Deixo el PSC
Me'n vaig amb tristesa del partit en el que em vaig incorporar fa vuit anys, el partit del meu pare. Per això, malgrat la meva marxa, que es produeix amb totes les conseqüències, sempre em sentiré vinculat emocionalment als sentiments socialistes i d'esquerres. I per això, encara que profundament decepcionat, arxivo amb estima i respecte el carnet que he portat al cor.
Hi va haver un temps en el que el PSC Cambrils va ser una eina extraordinària a favor de la societat cambrilenca. Sempre ho vaig sentir així. Especialment en els pitjors moments, en els que els nostres companys, per diferents desavinences ideològiques i de lideratge eren apartats del partit. Però me'n vaig perquè, a diferència d'ells, he arribat a la conclusió definitiva de que no hi ha cap possibilitat de canviar les coses des de dins i de que el PSC Cambrils, la seva estructura, els seus abnegats militants i la seva generosa i patriota base local estan segrestats per la inamovible cúpula dirigent, una cúpula que ha traït els nostres valors i les nostres idees.
Alfonso Arcelin, Ricardo Recuerda, Juan Pablo Casquero, Rosa López Portilla, Ana Miranda, Ana Larrañaga, Oliver Klein i un llarg seguici de cadàvers polítics que per desgràcia i només per mans de l'aparell del partit i, sobretot, de l'actual direcció imposada a dit, ha degradat la paraula socialisme a Cambrils. Però això, per desgràcia, és ja història. Història passada.
Avui, l'arraconament d'algunes d'aquestes figures, i l'oblit d'unes altres, però sobretot l'abandonament de les seves idees i polítiques, dels nostres principis i valors, m'han arribat a fer prendre aquesta decisió, com al seu dia ja la van prendre Anna Pelaez, Dani Pallejà i, com no, el nostre alcalde socialista Robert Benaiges, pesi a qui li pesi de l'actual direcció.
Avui, fora del PSC, em sento més a prop dels ciutadans de Cambrils i em sento millor per a poder treballar per a la meva ciutat, sense lligams, sense amiguisme i sense favors, solament amb la ment i les mans netes per a fer per i per a Cambrils.
Una decisió així no es pren en dos dies. Acumulo mesos de penoses reflexions, ja no em reconec en les polítiques del PSC i no em reconec, precisament, perquè jo segueixo creient en els mateixos principis que van inspirar els nostres millors dies.
No ha estat l'ímpetu, ni la reacció davant unes traicions concretes, i molt menys el maltractament personal, les que m'han precipitat fora del partit. Es tracta d'una decisió llargament meditada que obeeix a estrictes raons morals i polítiques. L'actitud de la cúpula del partit davant la imposició d'una gestora, d'una executiva i al final la imposició d'una alcaldable ha estat la gota que ha fet vesar el got. He intentat tan honesta com il·lusament, juntament amb d'altres, detenir des de dins aquesta deriva. No ha estat possible. No ho heu volgut. Me'n vaig amb la consciència tranquil·la després d'haver topat amb el mur infranquejable de la realitat interna d'un partit que heu encartronat; els congressos sempre ben arreglats, les ponències polítiques convertides en paper mullat i la implacable maquinària del partit convertint-nos en dissidents, quan els veritables dissidents del PSC sou vosaltres. Fins aquí hem arribat.
A partir d'aquesta data deixo de ser del PSC de Cambrils i passo a ser un cambrilenc més, que buscarà la manera més adequada i eficaç per a fer sentir la seva veu a favor de Cambrils. I ho faré amb les esperances intactes, amb la il·lusió inquebrantable i amb la confiança plena en la capacitat de reacció que històricament ha demostrat el nostre poble.
Fernando Rodríguez Rubio
Hi va haver un temps en el que el PSC Cambrils va ser una eina extraordinària a favor de la societat cambrilenca. Sempre ho vaig sentir així. Especialment en els pitjors moments, en els que els nostres companys, per diferents desavinences ideològiques i de lideratge eren apartats del partit. Però me'n vaig perquè, a diferència d'ells, he arribat a la conclusió definitiva de que no hi ha cap possibilitat de canviar les coses des de dins i de que el PSC Cambrils, la seva estructura, els seus abnegats militants i la seva generosa i patriota base local estan segrestats per la inamovible cúpula dirigent, una cúpula que ha traït els nostres valors i les nostres idees.
Alfonso Arcelin, Ricardo Recuerda, Juan Pablo Casquero, Rosa López Portilla, Ana Miranda, Ana Larrañaga, Oliver Klein i un llarg seguici de cadàvers polítics que per desgràcia i només per mans de l'aparell del partit i, sobretot, de l'actual direcció imposada a dit, ha degradat la paraula socialisme a Cambrils. Però això, per desgràcia, és ja història. Història passada.
Avui, l'arraconament d'algunes d'aquestes figures, i l'oblit d'unes altres, però sobretot l'abandonament de les seves idees i polítiques, dels nostres principis i valors, m'han arribat a fer prendre aquesta decisió, com al seu dia ja la van prendre Anna Pelaez, Dani Pallejà i, com no, el nostre alcalde socialista Robert Benaiges, pesi a qui li pesi de l'actual direcció.
Avui, fora del PSC, em sento més a prop dels ciutadans de Cambrils i em sento millor per a poder treballar per a la meva ciutat, sense lligams, sense amiguisme i sense favors, solament amb la ment i les mans netes per a fer per i per a Cambrils.
Una decisió així no es pren en dos dies. Acumulo mesos de penoses reflexions, ja no em reconec en les polítiques del PSC i no em reconec, precisament, perquè jo segueixo creient en els mateixos principis que van inspirar els nostres millors dies.
No ha estat l'ímpetu, ni la reacció davant unes traicions concretes, i molt menys el maltractament personal, les que m'han precipitat fora del partit. Es tracta d'una decisió llargament meditada que obeeix a estrictes raons morals i polítiques. L'actitud de la cúpula del partit davant la imposició d'una gestora, d'una executiva i al final la imposició d'una alcaldable ha estat la gota que ha fet vesar el got. He intentat tan honesta com il·lusament, juntament amb d'altres, detenir des de dins aquesta deriva. No ha estat possible. No ho heu volgut. Me'n vaig amb la consciència tranquil·la després d'haver topat amb el mur infranquejable de la realitat interna d'un partit que heu encartronat; els congressos sempre ben arreglats, les ponències polítiques convertides en paper mullat i la implacable maquinària del partit convertint-nos en dissidents, quan els veritables dissidents del PSC sou vosaltres. Fins aquí hem arribat.
A partir d'aquesta data deixo de ser del PSC de Cambrils i passo a ser un cambrilenc més, que buscarà la manera més adequada i eficaç per a fer sentir la seva veu a favor de Cambrils. I ho faré amb les esperances intactes, amb la il·lusió inquebrantable i amb la confiança plena en la capacitat de reacció que històricament ha demostrat el nostre poble.
Fernando Rodríguez Rubio