Laura Palmer, 25 anys després
Aquests darrers mesos els fanàtics de David Lynch han estat esperant el vaticini que el mateix director va poar en guió ara fa 25 anys a lemblemàtica sèrie Twin Peaks: Laura Palmer li xiuxiuejava a cau dorella a un joveníssim Kyle MacLachlan, en el paper de lagent Dale Cooper: ens tornarem a veure daquí a vint-i-cinc anys. Malgrat la profecia, el projecte segueix tan tancat com va quedar. El cadàver de Laura Palmer no ha tornat de les ombres per regirar consciències com ho va fer en lemblemàtica sèrie de televisió.
Twin Peaks va canviar la manera de realitzar ficció televisiva. A la llarga, les sèries desenvolupen el seu llenguatge per aproximar-se al cinema, i la línia que defineix un producte o altre cada vegada costa més de recórrer. Lynch va ser un visionari en aquest sentit; des dels títols de crèdit al seu revolucionari i polèmic final, Twin Peaks, va resultar un abans i un després en la producció de ficció televisiva. Es va emetre a la cadena ABC als 90. 30 episodis que van donar peu a tot un imaginari iconogràfic propi del director i que hem recuperat en diverses formes des de llavors de la música a les tasses de cafè que se serveixen a Twin Peaks. La història es va centrar en el desenvolupament i conseqüències de la mort de Laura Palmer, conduïdes pel detectiu i agent Dale Cooper, en un petit poble del nord dEstats Units, Twin Peaks. La dilatació temporal, latmosfera i el suspens van captivar i hipnotitzar grans nivells daudiència, que van decaure lleugerament a la meitat de la segona temporada i van tornar a lalça quan la trama saproximava al final. Lynch va introduir de manera excel·lent el concepte de coralitat que ara estem tan acostumats a veure: tots els membres de Twin Peaks tenien la seva trama, la seva història i semblava que lúnic element que les unia totes era, precisament, un protagonista mort: el cadàver de la noia. A mesura que va avançar la trama les respostes van acabar desembocant a més preguntes. I les noves preguntes a respostes encara més complexes i il·lògiques.
Però Lynch va saber portar de manera magistral el motiu principal de la sèrie: una atmosfera que dictava una nova manera dexplicar històries en televisió, basada en el secret, el suspens, la profunditat psicològica de personatges i la confecció dun entramat de trames dins de trames que ha aconseguit sobreviure, encara a boca de molts, fins a 25 anys després.
Twin Peaks va canviar la manera de realitzar ficció televisiva. A la llarga, les sèries desenvolupen el seu llenguatge per aproximar-se al cinema, i la línia que defineix un producte o altre cada vegada costa més de recórrer. Lynch va ser un visionari en aquest sentit; des dels títols de crèdit al seu revolucionari i polèmic final, Twin Peaks, va resultar un abans i un després en la producció de ficció televisiva. Es va emetre a la cadena ABC als 90. 30 episodis que van donar peu a tot un imaginari iconogràfic propi del director i que hem recuperat en diverses formes des de llavors de la música a les tasses de cafè que se serveixen a Twin Peaks. La història es va centrar en el desenvolupament i conseqüències de la mort de Laura Palmer, conduïdes pel detectiu i agent Dale Cooper, en un petit poble del nord dEstats Units, Twin Peaks. La dilatació temporal, latmosfera i el suspens van captivar i hipnotitzar grans nivells daudiència, que van decaure lleugerament a la meitat de la segona temporada i van tornar a lalça quan la trama saproximava al final. Lynch va introduir de manera excel·lent el concepte de coralitat que ara estem tan acostumats a veure: tots els membres de Twin Peaks tenien la seva trama, la seva història i semblava que lúnic element que les unia totes era, precisament, un protagonista mort: el cadàver de la noia. A mesura que va avançar la trama les respostes van acabar desembocant a més preguntes. I les noves preguntes a respostes encara més complexes i il·lògiques.
Però Lynch va saber portar de manera magistral el motiu principal de la sèrie: una atmosfera que dictava una nova manera dexplicar històries en televisió, basada en el secret, el suspens, la profunditat psicològica de personatges i la confecció dun entramat de trames dins de trames que ha aconseguit sobreviure, encara a boca de molts, fins a 25 anys després.