Opinió

Xoriçada Paradise

Publicat el Divendres, 1 d'agost de 2014 12:00h

Ignasi Martí

Veure a polítics corruptes que després de destapar-los demanen perdó a la ciutadania em fa bullir la sang. La redempció dels pecats no és compatible amb una democràcia real, més aviat és propi de vividors de la política i d’aprofitats. Aquesta democràcia que tenim ha fet creure a la classe política que gaudeixen d’una inviolabilitat eterna, i que poden tractar a la societat com a menors d’edat.  La declaració pública de “l’exhonorable” Jordi Pujol, és un signe més que anem a un altre model de país que no necessita del paternalisme de líders emblemàtics. El cas de Ramon Llobet, resulta propi dels guionistes del germans Marx. Després que l’enganxin robant 92.000 € fa un comunicat on demana perdó i declara que ha estat un honor estar a l’Ajuntament. Quins pebrots! Ambdós casos resulten indecents en una època de xifres històriques d’atur, desmantellament del sistema públic,  desnonaments, retallades laborals i centenars de milers de persones que marxen a treballar a Europa i altres continents. Encara està per veure quin és el resultat de la investigació, però el cas Llobet ja resulta l’episodi de corrupció més greu dels trenta cinc anys d’ajuntaments democràtics a Cambrils, i evidencia que aquest sistema municipalista fa aigües per tot arreu: la inexistència de democràcia interna de tots els partits, la manca de controls per tal de formar part d’una llista municipal i la manca de control del model d’empreses municipals instaurat a Cambrils (imitant Reus,  la ciutat “més corrupta de Catalunya” segons ha publicat la revista “Cafè amb llet”). Com en altres municipis, quan es destapa un cas així apareixen les veus que corroboren que ja era ben coneguda la tèrbola situació de tal alcalde o regidor. Si es pot detectar si deixes de pagar un sol euro a Hisenda, com és que no poden comprovar si càrrecs electes tenen causes de morositat reincident o causes judicials pendents?
Em va resultar inèdit que en el darrer ple municipal, l’interventor hagués d’explicar com les empreses municipals gaudeixen d’escasses eines de control dels seus comptes. Sorprenent que l’exalcalde Robert Benaiges el fes callar. I que la resta de regidors de l’oposició que van tenir cartera els vuit anys de govern tripartit, defensessin la constitució d’aquestes empreses. Per què l’actual equip de govern ha mantingut aquestes empreses doncs?  Potser la resposta a aquesta pregunta la podem trobar en el fet històric i més rellevant que ha desembocat el “cas Llobet”: per primer cop hi ha un regidor denunciat amb la conseqüent investigació judicial. Les denúncies anunciades en premsa ja són cosa del passat igual que les auditories que no comporten cap investigació. La ciutadania n’està farta i tipa de l’encobriment entre polítics, d’aquesta “omertà” de la partitocràcia, cal obrir investigacions i arribar al final.  Però òbviament això no ho farem amb un sistema judicial espanyol heretat del franquisme. Com va dir Santiago Vidal a la xerrada de l’ANC a Cambrils, només que la República Catalana ho faci una mica bé segur que serà millor que aquest sistema judicial ancorat al segle XIX. I que ningú s’espanti perquè els casos Pujol, Llobet i els que vindran, no embruten cap procés de canvi com el que estem vivint. Cada cop que es destapa una xoriçada  és una garantia més que anem a un nou ordre de coses, perquè ho volem saber tot i la ciutadania està prenent consciència com actiu de decisió política. Cap bandera ha de tapar cap corruptela, s’ha de fer net i aixecar totes les estores.