La cultura no és tortura
Vivim en un país on just quan començàvem a gaudir dels serveis públics propis dun sistema democràtic, ja ens els començaven a retallar. La crisi és lexcusa dor per iniciar el seu desmantellament i així afavorir els interessos privats de sempre. Mentre la constitució suïssa va incorporar leducació musical com un dret dels ciutadans, aquí una estúpida LOMCE té previst convertir lassignatura de música en optativa. En nom de la sacrosanta rendibilitat, aquell mantra que es repeteix sempre quan es destina un sol euro a la cultura. Un austericidi pensat i planificat pels grans gurus de leconomia, els mateixos que no van saber predir lesclat de la bombolla. A Cambrils la ruleta de les retallades apunta lEscola Municipal de Música. Trenta anys de treball constant, de formació de generacions de joves, han convertit aquest centre docent en un referent a les nostres comarques i en un dels actius culturals bàsics del municipi. Tot i amb això la precarització de mitjans ha marcat aquesta escola, per on han passat milers de cambrilencs que shan enriquit culturalment i han contribuït a lenriquiment del municipi. No parlo deuros, ni de rubles. No es pot quantificar lexcel·lent contribució de lEscola de Música a lactivitat cultural del municipi i en conseqüència del país. A més daixò, de lescola han sorgit tota mena de professionals de la música, altres alumnes han format part de nombrosos projectes musicals i han contribuït amb nombroses formacions locals de tot tipus.
Lepisodi de lEscola de Música de Cambrils torna a ser exemple de la mala gestió dels anys de labundància. Em sembla aberrant que amb un faraònic auditori a mitges, avui en dia es plantegi el tancament de lescola, que ocupa en precari unes instal·lacions de més de mig segle. Un contrasentit igualment de sorprenent amb lactual deriva ostentosa i artificial que ha tingut el Festival de Música. LAjuntament de Cambrils altre cop torna a fer prevaldre els interessos dun promotor per davant dels projectes arrelats al municipi. Lactual amenaça de tancament de lescola coincideix amb notícies com la cessió dinstal·lacions municipals i 45.000 euros al World Dance Sport. Sembla un acudit de mal gust. Per contrarestar-ho, ens oferiran unes burdes argumentacions sobre la famosa rendibilitat i ens titllaran lEscola de Música com un luxe. Per trobar luxes, us recomano consultar els pressupostos municipals, on lamentablement no apareixen detallats els sous dels regidors, ni del Patronat de Turisme, però sí despeses tan necessàries com 113.000 euros en comunicació, representació i protocol o els 179.430 euros per a programari dels ordinadors. En aquest conflicte laboral lAjuntament torna a fer gala de la poca capacitat de negociació i ha de ser el Tribunal Superior de Justícia el que ha de treure els colors a un consistori assetjat de casos perduts. De la manera com es va acabar el cas de lERO, molts ciutadans encara no entenem on estava la mesura destalvi. Tenir mà esquerra i empatia són qualitats necessàries en un conflicte com el de lEscola de Música. Encara que fos una mesura temporal, tancar un centre com aquest tindria unes conseqüències molt difícils de reparar. Lescola és el que és avui en dia gràcies a lesforç continuat danys de molts professionals, pares, mares i alumnes que deixen empremta al nostre municipi. Ja cal que el consistori sesforci per negociar una solució que eviti el tancament. Cambrils no es pot permetre quedar-se sense Escola de Música.
Lepisodi de lEscola de Música de Cambrils torna a ser exemple de la mala gestió dels anys de labundància. Em sembla aberrant que amb un faraònic auditori a mitges, avui en dia es plantegi el tancament de lescola, que ocupa en precari unes instal·lacions de més de mig segle. Un contrasentit igualment de sorprenent amb lactual deriva ostentosa i artificial que ha tingut el Festival de Música. LAjuntament de Cambrils altre cop torna a fer prevaldre els interessos dun promotor per davant dels projectes arrelats al municipi. Lactual amenaça de tancament de lescola coincideix amb notícies com la cessió dinstal·lacions municipals i 45.000 euros al World Dance Sport. Sembla un acudit de mal gust. Per contrarestar-ho, ens oferiran unes burdes argumentacions sobre la famosa rendibilitat i ens titllaran lEscola de Música com un luxe. Per trobar luxes, us recomano consultar els pressupostos municipals, on lamentablement no apareixen detallats els sous dels regidors, ni del Patronat de Turisme, però sí despeses tan necessàries com 113.000 euros en comunicació, representació i protocol o els 179.430 euros per a programari dels ordinadors. En aquest conflicte laboral lAjuntament torna a fer gala de la poca capacitat de negociació i ha de ser el Tribunal Superior de Justícia el que ha de treure els colors a un consistori assetjat de casos perduts. De la manera com es va acabar el cas de lERO, molts ciutadans encara no entenem on estava la mesura destalvi. Tenir mà esquerra i empatia són qualitats necessàries en un conflicte com el de lEscola de Música. Encara que fos una mesura temporal, tancar un centre com aquest tindria unes conseqüències molt difícils de reparar. Lescola és el que és avui en dia gràcies a lesforç continuat danys de molts professionals, pares, mares i alumnes que deixen empremta al nostre municipi. Ja cal que el consistori sesforci per negociar una solució que eviti el tancament. Cambrils no es pot permetre quedar-se sense Escola de Música.