V de Votar, V de Victòria
El dia 11 de setembre seré a la manifestació de la V a Barcelona. Serà la primera vegada que vaig a una manifestació per reclamar el dret a votar que vull com a ciutadana de Catalunya.
Vaig ser a la manifestació de juliol de 2010 en contra de la sentència de l'Estatut i d'ella vaig sortir amb un sentiment de tristesa. Tristesa perquè sabia que havíem arribat a un punt de no retorn, a un punt en què els catalans ens sentíem enganyats i traïts; havíem donat totes les passes legals necessàries per tenir més autogovern i finançament. I no havia servit de res.
A partir d'aquí, tot el què sabem. Des del govern de Madrid, amb una visió increïblement curta i errònia, sha tensat més i més la corda en contra d'una consulta que podria ser legal si hi hagués voluntat política. No han entès una aclaparadora majoria social que només reclamava votar, en els diversos sentits que permet la consulta i que ara, majoritàriament sinclinaran pel SI-SI, per la independència.
No sóc nacionalista. No m'agraden els nacionalismes que, d'una manera o altre, acaben excloent. Els meus pares eren andalusos que van fugir de la gana de la postguerra i van arribar a Catalunya per poder treballar. El castellà és el meu idioma matern i el faig servir indistintament del català, de manera natural, en la meva vida quotidiana. Viatjo sovint a Andalusia per veure la meva família. Bona gent que no entén el que els explico que està passant a Catalunya; que no entenen com pot ser que vulguem marxar d'una Espanya que ells consideren una. I els intento explicar que és precisament daixò, de l'Espanya unificadora, rància i jacobina que no reconeix ni respecta, del què fugim.
No sóc ingènua. També existeix una "catalanitat" rància equiparable a "lespanyolitat". Els poders econòmics no entenen de banderes i tant els fan les conseqüències que tinguin les seves polítiques sobre nosaltres. Hi ha corruptes a tota arreu. Però aquella Espanya a mi em va venir donada i la Catalunya que ve no. Jo puc i vull ser part activa de la seva construcció, de com crec que ha de ser un nou estat del segle XXI.
Em rebel·lo davant l'argument de que el socialisme i la defensa de la independència són incompatibles. O és que en un moment de la història no es va fundar un partit socialistes nacionals com lespanyol, francès o alemany? Doncs ara toca fundar el partit socialista català.
Em continuo sentint federalista. Dun federalisme que defensa el pacte entre iguals, sense tuteles, sense paternalismes. En la futura Catalunya estat propi, els catalans i les catalanes han de poder decidir, també, si volen federar-se amb qui més els convingui. Això, a l'actualitat, és impossible.
Per això, el proper 11 de setembre el món ha de saber que volem votar el nostre futur. Que no anem en contra de ningú, al contrari. Que lluitem per la consulta, per la independència i per construir un estat nou. I això no exclou, ans al contrari, continuar lluitant pels drets socials que ens pertanyen i que les dretes ràncies, la daquí i la d'allà, ens està robant.
V de Votar
V de Valentia
V de Victòria
Vaig ser a la manifestació de juliol de 2010 en contra de la sentència de l'Estatut i d'ella vaig sortir amb un sentiment de tristesa. Tristesa perquè sabia que havíem arribat a un punt de no retorn, a un punt en què els catalans ens sentíem enganyats i traïts; havíem donat totes les passes legals necessàries per tenir més autogovern i finançament. I no havia servit de res.
A partir d'aquí, tot el què sabem. Des del govern de Madrid, amb una visió increïblement curta i errònia, sha tensat més i més la corda en contra d'una consulta que podria ser legal si hi hagués voluntat política. No han entès una aclaparadora majoria social que només reclamava votar, en els diversos sentits que permet la consulta i que ara, majoritàriament sinclinaran pel SI-SI, per la independència.
No sóc nacionalista. No m'agraden els nacionalismes que, d'una manera o altre, acaben excloent. Els meus pares eren andalusos que van fugir de la gana de la postguerra i van arribar a Catalunya per poder treballar. El castellà és el meu idioma matern i el faig servir indistintament del català, de manera natural, en la meva vida quotidiana. Viatjo sovint a Andalusia per veure la meva família. Bona gent que no entén el que els explico que està passant a Catalunya; que no entenen com pot ser que vulguem marxar d'una Espanya que ells consideren una. I els intento explicar que és precisament daixò, de l'Espanya unificadora, rància i jacobina que no reconeix ni respecta, del què fugim.
No sóc ingènua. També existeix una "catalanitat" rància equiparable a "lespanyolitat". Els poders econòmics no entenen de banderes i tant els fan les conseqüències que tinguin les seves polítiques sobre nosaltres. Hi ha corruptes a tota arreu. Però aquella Espanya a mi em va venir donada i la Catalunya que ve no. Jo puc i vull ser part activa de la seva construcció, de com crec que ha de ser un nou estat del segle XXI.
Em rebel·lo davant l'argument de que el socialisme i la defensa de la independència són incompatibles. O és que en un moment de la història no es va fundar un partit socialistes nacionals com lespanyol, francès o alemany? Doncs ara toca fundar el partit socialista català.
Em continuo sentint federalista. Dun federalisme que defensa el pacte entre iguals, sense tuteles, sense paternalismes. En la futura Catalunya estat propi, els catalans i les catalanes han de poder decidir, també, si volen federar-se amb qui més els convingui. Això, a l'actualitat, és impossible.
Per això, el proper 11 de setembre el món ha de saber que volem votar el nostre futur. Que no anem en contra de ningú, al contrari. Que lluitem per la consulta, per la independència i per construir un estat nou. I això no exclou, ans al contrari, continuar lluitant pels drets socials que ens pertanyen i que les dretes ràncies, la daquí i la d'allà, ens està robant.
V de Votar
V de Valentia
V de Victòria