacar que el canvi de nom era inoportú. Com es mesura la inoportunitat? Lalcalde daleshores va reblar el clau declarant que el nom dEspanya no lofenia. A mi tampoc; només mofèn el motiu en lorigen de lapel·lació i el fet que sho digui la plaça més històrica de la nostra població. Es discuteix el concepte del nom o es discuteix lorigen que el va motivar? Cal insistir en el fet que els ocupants de la guerra havien imposat un nom sobre un espai històric i popular, bo i substituint un altre nom, plaça de la República, que també havia estat imposat uns anys abans. Aquella designació implicava que lapel·latiu dEspanya estava carregat dun marcat component simbòlic associat a un règim totalitarista. Per tant, el nom de la plaça no és un homenatge o un reconeixement a lEstat democràtic actual replantejat després de la Transició. És un nom que predica més aviat que refereix. Sens dubte, no es pot ignorar el que hi ha darrere de lacte de denominar.
Amb la perspectiva dels anys, en el moment daquell debat a lAjuntament, el govern municipal volia evitar un conflicte didentitats, que, finalment qui ho havia de dir, ha esclatat per altres circumstàncies en làmbit de tot el país. Ara, en un context molt diferent, em consta que es voldria proposar una altra iniciativa per reprendre la qüestió. Si convé, i fóra desitjable, es podria brindar el nom dEspanya a alguna altra via pública del municipi, aquesta vegada per una societat que viu en democràcia. Seria una manera de reconèixer els lligams amb els veïns peninsulars, la dependència política del nostre país amb lEstat o, simplement, per apel·lar a una idea de pobles hispànics. Novament, el govern municipal shaurà de plantejar aquest assumpte per dur a terme un acte de memòria real.